I really love this girl...
dijous, d’abril 26, 2007
dimecres, d’abril 18, 2007
Concerts Gratuïts
Aprofitant la caloreta que aquest dies s'esta donant al nostre País (almenys aqui a Barna en fa molta) us proposo una escapadeta per tal de nar a veure concertillos devades a la Plaça Odisea.La Plaça Odisea està al costat mateix del Maremagnum, i durant els propers dies (de dijous a dissabte de les dos properes semanes) es celebraran tant concerts com xerrades. Segons el meu parer, em sebla una idea excelent per tallar una mica amb la tensió dels estudis i fer, tal com diu l'Alcalde, Barcelona. Tantdebó aquestes idees és duguessin més enllà de la ciutat comtal (com m'enyoro el meu poble, eh...).
Demà a la nit, per començar, actuaran "El Chico con la Espina en el Costado" i "The Linn Youki Project" des de les 20:30 fins les 23:30 (quina llàstima per als que tenim classe de tarda, no?). Si voleu saber-ne més sobre aquesta proposta, us aconsello que entreu a la pàgina www.laplasaodisea.com
Ens veiem allí!
divendres, d’abril 13, 2007
No digueu que no...
No digueu que no, que no us ha passat mai amb cap noia...
Per cert, reconec que he tingut el blog molt abandonat aquests dies... Disculpeume, però es que estic molt liat, m'he de dutxar i he de jugar al pro (ala, toma excuses!)
dimarts, d’abril 03, 2007
Remember, remember...
"Guy Fawkes (York, 13 de abril 1570 - 31 de enero de 1606) fue un conspirador inglés, hijo de un notario de York, que sirvió en el Ejército Español de los Países Bajos.Al volver a su país formó parte de una conspiración dirigida por Catesby y Percy, con el objetivo de hacer volar el Parlamento mediante explosivos situados en la base del edificio, y que Fawkes debía hacer explotar cuando los parlamentarios estuviesen reunidos.
Arrestado el 5 de noviembre de 1605, declaró que quería volar el Parlamento para acabar con las persecuciones religiosas. Se negó a denunciar a sus cómplices y fue ejecutado.
Desde entonces, el 5 de noviembre, se rememora en Inglaterra la Bonfire Night (La noche de las hogueras) donde se simula que se quema en la hoguera a Guy Fawkes."
I ara ve quan vosaltres em rpegunteu: perquè nassos escrius aixó? Doncs, bàsicament, per que he vist una pel·licula, V de Vendetta, i m'ha recordat coses que tenia oblidades. Coses que amo i que odio, tal com la llibertat i la hipocresia. Aquest home, el senyor Fawkes, va morir per uns ideals, un acte terrorista. Tots sabem que no està bé, però, tal com la frase que deixa caure la pel·licula, Los símbolos tienen el valor que les da la gente, por sí solo un símbolo no significa nada. Ell no volia matar a ningú perque si, no per odi vers aquesta persona, sinó per un ideal. Bé, se que és un tema complicat, ja que actualment amb el mateix panorama i amb el mateix modus operandi: mentre es pugui emprar la foça, per a què necessitem el dialeg...
No obstant, o més ben dit, apart d'aixó, el que m'agradaria incitar en vosaltres és el verdader valor de les "CELEBRACIONS, HOMENATGES I DIES DE FESTA" que de quan en quan, i a mode de petites vacances, emprem. I aquí hus deixo la pregunta, no perque em respongueu, sino perque hi penseu:
- Realment, que "recordem" a la diada de Catalunya, l'onze de Setembre? I el dia de l'Hispanitat? (Reflexionem-hi)
dijous, de març 29, 2007
A que esta enganchat Gregory?
.jpg)
Vicodina es uno de los múltiples nombres comerciales de la hidrocodona (dihidrocodeinona), un opioide derivado de la codeína (metilmorfina). Se trata de un narcótico que se usa como analgésico por vía oral. Su consumo se ha incrementado mucho en los últimos años. Se puede encontrar en cápsulas o jarabe. Asimismo, es un agente antitusígeno, que suprime el reflejo de la tos mediante una acción directa sobre el sistema nervioso central (presuntamente, a nivel del tallo cerebral o de la protuberancia).Este medicamento se utiliza para aliviar desde el dolor moderado al moderadamente intenso. Generalmente se toma cada 4-6 horas. La hidrocodona puede producir dependencia y un agravado síndrome de abstinencia si se abandona súbitamente el fármaco. No debe utilizarse el medicamento durante un período más largo que el establecido por su médico.
Al tratarse de un narcótico, puede inhibir el miedo.
Fragment extret de Wikipedia
diumenge, de març 25, 2007
House M.D.
Doncs bé, llevat de la falta d'inspiració que he tingut aquesta semana i per la cual demano disculpes a tots els fidels seguidors (claro, claro...), us deixo un "perfecte" anunci de una de les tres millors sèries que he vist mai. El doctor Gregory House describint a cadascun dels membres del seu equip, company i directora.
Les altres dugues són Prision Break i Perdidos, de les quals parlaré més endevant. Si no ens veien aquesta setmana, porteus bé!
..
Les altres dugues són Prision Break i Perdidos, de les quals parlaré més endevant. Si no ens veien aquesta setmana, porteus bé!
..
diumenge, de març 11, 2007
La hospitalidad
Yeha!
Bueno, bueno, bueno... A donde vamos a llegar! Eh? Que ya nadie confia en nadie, que nos miramos los unos a los otros con ojos de resquemor. Antes las cosas no eran así. La gente te trataba con respeto, eh? Habia sinvergüenzas, pero no tantos como ahora...
A donde quiero llegar? Pues que hoy voy a hablar de un tema que esta en desuso...
- Te quedas a comer?
- No, es que no pued...
- No, no, te quedas a comer...
Bueno, bueno, bueno... A donde vamos a llegar! Eh? Que ya nadie confia en nadie, que nos miramos los unos a los otros con ojos de resquemor. Antes las cosas no eran así. La gente te trataba con respeto, eh? Habia sinvergüenzas, pero no tantos como ahora...
A donde quiero llegar? Pues que hoy voy a hablar de un tema que esta en desuso...
- Te quedas a comer?
- No, es que no pued...
- No, no, te quedas a comer.
dijous, de març 08, 2007
Vull millorar l'Anglès!
I'm searching for people who want to learn a little bit of Spanish or Catalan, with the proposal of talk in english too, because I want to learn English. For the moment I would talk by messenger or e-mail, but if we go on fine, we can meet in somewhere place of Barcelona. Please, If you look that and you're interested, send me a mail or write me a comment! Thanks! Pd: Excuse me for the abd english :S
dimarts, de març 06, 2007
Escolta'm Music Awards vol.2
Ja està oberta la segona enquesta per decidir el millor videoclip de la segona temporada del blog Escolta'm. A tots aquells que tinguin una estoneta lliure, els invito a que votin el seu. Recordeu que si algun videoclip no es veu (apareix el text "this video is no longer avaliable") hi escriviu un comentari al mateix per tal de que el pugui reemplaçar.
Aquest cop només decidireu entre 20 videoclips, no com l'altra vegada on hi havien 40 i moltes cançons van quedar deixades de banda injustament. Ah, i sobretot, voteu perque us agradi a vosaltres, mai ho fesseu perque algu us ha dit q ho fesseu. Be Free, my friends!
La enquesta es tancara automàticament el 20 de març. Així que, ara mateix, QUEDA OBERT EL SEGON CERTAMEN DELS ESCOLTAM MUSIC AWARDS!!!
Aquest cop només decidireu entre 20 videoclips, no com l'altra vegada on hi havien 40 i moltes cançons van quedar deixades de banda injustament. Ah, i sobretot, voteu perque us agradi a vosaltres, mai ho fesseu perque algu us ha dit q ho fesseu. Be Free, my friends!
La enquesta es tancara automàticament el 20 de març. Així que, ara mateix, QUEDA OBERT EL SEGON CERTAMEN DELS ESCOLTAM MUSIC AWARDS!!!
dilluns, de març 05, 2007
Baixant dels núvols
Com sempre em pasa, quan estic il·lusionat amb alguna cosa me n'oblido de les altres. Partint de la gran metàfora "empra el pasat com un trampolí, no com un sofà" he de reconèixer que a vegades a aquest sofà s'hi està molt agust, i fa molta mandra llençarte amb el trampolí. Arriba el punt on m'he d'aixecar de nou per a donar pas a noves idees, experiències...
Com alguns sabreu, em refereixo a l'efecte Lily Allen que ha deixat petja en mi des de dissabte, i tot allò que he deixat per internet ha tractat d'ella des del concert. Així que paso el tema a secundàri (sempre i quant les condicions ho permètin). No obstant, avans de deixar el tema "zanjao" "likidao" i "finikitao", m'agradaria fer un aclariment que, encara que és de molt poc interès social, pot despertar alguna cosa en algú.
Fins ara mai he tingut cantant femenina predilecta. La causa és que quan escolto una cançó m'agrada aplicar-la a la meva vida sempre que sigui possible, buscar-li sentit per poder gaudir-la al màxim. Aquest fet es dona molt més en cançons cantades per cantants masculins (ja siguin Robbie Williams, Foo Fighters, Jarabe de Palo...) que a cançons cantades per cantants femenines. No obstant, despres del concert de Lily me n'he adonat que també es pot tenir un o una cantant del sexe contrari.
Deixant de banda la lletra, amb la qual puc estar o no estar-hi d'acord, Lily Allen m'ofereix dos plaers (bé, en realitat un plaer i una admiració): la seva espectacular veu i el seu caràcter. Pel que fa al primer he de confesar que en sentir-la al concert em vaig quedar bocabadat. Com diria en col·loquial, "flipat" o bé "embobao". Un registre molt alt difícil de superar i sense cap desafí. El mateix Risto de "Operacion Triunfo" no hi podria trobar-hi cap defecte, i n'estic ben segur. Pel que fa al segon, bé, hus deixaré uns videos aqui baix i jutgeu vosaltres mateixos. Estan en anglès, així que us recomano que el poseu en pràctica com estic fent jo.
Si no enteneu ni papa, deixeu-me un comentari i us escriuré el que diu (encara que em fa mooooolta mandra, jijiji). Ara jo a descobrir noves coses. I tu, que estas llegint aixó, fes algo de profit. I si no se t'ocorre res de bo, doncs, no deixis de llegir-me (xD).
Com alguns sabreu, em refereixo a l'efecte Lily Allen que ha deixat petja en mi des de dissabte, i tot allò que he deixat per internet ha tractat d'ella des del concert. Així que paso el tema a secundàri (sempre i quant les condicions ho permètin). No obstant, avans de deixar el tema "zanjao" "likidao" i "finikitao", m'agradaria fer un aclariment que, encara que és de molt poc interès social, pot despertar alguna cosa en algú.
Fins ara mai he tingut cantant femenina predilecta. La causa és que quan escolto una cançó m'agrada aplicar-la a la meva vida sempre que sigui possible, buscar-li sentit per poder gaudir-la al màxim. Aquest fet es dona molt més en cançons cantades per cantants masculins (ja siguin Robbie Williams, Foo Fighters, Jarabe de Palo...) que a cançons cantades per cantants femenines. No obstant, despres del concert de Lily me n'he adonat que també es pot tenir un o una cantant del sexe contrari.
Deixant de banda la lletra, amb la qual puc estar o no estar-hi d'acord, Lily Allen m'ofereix dos plaers (bé, en realitat un plaer i una admiració): la seva espectacular veu i el seu caràcter. Pel que fa al primer he de confesar que en sentir-la al concert em vaig quedar bocabadat. Com diria en col·loquial, "flipat" o bé "embobao". Un registre molt alt difícil de superar i sense cap desafí. El mateix Risto de "Operacion Triunfo" no hi podria trobar-hi cap defecte, i n'estic ben segur. Pel que fa al segon, bé, hus deixaré uns videos aqui baix i jutgeu vosaltres mateixos. Estan en anglès, així que us recomano que el poseu en pràctica com estic fent jo.
Si no enteneu ni papa, deixeu-me un comentari i us escriuré el que diu (encara que em fa mooooolta mandra, jijiji). Ara jo a descobrir noves coses. I tu, que estas llegint aixó, fes algo de profit. I si no se t'ocorre res de bo, doncs, no deixis de llegir-me (xD).
La Gran amb el Gran
Doncs si, quina sorpreseta. Resulta que pel que es veu, la "meua xocoteta" estava grabant amb Mark Ronson i este, alhora, treballava per al Rudebox de Robbie Williams. Ell necesitava una corista i ella, que encara no era famosa, va acceptar.
"Penso que el seu so es molt bo, encara que ara no recordo com es deien o de que anaven" afirma la cantant al diari Australià "The Herald Sun" sobre les cançons Bongo Bong i Keep On.
Doncs aqui baix hus deixo les dos cançonetes, aviam si la distingiu!
Fonts: Lily Allen collaborates with Robbie Williams
"Penso que el seu so es molt bo, encara que ara no recordo com es deien o de que anaven" afirma la cantant al diari Australià "The Herald Sun" sobre les cançons Bongo Bong i Keep On.
Doncs aqui baix hus deixo les dos cançonetes, aviam si la distingiu!
Fonts: Lily Allen collaborates with Robbie Williams
diumenge, de març 04, 2007
Mel de Lily
Doncs bé, ahir vam assistir al conert de Lily Allen, cantant britànica que ens ha ofert un únic concert a tota Espanya. Junt amb Andrea i Paula, hem pogut assistir a un concert que, més que res, ens ha sorprés la gran calitat de veu que te la cantant. Normalment, a gairebé tots els directes, el cantant deixa algo que dessitjar pel que fa a la veu, ja que ens acostumem a escoltar el só nítid i depurat del CD que hem escoltat prèviament. En aquest cas, em puc arriscar a dir sense cap mena de preocupació que Lily ha millorat inclús al CD.
Bé, pel que fa al personal, em sento, diguessem, molt afortunat. No ja tansols per haver pogut assistir amb dos bones amigues a un bon concert, sinó per les coses "materials" que m'enduc. I aquí va la llista:
· Botella d'aigua amb la que va estar bebent la cantant.
· Tovallola amb la cual es va aixugar (en aquest cas no suor, sino els llavis mullats despres de beure aigua) la cantant.
· Autògraf de la cantant.
· Foto amb la cantant.
Potser serà una tonteria, una ridiculesa. No deixa de ser més el poder fetichista que és pot donar a aquests materials, encara que d'altra banda, i en aquest cas emprant números, de la població actual Española (44.708.964 (INE 2006)) sóc l'únic que poseeix aquests objectes. Molt bèstia, ja que no a tothom agrada la cantant i molts més ni la coneixen, però no deixem de banda que l'artista comença ara, i que aixó adquirirà un preu, ja no monetàri sinò a nivell de fan, en el futur.
Acabaré donant les gràcies tant a Paula com a Andrea, ja no per algo en concret, sinó per tot. Unes bones amigues amb les qual se que sempre podré contar. Mil gràcies!!!
Pd: Lily, the next time I will wear a cap, I promise!
Bé, pel que fa al personal, em sento, diguessem, molt afortunat. No ja tansols per haver pogut assistir amb dos bones amigues a un bon concert, sinó per les coses "materials" que m'enduc. I aquí va la llista:
· Botella d'aigua amb la que va estar bebent la cantant.
· Tovallola amb la cual es va aixugar (en aquest cas no suor, sino els llavis mullats despres de beure aigua) la cantant.
· Autògraf de la cantant.
· Foto amb la cantant.
Potser serà una tonteria, una ridiculesa. No deixa de ser més el poder fetichista que és pot donar a aquests materials, encara que d'altra banda, i en aquest cas emprant números, de la població actual Española (44.708.964 (INE 2006)) sóc l'únic que poseeix aquests objectes. Molt bèstia, ja que no a tothom agrada la cantant i molts més ni la coneixen, però no deixem de banda que l'artista comença ara, i que aixó adquirirà un preu, ja no monetàri sinò a nivell de fan, en el futur.
Acabaré donant les gràcies tant a Paula com a Andrea, ja no per algo en concret, sinó per tot. Unes bones amigues amb les qual se que sempre podré contar. Mil gràcies!!!
Pd: Lily, the next time I will wear a cap, I promise!
dimecres, de febrer 28, 2007
This Saturday Night...
Riding through the city on my bike all day, 'Coz the filth took away my license. It doesn't get me down and I feel OK, 'Coz the sights that I'm seeing are priceless! Everything seems to look as it should, But, I wonder what goes on behind doors. A fella looking dapper - and he's sitting with a slapper, Then I see it's a pimp and his crack whore!You might laugh - you might frown, Walking round London town.
Sun is in the sky, oh why, oh why Would I wanna be anywhere else? Sun is in the sky, oh why, oh why Would I wanna be anywhere else? When you look with your eyes, Everything seems nice... But, if you look twice, You can see it's all lies!...
dimarts, de febrer 27, 2007
No hay más portadas...
Bé, despres de veure la portada de la FHM d'aquest més i a causa de no trobar millor portada que la de la vecinita Ana Alves, he decidit tancar la secció que apareixia al menú de la dreta titulat "FHM del mes". No obstant, i per a tots aquells que han estat esperant que posés la portada actual, us la deixo aquí penjada.
.jpg)
Eps, aclarint una cosa, jo continuaré comprant-me la revista i si mai apareix alguna nova portada que valgui la pena, ja la penjaré!
I parlant de portades i tal, buscant per internet he trobat una altra portada de la vecinita diferent a la que va sortir a la venda finalment, jutjeu vosaltres mateixos quina guanya (Me pido la que sta sentadeta, yummi...)
...
Porque Ana, desde que tu saliste en portada las demás saben a poco...
Eps, aclarint una cosa, jo continuaré comprant-me la revista i si mai apareix alguna nova portada que valgui la pena, ja la penjaré!
I parlant de portades i tal, buscant per internet he trobat una altra portada de la vecinita diferent a la que va sortir a la venda finalment, jutjeu vosaltres mateixos quina guanya (Me pido la que sta sentadeta, yummi...)
...
Porque Ana, desde que tu saliste en portada las demás saben a poco...
divendres, de febrer 23, 2007
Buhonsios als Blogs
Que significa aquest Buhonsio? Doncs que la pàgina que esteu veient està lliure de publicitat comercial d'empreses. Si en voleu tenir un en la vostra web heu d'acceptar el següent:
1. Que esteu en contra de la publicitat d'empreses en els weblogs.Així que ja sabeu, a partir d'ara aquest blog te un nou inquilí: el buhonsio. Si voleu tenirn-ne un podeu copiarla diractament des del meu blog o entrar aquí.
2. Que creieu que la publicitat d'empreses en els blogs devaluen el medi.
3. Que en el vostre blog no s'accepta diners a cambi de publicitat.
dijous, de febrer 15, 2007
Les coses ben fetes...
..
Perque una vegada algú em va dir que les coses o es fan ben fetes...
... o no es fan.
..
Properament, entrega de premis Escolta'm Music Awards (Ben feta).
..
diumenge, de febrer 11, 2007
2205
Gràcies a tots aquells que han visitat algun cop la meva web!
No deixeu de visitar-me!
Racó de Spliter86
Escolta'm
Old Spliter86
..
Gràcies a tots aquells que han visitat algun cop la meva web!
No deixeu de visitar-me!
Racó de Spliter86
Escolta'm
Old Spliter86
..
divendres, de febrer 09, 2007
And the beat goes on!
Weis, petits!
El blog Escolta'm ja torna a estar en funcionament! Torna, i de quina manera. En un dia, ja he posat 3 videoclips i, ja que és el començament de la segona temporada, us en faré un breu comentariet de cadascun d'ells.
Bé, el primer de tots és el de Robbie Williams, cantant She is Madonna. Molts no ho sabreu, però aquest videoclip és primicia mundial. Moltes televisions encara no l'han pogut comprar, i moltes d'elles ni tampoc el voldran ja que és bastant polèmic. En ell, surt Robbie Williams vestit de dona, en un bar d'ambient. Tot i que la cançó va dedicada a la reina del Pop, amb aquest videoclip se'n fot una mica de la societat que l'acusa de bisexualitat. Així calla unes quantes boques i deixa que aquells que no poden viure sense criticar, tinguin algo que menjar. A mi, simplement m'agrada.
El segon li ho dec a Andrea, que va ser la que me'l va donar a conèixer. Es diu I'm not okay i és dels My Chemical Romance. Va dedicat a tots aquells que han estat algun cop abandonats, que s'han sentit apartats per la societat o que, simplement, algun cop no han estat bé. El que més m'agrada de la cançó es quan, de sobte, cambia el "I'm not okay" per un "I'm okay now" i ho confirma amb un "trust me". La veritat, una cançó per despertar.
I parlant de despertar, l'última cançó. Aquest grup ja l'he posat algun cop a la web, es diuen Foo Fighters i la cançó Everlong. Bàsicament, m'agrada. Molt romanticota sense deixar de banda el ritme canyero, tot i que si escolteu la versió acústica que van fer pel disc "Skins and Bones" se us posarà la pell de gallina.
I així us deixo, amb el somni dels Foo. Que continueu somiant i no dubteu d'anar visitant el blog Escolta'm!!! Xaoo!
El blog Escolta'm ja torna a estar en funcionament! Torna, i de quina manera. En un dia, ja he posat 3 videoclips i, ja que és el començament de la segona temporada, us en faré un breu comentariet de cadascun d'ells.
Bé, el primer de tots és el de Robbie Williams, cantant She is Madonna. Molts no ho sabreu, però aquest videoclip és primicia mundial. Moltes televisions encara no l'han pogut comprar, i moltes d'elles ni tampoc el voldran ja que és bastant polèmic. En ell, surt Robbie Williams vestit de dona, en un bar d'ambient. Tot i que la cançó va dedicada a la reina del Pop, amb aquest videoclip se'n fot una mica de la societat que l'acusa de bisexualitat. Així calla unes quantes boques i deixa que aquells que no poden viure sense criticar, tinguin algo que menjar. A mi, simplement m'agrada.
El segon li ho dec a Andrea, que va ser la que me'l va donar a conèixer. Es diu I'm not okay i és dels My Chemical Romance. Va dedicat a tots aquells que han estat algun cop abandonats, que s'han sentit apartats per la societat o que, simplement, algun cop no han estat bé. El que més m'agrada de la cançó es quan, de sobte, cambia el "I'm not okay" per un "I'm okay now" i ho confirma amb un "trust me". La veritat, una cançó per despertar.
I parlant de despertar, l'última cançó. Aquest grup ja l'he posat algun cop a la web, es diuen Foo Fighters i la cançó Everlong. Bàsicament, m'agrada. Molt romanticota sense deixar de banda el ritme canyero, tot i que si escolteu la versió acústica que van fer pel disc "Skins and Bones" se us posarà la pell de gallina.
I així us deixo, amb el somni dels Foo. Que continueu somiant i no dubteu d'anar visitant el blog Escolta'm!!! Xaoo!
Escolta'm Music Awards (Final)
Weis, com que tinc una estona lliure, acabo de trucar a Axl Rose pa que vingue a recollir el trofeu i fer una entrega de premis improvitzada (tal com fan als realitis que no funcionen). Així que prepareu els vostres videos perque aquí comença l'entrega de premis de...
David: Bona nit a tothom. Siguen benvinguts a l'entrega de premis Escolta'm Music Awards. Veig que tenim molt de públic...
Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó son aplausos)
David: Gent de tot arreu es concentra aqui avui per veure qui ha sigut el guanyador final d'aquesta entrega de premis. Ultimament hem pogut veure que la cosa estava molt emocionant, no hem menjat altre en els telediaris, tomates i especials del Canal 33. Pero en aquests moments... Cerramos Líneas Telefonicas!
Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó també son aplausos)
David: Paloma, si em pots portar el sobre que duu el guanyador definitiu... Gràcies. El públic ha decidit amb els seus vots a la pàgina web Escolta'm que el guanyadorde la primera edició ... amb un X% dels vots (cadascú que posi el numero que vulgui a la X) sigui...
Públic: WAAAAAAAAA!!! DILO YAAAAA!!! LILY LILY (una part dels integrants) AXL AXL (una altra part dels integrants)...
David: AaaaAAAaaAAAaaaAAAAxL ROOOOOOOOOOSe!!!!!!!
Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó també son aplausos?)
David: I aquí tenim el guanyador! Congratulations Mr. Rose
Axl: Thank you so fucking much.
David: Que sent pel premi que acaba de guanyar i dels milers i milers de persones que l'han votat.
Axl: Well, Yow se que en España la gent em kiere so fucking mucho, and este premio ho demuestring.
David: Doncs si, esta vist que si. Suposo que em disculparà si li dic que no creia que al final guanyés vosté.
Axl: Well, la truth es que me la suing!
David: Jejejeje (glups, un mal trago menys). L'atril és seu. Vol dir alguna cosa?
Axl: Well, yeah. I want dir a tota la people que tomorrow dematí I'm saking a la venda my nou disco, Chinesse DemoCrazy.
David: Esta segur de que el treura demà?
Axl: I nunca fucking miento!
David: Ok Mr. Rose. Em plau haver-lo vist en persona i espero de que disfruti aquest lloc honorable en el meu blog, que tal com està vist, no el consegueix tothom.
Axl: Well, la truth es que me la suing!
David: Jejejeje. You so fucking funny!!! I ara, per despedir al guanyador, m'agradaria que tot el públic s'aixequi i digui alló que hem entrenat abans de començar. Senyor Axl Rose...
Public: GOOOOOOOOOD FUUUUUUUCKIIIIIING NIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIGHT!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Si, aixó també són aplaudiments)
ESCOLTA'M MUSIC AWARDS
(Vol.1)
(Vol.1)
David: Bona nit a tothom. Siguen benvinguts a l'entrega de premis Escolta'm Music Awards. Veig que tenim molt de públic...
Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó son aplausos)
David: Gent de tot arreu es concentra aqui avui per veure qui ha sigut el guanyador final d'aquesta entrega de premis. Ultimament hem pogut veure que la cosa estava molt emocionant, no hem menjat altre en els telediaris, tomates i especials del Canal 33. Pero en aquests moments... Cerramos Líneas Telefonicas!
Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó també son aplausos)
David: Paloma, si em pots portar el sobre que duu el guanyador definitiu... Gràcies. El públic ha decidit amb els seus vots a la pàgina web Escolta'm que el guanyadorde la primera edició ... amb un X% dels vots (cadascú que posi el numero que vulgui a la X) sigui...
Públic: WAAAAAAAAA!!! DILO YAAAAA!!! LILY LILY (una part dels integrants) AXL AXL (una altra part dels integrants)...
David: AaaaAAAaaAAAaaaAAAAxL ROOOOOOOOOOSe!!!!!!!
Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó també son aplausos?)
David: I aquí tenim el guanyador! Congratulations Mr. Rose
Axl: Thank you so fucking much.
David: Que sent pel premi que acaba de guanyar i dels milers i milers de persones que l'han votat.
Axl: Well, Yow se que en España la gent em kiere so fucking mucho, and este premio ho demuestring.
David: Doncs si, esta vist que si. Suposo que em disculparà si li dic que no creia que al final guanyés vosté.
Axl: Well, la truth es que me la suing!
David: Jejejeje (glups, un mal trago menys). L'atril és seu. Vol dir alguna cosa?
Axl: Well, yeah. I want dir a tota la people que tomorrow dematí I'm saking a la venda my nou disco, Chinesse DemoCrazy.
David: Esta segur de que el treura demà?
Axl: I nunca fucking miento!
David: Ok Mr. Rose. Em plau haver-lo vist en persona i espero de que disfruti aquest lloc honorable en el meu blog, que tal com està vist, no el consegueix tothom.
Axl: Well, la truth es que me la suing!
David: Jejejeje. You so fucking funny!!! I ara, per despedir al guanyador, m'agradaria que tot el públic s'aixequi i digui alló que hem entrenat abans de començar. Senyor Axl Rose...
Public: GOOOOOOOOOD FUUUUUUUCKIIIIIING NIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIGHT!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Si, aixó també són aplaudiments)
dijous, de febrer 08, 2007
And the winner is...
Bé, vist les condicions a les quals ha arribat aquests premis, em veig obligat a tancar l'enquesta.
S'ha posat en joc el meu nom i el de molts votants, quan aixó no era més que un entreteniment més. Una enquesta que a mi em servia per a veure quin era el videoclip que més agradaba a tots els "lectors" del meu blog i que, al final, ha arribat a ser una batalla campal en la que m'he vist involucrat de ple.
Les causes, per mi en son dos: la "mea culpa" alhora de definir les opcions de vot i la "malentesa" de tots que no han vist en aquesta enquesta una "tonteria" més. I per tal d'explaiarme una mica més, em basaré en el problema més gros que hi ha hagut dins de la votació, que ha sigut la batalla Axl Rose - Lily Allen.
Si em pregunten si m'agrada Axl Rose, la veritat es que diré que no i, de fet, és l'únic videoclip que està penjat en honor a una altra persona. Per tal d'evitar que aquesta persona no s'enfadés, vaig decidir que podia entrar dins dels premis (la veritat, si per mi fós no hagués entrat). No obstant, aquesta persona s'ha enfadat (o almenys, m'ha criticat) per un comentari que no ha sabut entendre. Segurament, jo, algun dia, vaig dir que no volia que Patience guanyés, i aquesta persona ho ha utilitzat per a girar la truita a les votacions i acusar-me de manipulació.
Bé, al meu pareixer aquest és el recurs que s'utilitza quan les coses no et van be i quan el guanyador és un altre (tal com fa el PP). Tot i així, assumeixo la culpa i prego disculpes a totes aquelles persones que "s'han vist obligades" a votar perquè jo els he "obligat". HU SENTO MOOOOOOOOOLTISSIMMMMMMM!!!
Ara bé, que estúpid sóc! D'haver-ho sabut, hagues dit que guanyés Robbie Williams enlloc de Lily Allen, ja que realment aquesta última m'és ben indiferent.
No voldria acabar sense donar les gràcies a tots aquells que han votat, tant siguen "equips", com "persones aburrides" i "gent que buscaba algo més que un premi". A tots ells, mil gràcies pels 279 vots. Us prometo que la propera ho faré millor, de ben segur.
Ah, per cert, se m'oblidaba. Ha guanyat Axl Rose en la cançó Patience (posats a manipular el faig guanyar, així tots contents i no caldrà llegir comentaris que, la veritat, no agraden). Ja faré una entrada més guapeta en l'entrega de premis més endavant. Xaooo!
S'ha posat en joc el meu nom i el de molts votants, quan aixó no era més que un entreteniment més. Una enquesta que a mi em servia per a veure quin era el videoclip que més agradaba a tots els "lectors" del meu blog i que, al final, ha arribat a ser una batalla campal en la que m'he vist involucrat de ple.
Les causes, per mi en son dos: la "mea culpa" alhora de definir les opcions de vot i la "malentesa" de tots que no han vist en aquesta enquesta una "tonteria" més. I per tal d'explaiarme una mica més, em basaré en el problema més gros que hi ha hagut dins de la votació, que ha sigut la batalla Axl Rose - Lily Allen.
Si em pregunten si m'agrada Axl Rose, la veritat es que diré que no i, de fet, és l'únic videoclip que està penjat en honor a una altra persona. Per tal d'evitar que aquesta persona no s'enfadés, vaig decidir que podia entrar dins dels premis (la veritat, si per mi fós no hagués entrat). No obstant, aquesta persona s'ha enfadat (o almenys, m'ha criticat) per un comentari que no ha sabut entendre. Segurament, jo, algun dia, vaig dir que no volia que Patience guanyés, i aquesta persona ho ha utilitzat per a girar la truita a les votacions i acusar-me de manipulació.
Bé, al meu pareixer aquest és el recurs que s'utilitza quan les coses no et van be i quan el guanyador és un altre (tal com fa el PP). Tot i així, assumeixo la culpa i prego disculpes a totes aquelles persones que "s'han vist obligades" a votar perquè jo els he "obligat". HU SENTO MOOOOOOOOOLTISSIMMMMMMM!!!
Ara bé, que estúpid sóc! D'haver-ho sabut, hagues dit que guanyés Robbie Williams enlloc de Lily Allen, ja que realment aquesta última m'és ben indiferent.
No voldria acabar sense donar les gràcies a tots aquells que han votat, tant siguen "equips", com "persones aburrides" i "gent que buscaba algo més que un premi". A tots ells, mil gràcies pels 279 vots. Us prometo que la propera ho faré millor, de ben segur.
Ah, per cert, se m'oblidaba. Ha guanyat Axl Rose en la cançó Patience (posats a manipular el faig guanyar, així tots contents i no caldrà llegir comentaris que, la veritat, no agraden). Ja faré una entrada més guapeta en l'entrega de premis més endavant. Xaooo!
dimecres, de febrer 07, 2007
Sopar Monopoly 2007 vol.1
Bé, avui postejo les fotos que ens vam fer ahir al sopar del pis de les señoretes de llucmajor. No se si es notara a les fotos, pero va ser una nit espectacular. L'únic però és que no hi ha cap però, i diuen que aixó és dolent pq "segundos platos nunca fueron buenos". Per si un cas, un dia d'estos hu repetim i ho corroborem.
Mel de sopar, de Truita, de Pizzes, de Monopoly de Chocolate, de Monopoly Normal, de juerga tant Indoor com Outdoor. Tot és mereix un 10, al igual que tots els que hi vam ser allí. Cracks com ara Doanna, Andrea, Paula i Victor van fer de la nit d'ahir una nit inolvidable.
Sabeu que sempre em quedo amb alguna coseta de totes les experiències, i x a mi el millor moment de la nit va ser Pinzaman con ButanoGirl i l'escena de l'Indiana Jones al parquet dels crios (per no parlar del momento ¿¿Tongo??). Brutal!!!
Weno, lo dit, aqui hus deixo les fotos. feu clic damunt d'elles i s'aniran passant!!!
Mel de sopar, de Truita, de Pizzes, de Monopoly de Chocolate, de Monopoly Normal, de juerga tant Indoor com Outdoor. Tot és mereix un 10, al igual que tots els que hi vam ser allí. Cracks com ara Doanna, Andrea, Paula i Victor van fer de la nit d'ahir una nit inolvidable.
Sabeu que sempre em quedo amb alguna coseta de totes les experiències, i x a mi el millor moment de la nit va ser Pinzaman con ButanoGirl i l'escena de l'Indiana Jones al parquet dels crios (per no parlar del momento ¿¿Tongo??). Brutal!!!
Weno, lo dit, aqui hus deixo les fotos. feu clic damunt d'elles i s'aniran passant!!!
diumenge, de febrer 04, 2007
Mono de música
M'encanta la sortida que estan tenint els Escolta'm Music Awards. Estic segur de que no seran els últims que faré. No obstant, aixó té un problema: no puc postejar més cançons fins que no acabi el concurs. Doncs si, duc el mono.
No obstant, m'he proposat una cosa. Avui penjare un videoclip d'una cançó que vaig escoltar ahir (gràcies a Andrea) dels My Chemical Romance. La cançó es diu I'm not okay i no se si es pel que diu o que, pero segur que l'arrastrare per Barcelona aquests dies amb el meu Mp3. Aquí la teniu:
Brutal. Aquesta cançó no la podeu votar, pero quan acabin els premis la posare al blog Escolta'm i la podreu votar en la propera edició dels Escolta'm Music Awards. Ja em deixareu un comment dient-me que hus sembla!!!
No obstant, m'he proposat una cosa. Avui penjare un videoclip d'una cançó que vaig escoltar ahir (gràcies a Andrea) dels My Chemical Romance. La cançó es diu I'm not okay i no se si es pel que diu o que, pero segur que l'arrastrare per Barcelona aquests dies amb el meu Mp3. Aquí la teniu:
Brutal. Aquesta cançó no la podeu votar, pero quan acabin els premis la posare al blog Escolta'm i la podreu votar en la propera edició dels Escolta'm Music Awards. Ja em deixareu un comment dient-me que hus sembla!!!
This is not personal...
Bé, tal com diu el títol, el que ara llegireu no es personal. No té res a veure en mi. Simplement es un favor a un bon amic, al qual li presto un raconet per als seus pensaments. Gaudiu de la lectura:
Bé, molts de vosaltres no entendreu ni faba, pero espero que la noia al qual va dirigit ho llisque, i que recorde que jo no influeixo en res. Aqui el protagonista es el meu amic.
Matinada d'un dia fred d'hivern. Imagineu un bar d'ambient apagat, trist, amb una apagada i trista cançó sonant d'una vella máquina de música. Dins d'aquest bar, a la barra, un noi sostenint un got de whisky i, alhora, únic client. Doncs bé, aquest sóc jo. Tinc molts noms, tants com persones em coneixen, però em podeu dir Detectiu. La veritat és que ara veig borrós, pero ja no se si es pel que he arribat a beure o pel que he arribat a plorar. La culpa, com sempre, una noia. Si em permeteu, hus contaré la meva història.
Ella, la Modelito, és perfecta. Cabells d'or i mirada penetrant. Si de veritat existeixen els angels, ella n'és una. Molts pagarien per estar amb ella. El problema és que no se'n dona compte del que jo estic pagant. La veritat es que ens portem d'uns quants anys, encara que per mi l'amor no té edat. Molts diuen que me n'oblidi, que no hi pensi, que ja trobaré algo millor. Il·lusos, que poc saben del sentiment "estimar". No obstant, raó no els fa falta...
Han sigut varies les ocasions en que les nostres vides s'han creuat. Normalment m'agrada conduir per Deltebre City amb el meu Opel Corsa notant com el vent colpeja la meva cara mentre fumo un cigarret, i mentre escolto qualsevol cançó de Pig Noise. Ella, amb la seva moto roja i negra, de vegades m'ha dirigit mirades que han travessat el meus ulls. De vegades no se que és el que realment vol. Han sigut innumerables les ocasions en les quals m'ho he jugat tot per ella. No em jutgeu per la imatge que veieu ara, la veritat és que sota aquesta gabardina de detectiu s'hi troba un dels nois més tímids i més carinyosos que pugueu trobar pel món. No és per tirarme floretes, pero com jo ja no en queden. I parlant de floretes, hus contaré una de les meves missions que l'hi vaig dedicar.
Casi poèticament, vaig reunir una colla de amics per nar per tota Deltebre City a buscar, de matinada, un ram de flors collides per tot arreu. Burlant la policía i fent actes gairebé bandàlics, vam conseguir reunir una dotzena de flors diferents i les vaig posar devant de la seva porta, junt amb una nota. Mai he tingut constància de si li han agradat. La veritat, es que després de fer-ho em va semblar un insult, ja que vaig intentar juntar les flors més boniques del poble, pero ni unídes igualaven la seva bellesa.
Innumerables missatges i trucades no corresposes han fet de mi el que ara veieu, un noi consumit que s’ha vist, trist i amb l’esperança agotada, reflexat com si fos un tren que ha pasat innumerables ocasions per la mateixa estació. Estació on aguarda la modelito que mai puja al tren. Estic segur de que no serà l’ultima vegada que jo passi per l’estació, donant-li l’oportunitat de pujar. Però mentrestant, ella s’esta perdent el millor tren de la seva vida, ja que tal com diu la cançó del meu grup prefeit: "solo yo te entiendo"
Bé, molts de vosaltres no entendreu ni faba, pero espero que la noia al qual va dirigit ho llisque, i que recorde que jo no influeixo en res. Aqui el protagonista es el meu amic.
divendres, de febrer 02, 2007
The final countdown...
La veritat es que m'heu deixat sorprés. No m'esperava que hi votes tanta gent (de fet, no m'esperava q hi votes ningú) als Escoltam Music Awards, però, bé, mil gràcies.
Doncs bé, tinc notícies. El dia 10 de febrer serà l'entrega dels premis, d'aqui una semaneta. potser ho trobeu precipitat, pero fer coincidir tants cantants un mateix dia per fer una entrega de premis, la veritat es que es dificil d'aconseguir. De moment, que es preparin la guapa Lily Allen, Melendi (a qui li envio un saludo enorme! ¬¬), Robbie Williams, Foo Fighters, Roger Sanchez, Portishead, Fito y Fitipaldis, Oasis, Nena Daconte, Muchachito Bombo Infierno i Queens of the stone age. Bé, si vol venir Axl Rose, que s'asome, que despues donem picadetes (almenos algo es algo, noi).
Finalment, hus avanço que ja estic treballant en el trofeu que s'endura el guanyador. No hus en puc parlar massa del disseny, pero hus avanço que serà una Onsia d'or (Jejeje). Fins el dia 10, continueu votant i visiteu el meu blog.
I sobretot, sigueu i feu feliços als demés!
Doncs bé, tinc notícies. El dia 10 de febrer serà l'entrega dels premis, d'aqui una semaneta. potser ho trobeu precipitat, pero fer coincidir tants cantants un mateix dia per fer una entrega de premis, la veritat es que es dificil d'aconseguir. De moment, que es preparin la guapa Lily Allen, Melendi (a qui li envio un saludo enorme! ¬¬), Robbie Williams, Foo Fighters, Roger Sanchez, Portishead, Fito y Fitipaldis, Oasis, Nena Daconte, Muchachito Bombo Infierno i Queens of the stone age. Bé, si vol venir Axl Rose, que s'asome, que despues donem picadetes (almenos algo es algo, noi).
Finalment, hus avanço que ja estic treballant en el trofeu que s'endura el guanyador. No hus en puc parlar massa del disseny, pero hus avanço que serà una Onsia d'or (Jejeje). Fins el dia 10, continueu votant i visiteu el meu blog.
I sobretot, sigueu i feu feliços als demés!
dimarts, de gener 30, 2007
Escolta'm Music Awards
Doncs bé, aquí hus presento un concurs/enquesta (ja hus ho dic ara: inútil) sobre l'altre blog que tinc que, per si no coneixeu, es diu Escolta'm i tracta de la múscia que em fa ser qui sóc, amb la que m'he criat i la que, d'alguna manera, em fa sentir algo.
El concurs/enquesta es tracta del següent: m'agradaria saber quin dels videoclips és el que agrada més a la gent i, pe contra, quins en son prescindibles. Per tal de saber-ho, he creat una poll (enquesta en inglés, pro em fa gràcia) per a que tothom digui la seva. Així que ara el premi al videoclip està a les vostres mans.
Durant aquests dies, dalt de tot dels dos blog que tinc hi trobareu l'enquesta, formada per una finestreta d'elecció i un botó per Votar. Poseu el videoclip que més hus agradi (ja sigui per la cançó o pel video) i feu clic a votar. Ho podeu fer tantes vegades com vulguesiu.
D'aqui uns dies tancaré aquesta poll (jejeje) i veurem qui és el guanyador. Si no n'hi ha o hi ha empat, realitzarem una altra poll (jejejeje). Per tal de no tenir conflictes amb noves entrades, de moment no posaré cap videoclip més al blog, deixant el lloc nº 40 per al proper videoclip de Robbie Williams que està a punt de llençar. Fins llavors, podeu anar veient videoclips anteriors i decidir quin és el millor. Gràcies per la vostra participació!!!
.
El concurs/enquesta es tracta del següent: m'agradaria saber quin dels videoclips és el que agrada més a la gent i, pe contra, quins en son prescindibles. Per tal de saber-ho, he creat una poll (enquesta en inglés, pro em fa gràcia) per a que tothom digui la seva. Així que ara el premi al videoclip està a les vostres mans.
Durant aquests dies, dalt de tot dels dos blog que tinc hi trobareu l'enquesta, formada per una finestreta d'elecció i un botó per Votar. Poseu el videoclip que més hus agradi (ja sigui per la cançó o pel video) i feu clic a votar. Ho podeu fer tantes vegades com vulguesiu.
D'aqui uns dies tancaré aquesta poll (jejeje) i veurem qui és el guanyador. Si no n'hi ha o hi ha empat, realitzarem una altra poll (jejejeje). Per tal de no tenir conflictes amb noves entrades, de moment no posaré cap videoclip més al blog, deixant el lloc nº 40 per al proper videoclip de Robbie Williams que està a punt de llençar. Fins llavors, podeu anar veient videoclips anteriors i decidir quin és el millor. Gràcies per la vostra participació!!!
.
Off
Dncs bé, el motiu pel qual escric avui és el següent mail que m'ha arribat, al igual que a molts de vosaltres de ben segur. Diu així:
Hola!
El dia 1 de febrer de 19:55 h. a 20.00 h. es proposa apagar totes les llums per a donar-li un respir al planeta (la proposta prové de França). Si la resposta és massiva, l'estalvi energètic pot ser brutal. Només 5 minuts, i a veure què passa. Sí sí, ja sé que estarem 5 minuts a fosques amb cara de tontos, pero recordeu que internet té molta força i podem fer una cosa gran.Passeu la notícia!
Bé, la proposta em sembla perfecta. Estic convençut de que la unió (i en aquest cas de pensaments i compromisos) fa la força. No obstant hi veig inconvenients.
Primerament, el "pasotisme" general de la gent. La veritat es que desconec si la proposta ha sortit per algun mitjà de comunicació, però la veritat es que no veig que moltes mestresses de casa apaguin la tele just quan al noi que ha anat al Diario de Patricia li comuniquen que te una germana que desconeix, o be que els joves apaguin la PlayStation just quan tenen que lluitar contra el "jefe final" de la pista. La veritat es que m'agradaria no pensar així, però la societat és un llibre obert que nem fullejant dia a dia, i dia a dia ens n'adonem de que aixó no té sol·lució i que per molt que ens disgusti, l'egocentrisme es la seva ordre del dia.
D'altra banda, m'enrecordo perfectament d'un mail que em van enviar ja fa uns anyets, dient que Messenger passaria a ser de pagament i que, com a protesta, haviem d'apagar els ordenadors durant 10 minuts. Doncs bé, al tornar, molta gent se'n va adonar de que no podien entrar a les seves adreces, ja que algú els havia robat. Bé, va ser una farsa ben grossa que al dia següent va sortir a diversos telediaris que consistia en que mentre tothom va apagar els ordenadors, diversos Crackers informàtics van aprofitar per entrar a les adreces que la gent no les feia anar en aquells moments. Una mentida que ens va deixar com a tontos i incrèduls.
Bé, no obstant, m'agradaria pensar que aquest cop aixó es diferent. Que perfí ens hem adonat de que gastem massa, i que si una persona apaga un llum no contribueix massa, pero units és una altra història (jo opino que si a qualsevol racó del món saltessin alhora milers de milions de persones, de ben segur que alterariem una mika l'orbita del planeta, encara que sigui una misèria). Vull pensar que de veritat la gent ho farà i prova d'aixó es que m'han arribat 12 correus amb el mateix assumpte, i aixó dóna esperança. Així que apagaré els llums, pro el router... ja ho vorem.
Hola!
El dia 1 de febrer de 19:55 h. a 20.00 h. es proposa apagar totes les llums per a donar-li un respir al planeta (la proposta prové de França). Si la resposta és massiva, l'estalvi energètic pot ser brutal. Només 5 minuts, i a veure què passa. Sí sí, ja sé que estarem 5 minuts a fosques amb cara de tontos, pero recordeu que internet té molta força i podem fer una cosa gran.Passeu la notícia!
Bé, la proposta em sembla perfecta. Estic convençut de que la unió (i en aquest cas de pensaments i compromisos) fa la força. No obstant hi veig inconvenients.
Primerament, el "pasotisme" general de la gent. La veritat es que desconec si la proposta ha sortit per algun mitjà de comunicació, però la veritat es que no veig que moltes mestresses de casa apaguin la tele just quan al noi que ha anat al Diario de Patricia li comuniquen que te una germana que desconeix, o be que els joves apaguin la PlayStation just quan tenen que lluitar contra el "jefe final" de la pista. La veritat es que m'agradaria no pensar així, però la societat és un llibre obert que nem fullejant dia a dia, i dia a dia ens n'adonem de que aixó no té sol·lució i que per molt que ens disgusti, l'egocentrisme es la seva ordre del dia.
D'altra banda, m'enrecordo perfectament d'un mail que em van enviar ja fa uns anyets, dient que Messenger passaria a ser de pagament i que, com a protesta, haviem d'apagar els ordenadors durant 10 minuts. Doncs bé, al tornar, molta gent se'n va adonar de que no podien entrar a les seves adreces, ja que algú els havia robat. Bé, va ser una farsa ben grossa que al dia següent va sortir a diversos telediaris que consistia en que mentre tothom va apagar els ordenadors, diversos Crackers informàtics van aprofitar per entrar a les adreces que la gent no les feia anar en aquells moments. Una mentida que ens va deixar com a tontos i incrèduls.
Bé, no obstant, m'agradaria pensar que aquest cop aixó es diferent. Que perfí ens hem adonat de que gastem massa, i que si una persona apaga un llum no contribueix massa, pero units és una altra història (jo opino que si a qualsevol racó del món saltessin alhora milers de milions de persones, de ben segur que alterariem una mika l'orbita del planeta, encara que sigui una misèria). Vull pensar que de veritat la gent ho farà i prova d'aixó es que m'han arribat 12 correus amb el mateix assumpte, i aixó dóna esperança. Així que apagaré els llums, pro el router... ja ho vorem.
diumenge, de gener 28, 2007
"Para David de tu Vecinita Ana"...
Qui m'ho anava a dir a mi que despres de 1 any i mig de comprar la FHM podria estar sentat al costat de la guanyadora del concurs més important de la revista...
Doncs si. Ahir, dissabte 27 de gener, vam poder gaudir (i emfatitzo aixó de gaudir) de la presencia de la guanyadora i finalistes del concurs Vecinitas 2007. Se que tampoc és res de espectacular e inolvidable, pro que vols, fa gràcia quan fa tant de temps que hi vas darrere. La veritat és que jo vaig aportar el meu granet d'arena per a que Ana fós la guanyadora quan ningu en sabia gaire sobre ella enviant 2 SMS. I no penseu que estic fardant de res ara que l'he vist en persona, si no hus ho creieu mireu el post que vaig postejar el dissabte 23 de desembre del 2006.
Que em queda d'ella? Doncs saber que hi vaig parlar, que em va dedicar un DVD i que m'enduc un grapadet de petons (res fora del normal, com tots els que estaven allí per saludar-la). I apart de tot, una cosa més efímera:
.JPG)
Diu: "Para David de tu vecinita Ana, Besos"
Bé, doncs és aixó el que em queda. Ni mes ni menys q Besos. Ara esperar que surti alguna foto meva amb ella a la web de Sala Metro...
I tal com dic al meu nick: Comprar la FHM mensualment: 2,40€ Entrada a Metro: 10€ Poder estimar i estar amb la Vecinita Ana Alves: "No tiene precio"
Doncs si. Ahir, dissabte 27 de gener, vam poder gaudir (i emfatitzo aixó de gaudir) de la presencia de la guanyadora i finalistes del concurs Vecinitas 2007. Se que tampoc és res de espectacular e inolvidable, pro que vols, fa gràcia quan fa tant de temps que hi vas darrere. La veritat és que jo vaig aportar el meu granet d'arena per a que Ana fós la guanyadora quan ningu en sabia gaire sobre ella enviant 2 SMS. I no penseu que estic fardant de res ara que l'he vist en persona, si no hus ho creieu mireu el post que vaig postejar el dissabte 23 de desembre del 2006.
Que em queda d'ella? Doncs saber que hi vaig parlar, que em va dedicar un DVD i que m'enduc un grapadet de petons (res fora del normal, com tots els que estaven allí per saludar-la). I apart de tot, una cosa més efímera:
Diu: "Para David de tu vecinita Ana, Besos"Bé, doncs és aixó el que em queda. Ni mes ni menys q Besos. Ara esperar que surti alguna foto meva amb ella a la web de Sala Metro...
I tal com dic al meu nick: Comprar la FHM mensualment: 2,40€ Entrada a Metro: 10€ Poder estimar i estar amb la Vecinita Ana Alves: "No tiene precio"
divendres, de gener 26, 2007
Ara arribes tu...
Estem a 4º(Una misèria comparat en los 80º de l'Absenta). Segur que mon pare, quan torni, fardarà del fred que feia aquest matí, tot dient-me que encara estavem a menys graus.La foto que veieu a la dreta és d'un termòmetre que tinc darrere al jardí. Des de que el vaig comprar, és la temperatura més baixa que he vist indicada en ell. Pobre mercuri...
Diuen que per que nevi hem d'estar a 3º o menys. Jo opino que no nevarà, pro no per la temperatura, sinó perque no veig ni un núvol de pluja. Així que queda suspes el pla d'esquiar a la muntanya de les mares de Dèu (si no ets del meu poble, aixó últim no ho entendràs).
Familia, són les tres i deu de la tarda. No se vosaltes... Pero jo tinc fred.
dilluns, de gener 22, 2007
"En mi casa jugamos así..."
Veig que la sèrie "Història d'un segrest" ha tingut molt d'èxit en el seu capítol pilot. Més endavant posaré la continuació, però avui vull parlar d'un tema diferent.
Si, heu adivinat. La imatge és del Monopoly. Sempre he estat un addicte als jocs de taula. Quan era petit no passaba any que en demanes un als Reis, tot i que sabia que no hi jugaria mai (almenys amb el meu germà, a ell no li agraden massa). Doncs bé, aquest any he decidit demanar un altre cop un joc que un cop va estar en les meves mans (diguem que "no se on" el vaig deixar). Heu acertat, el Monopoly.
Doncs bé, ha tingut sortida. Dins de "La Penya" s'ha convertit en una alternativa que no desagrada a ningú. Quan no ens queda res, Monopoly. I no cal dir que uneix (crec) encara que al final només hi hagi un guanyador.
Bé, ja n'hi ha prou d'històries. El que vull posar en aquest post realment son unes regles "d'anar per casa" que he trobat per internet. Des de que es va inventar el primer joc de taula, també es va inventar la primera regla i amb ella, la regla personalitzada. Aquí hus en deixo unes quantes, les que més gràcia m'han fet.
Regles per al Monopoly d'anar per casa
Estacions amb viatges
Regla: Quan un jugador poseeix més d'una estació, pot viatjar entre elles sempre que hi caigui en alguna seva. Així, per exemple, si un jugador es vol estalviar passar per un carrer podrà saltarse'l sempre i quan caigui en una estació de la seva propietat i en tingui una altra.
Opinió personal: M'encanta. Perfí les estacions son estacions, i no sé perque aquesta regla no hi esta en el joc original.
Carrers amb cases
Regla: Els jugadors poden realitzar operacions immobiliàries (posar cases i hotels) en qualsevol dels carrers que poseeixin, encara que no tinguin propietats del mateix color.
Opinió personal: Destrossa l'encant del Monopoly. És per a un joc ràpid, en el qual mai caldrà fer tractes i tot estarà basat en l'atzar. No la compro.
Sis Estacions
Regla: Les dos companyies, tant la d'electricitat com la d'aigües, seran considerades com estacions. Així, si un jugador poseeix 5 estacions el preu serà de 400€ i si poseeix les 6, 800€
Opinió personal: M'agrada. No m'entusiasma, però hi posa un cert encant en les companyies que moltes vegades passes de comprar pel poc benefici que hi guanyes.
Inmunitat
Regla: Un jugador pot decidir no cobrar a un altre en caure a algun carrer com a part d'una negociació. És a dir, si un jugador vol aconseguir un titol de propietat que li falta i que té un altre jugador, li pot proposar a aquest inmunitat alhora de caure-hi i, per tant, no cobrar-li res.
Opinió personal: No la compro. Ja he jugat amb aquesta regla i no ha donat resultat. Ho trobo injust per als altres jugadors.
Carrers compartits
Regla: Un jugador pot estar d'acord amb un altre per tal de dividir els beneficis que treurà d'un carrer com a part d'una negociació.
Opinió personal: Aixó potser m'agrada més. És identica a la de inmunitat però almenys així hi perden els dos, ja que només guanyaràn la meitat. No obstant, la tindria que provar primer.
Pena màxima
Regla: Quan un jugador està a la presó no pot realitzar cap operació, ni obtenir beneficis ni hipotecar.
Opinió personal: Compro. La veritat es que ni em va ni em vé massa, però trobo que la presó és un càstig i no una benedicció, com passa al final de moltes partides.
Preus posats pels jugadors (Partides llargues)
Regla: Cada jugador, al principi de la pàrtida, escriu en un paper i en secret quan estaria disposat a pagar per cada carrer. Un cop han finalitzat tots, el preu de cada carrer s'obté fent la mitja aritmètica del preu que ha escrit cada jugador (és a dir, es sumen els valors que ha posat cadascun dels jugadors al carrer i es divideix pel nombre de jugadors).
Opinió personal: M'agrada molt. Un nou al·licient per no fer del Monopoly un joc repetitiu (encara que no el considero així). Però només si saps que la partida la podras acabar.
L'home de les taxes
Regla: A part dels jugadors normals, també hi jugarà un jugador fictici que representarà la banca. La seva fitxa serà col·locada al tauler i cada ronda haurà de ser tirada per un jugador. El propietari de la propietat on hi caigui l'home de les taxes haurà de pagar el seu preu a la banca.
Opinió personal: Una regla una mica punyetera. Compro per a partides molt puntuals, però no compro per a partides normals.
Joc honest
Regla: Un jugador sempre haura de pagar a un altre en caure a una propietat d'ell, encara que aquest no li ho demani o no se'n doni compte.
Opinió personal: "Que bonic sería el món, si tots fossim amics...". No compro (jijiji).
Mort Súbita
Regla: Un jugador que serà elegit al principi del joc i per atzar (per exemple, posant paperets en una bosseta i en un dibuixar-hi una estrella) realitzarà la tasca de "Àngel de la mort". Quan aquest jugador es cansi de la partida, aixecarà el tauler i el deixarà caure, tot dient "Fin del juego". Aquesta operació només podrà ser realitzada si el jugador hi està jugant.
Opinió personal: Jajajaja, que animal! No compro, no compro, tot i que algun dia es podria provar.
Doble tauler (Partida llarga)
Regla: Es jugarà amb dos taulers. Quan un jugador caigui "Parking gratuït" o a la casella de "Salida", podrà decidir en quin dels dos taulers jugar.
Regla Personalitzada: Es jugarà amb dos taulers. Quan un jugador passi pel primer "Parking gratuït" passarà directament a la casella de "Salida" de l'altre tauler. Quan arribi a la casella de "Salida" del 2on tauler, continuarà desde "Parkin Gratuït" del 1er tauler, i així continuament.
Opinió personal: M'agrada i no, pero si volem una partida llarguíssima la compro. No obstant, falta trobar dos taulers...
Doble Salari
Regla: Quan un jugador cau a la casella de "Salida", cobra el doble. És a dir, 400€.
Opinió Personal: COMPROOOO!!!
Prohibit caselles compartides
Regla: Quan un jugador cau en una casella on hi ha un altre jugador, aquest haurà de retrocedir fins on ha sortit el jugador nou que ha arribat a la seva casella.
Opinió Personal: Un nou al·licient i una nova manera de cagarte en algú (sempre parlant del joc, eh!). Compro.
Dos Fitxes (Partida llarga)
Regla: Cada jugador jugarà amb dos fitxes, jugant cada ronda amb una diferent.
Opinió personal: Depen de la partida compro, depen de la partida no compro.
I bé, aqui s'acaben les regles que més m'han agradat. Ara miro dalt i me'n dono compte de que el meu testament es mes curt que tot el que he escrit, pero almenys espero que estiguis llegint aixó ara, jeje. Deixa'm un comment pa dirme que et semblen!!!
Si, heu adivinat. La imatge és del Monopoly. Sempre he estat un addicte als jocs de taula. Quan era petit no passaba any que en demanes un als Reis, tot i que sabia que no hi jugaria mai (almenys amb el meu germà, a ell no li agraden massa). Doncs bé, aquest any he decidit demanar un altre cop un joc que un cop va estar en les meves mans (diguem que "no se on" el vaig deixar). Heu acertat, el Monopoly.
Doncs bé, ha tingut sortida. Dins de "La Penya" s'ha convertit en una alternativa que no desagrada a ningú. Quan no ens queda res, Monopoly. I no cal dir que uneix (crec) encara que al final només hi hagi un guanyador.
Bé, ja n'hi ha prou d'històries. El que vull posar en aquest post realment son unes regles "d'anar per casa" que he trobat per internet. Des de que es va inventar el primer joc de taula, també es va inventar la primera regla i amb ella, la regla personalitzada. Aquí hus en deixo unes quantes, les que més gràcia m'han fet.
Regles per al Monopoly d'anar per casa
Estacions amb viatges
Regla: Quan un jugador poseeix més d'una estació, pot viatjar entre elles sempre que hi caigui en alguna seva. Així, per exemple, si un jugador es vol estalviar passar per un carrer podrà saltarse'l sempre i quan caigui en una estació de la seva propietat i en tingui una altra.
Opinió personal: M'encanta. Perfí les estacions son estacions, i no sé perque aquesta regla no hi esta en el joc original.
Carrers amb cases
Regla: Els jugadors poden realitzar operacions immobiliàries (posar cases i hotels) en qualsevol dels carrers que poseeixin, encara que no tinguin propietats del mateix color.
Opinió personal: Destrossa l'encant del Monopoly. És per a un joc ràpid, en el qual mai caldrà fer tractes i tot estarà basat en l'atzar. No la compro.
Sis Estacions
Regla: Les dos companyies, tant la d'electricitat com la d'aigües, seran considerades com estacions. Així, si un jugador poseeix 5 estacions el preu serà de 400€ i si poseeix les 6, 800€
Opinió personal: M'agrada. No m'entusiasma, però hi posa un cert encant en les companyies que moltes vegades passes de comprar pel poc benefici que hi guanyes.
Inmunitat
Regla: Un jugador pot decidir no cobrar a un altre en caure a algun carrer com a part d'una negociació. És a dir, si un jugador vol aconseguir un titol de propietat que li falta i que té un altre jugador, li pot proposar a aquest inmunitat alhora de caure-hi i, per tant, no cobrar-li res.
Opinió personal: No la compro. Ja he jugat amb aquesta regla i no ha donat resultat. Ho trobo injust per als altres jugadors.
Carrers compartits
Regla: Un jugador pot estar d'acord amb un altre per tal de dividir els beneficis que treurà d'un carrer com a part d'una negociació.
Opinió personal: Aixó potser m'agrada més. És identica a la de inmunitat però almenys així hi perden els dos, ja que només guanyaràn la meitat. No obstant, la tindria que provar primer.
Pena màxima
Regla: Quan un jugador està a la presó no pot realitzar cap operació, ni obtenir beneficis ni hipotecar.
Opinió personal: Compro. La veritat es que ni em va ni em vé massa, però trobo que la presó és un càstig i no una benedicció, com passa al final de moltes partides.
Preus posats pels jugadors (Partides llargues)
Regla: Cada jugador, al principi de la pàrtida, escriu en un paper i en secret quan estaria disposat a pagar per cada carrer. Un cop han finalitzat tots, el preu de cada carrer s'obté fent la mitja aritmètica del preu que ha escrit cada jugador (és a dir, es sumen els valors que ha posat cadascun dels jugadors al carrer i es divideix pel nombre de jugadors).
Opinió personal: M'agrada molt. Un nou al·licient per no fer del Monopoly un joc repetitiu (encara que no el considero així). Però només si saps que la partida la podras acabar.
L'home de les taxes
Regla: A part dels jugadors normals, també hi jugarà un jugador fictici que representarà la banca. La seva fitxa serà col·locada al tauler i cada ronda haurà de ser tirada per un jugador. El propietari de la propietat on hi caigui l'home de les taxes haurà de pagar el seu preu a la banca.
Opinió personal: Una regla una mica punyetera. Compro per a partides molt puntuals, però no compro per a partides normals.
Joc honest
Regla: Un jugador sempre haura de pagar a un altre en caure a una propietat d'ell, encara que aquest no li ho demani o no se'n doni compte.
Opinió personal: "Que bonic sería el món, si tots fossim amics...". No compro (jijiji).
Mort Súbita
Regla: Un jugador que serà elegit al principi del joc i per atzar (per exemple, posant paperets en una bosseta i en un dibuixar-hi una estrella) realitzarà la tasca de "Àngel de la mort". Quan aquest jugador es cansi de la partida, aixecarà el tauler i el deixarà caure, tot dient "Fin del juego". Aquesta operació només podrà ser realitzada si el jugador hi està jugant.
Opinió personal: Jajajaja, que animal! No compro, no compro, tot i que algun dia es podria provar.
Doble tauler (Partida llarga)
Regla: Es jugarà amb dos taulers. Quan un jugador caigui "Parking gratuït" o a la casella de "Salida", podrà decidir en quin dels dos taulers jugar.
Regla Personalitzada: Es jugarà amb dos taulers. Quan un jugador passi pel primer "Parking gratuït" passarà directament a la casella de "Salida" de l'altre tauler. Quan arribi a la casella de "Salida" del 2on tauler, continuarà desde "Parkin Gratuït" del 1er tauler, i així continuament.
Opinió personal: M'agrada i no, pero si volem una partida llarguíssima la compro. No obstant, falta trobar dos taulers...
Doble Salari
Regla: Quan un jugador cau a la casella de "Salida", cobra el doble. És a dir, 400€.
Opinió Personal: COMPROOOO!!!
Prohibit caselles compartides
Regla: Quan un jugador cau en una casella on hi ha un altre jugador, aquest haurà de retrocedir fins on ha sortit el jugador nou que ha arribat a la seva casella.
Opinió Personal: Un nou al·licient i una nova manera de cagarte en algú (sempre parlant del joc, eh!). Compro.
Dos Fitxes (Partida llarga)
Regla: Cada jugador jugarà amb dos fitxes, jugant cada ronda amb una diferent.
Opinió personal: Depen de la partida compro, depen de la partida no compro.
I bé, aqui s'acaben les regles que més m'han agradat. Ara miro dalt i me'n dono compte de que el meu testament es mes curt que tot el que he escrit, pero almenys espero que estiguis llegint aixó ara, jeje. Deixa'm un comment pa dirme que et semblen!!!
dimecres, de gener 17, 2007
Història d'un Segrest (Capítol.1)
Capítol 1.- Error Fatal
Dimarts pel matí. Dos amics, David i Franki es disposen a piratejar una PlayStation2, per tal de que Franki pugui jugar al joc de moda: Dragon Ball Budokai Tencaichi 2. És tanta l'obsessió pel joc, que alhora de fer la comanda obliden mirar la versió de la PlayStation. Franki es torna boig i no distingeix d'amic entre enemic. L'error és fatal, i David ho pagarà car...
Dimarts pel matí. Dos amics, David i Franki es disposen a piratejar una PlayStation2, per tal de que Franki pugui jugar al joc de moda: Dragon Ball Budokai Tencaichi 2. És tanta l'obsessió pel joc, que alhora de fer la comanda obliden mirar la versió de la PlayStation. Franki es torna boig i no distingeix d'amic entre enemic. L'error és fatal, i David ho pagarà car...
Ara l'únic objectiu es trobar el joc. El pla malèfic de Franki ja havia començat, i tot i que David ja ho començava a sospitar, mai hagués imaginat la magnitud del desastre que li estava a punt d'ocórrer...
David pateix per la seva vida, i per tal de calmar el seu "amic" segrestador, accedeix a obeir tot el que ell digui. Mentrestant, al poble, la família comença a patir i el joc no apareix...
Resar, malgrat ho va fer, no era la solució. La solució era trobar el joc tan pronte com puguessin. Malauradament, el destí va fer que en aquella botiga tampoc hi fós. El que David no podia entendre es que cap dels dependents es dongués compte de que ell estava segrestat, i que no hi possesin remei. Al passar per devant de la botiga de Gascó d'Amposta...
En aquesta ocasió, tampoc hi ha sort. Així que Franki posa un nou destí: Vinaròs. David cada cop creu menys en que puguin trobar cap exemplar del joc, i sap que si a Vinaròs no el troben, continuaran anant més i més lluny. Franki, preocupat i embogit, es disposa a agafar la carretera Nacional amb la qual es dirigiran a Vinaròs, quan de sobte, a un adelantament...
Conseguira Franki dominar el cotxe per tal de no col·lisionar? Aguantarà el cor de David aquesta presió del segrest? I el que és més important, fins quant aguantarà Franki sense cometre cap bogeria que posi en perill a David?
Continuarà...
dimarts, de gener 16, 2007
Història d'un segrest (TvSpot)
El vici pot arribar a ser la pijor arma, pot cambiar a les persones. I un dia, quan menys t'ho esperes, aquest vici fa que el que creies que era el teu amic pugui arribar a ser el teu pitjor enemic, pot arribar a ser el teu segrestador...
Història d'un segrest
Demà, aquí, al Racó d'Spliter
diumenge, de gener 14, 2007
Para ser conductor de primera...
Weno, deixant de banda el "tetricisme" i el "malrollete" dels dos últims posts, és hora de dibuixar un gran somriure, en aquest cas, de satisfacció.
Si, i dic satisfacció perque ahir tot va anar sobre rodes. I no es un joc de paraules perque ahir em tocava dur un dels cotxes a mi (encara que em va perfecte per parlar del que parlaré) però és que a la nit passada no se li pot treure cap "però". En aquest moments estic agust amb mi mateix. Estic bé amb tots i cadascun dels membres del que algun dia van ser la colla més unida del món, i estic content de veure que de vegades som capaços de reviure bons moments com si la colla no hagués mort mai.
Un 10 per Francesc, un 10 per Serra, un 10 per Aaron, un 10 per Carlitos, un 10 per lo Nap, un 10 per Ventura i dos deus més per a dos persones que encara que no formaven part de la meva antiga penya se'l mereixen: Olga i Joel.
Malgrat les desavinències de dos integrants del grup que fan que, en part, no entengui els motius pels quals la "ruqueria" que els separa no pugui ser sol·lucionada sent amics des de la infància i alhora fan que no puguem gaudir al 100% dels fruits de les nostres reunions festives, ahir em vaig sentir, diguem-ne, net i sense preocupacions. Vaig gaudir amb tots i cadascun d'ells, i a ells va dedicat aquest blog amb tot el meu carinyo i afecte.
No obstant cal recordar que almenys, per a mi, el moment més tendre de la nit en el que em vaig sentir inclús amb una certa melancolía que podía haver-me provocat alguna llàgrima van ser els últims 5 minutets al de Palmira, comentant la jugada de la nit i gastant els últims somriures abans d'anar a dormir. Dessitjo per primer cop des de fa molt de temps que, si menys no, aixó no s'acabi i que pugui gaudir de infinites nits com la d'ahir amb tots i cadascun de vosaltres.
Si, i dic satisfacció perque ahir tot va anar sobre rodes. I no es un joc de paraules perque ahir em tocava dur un dels cotxes a mi (encara que em va perfecte per parlar del que parlaré) però és que a la nit passada no se li pot treure cap "però". En aquest moments estic agust amb mi mateix. Estic bé amb tots i cadascun dels membres del que algun dia van ser la colla més unida del món, i estic content de veure que de vegades som capaços de reviure bons moments com si la colla no hagués mort mai.
Un 10 per Francesc, un 10 per Serra, un 10 per Aaron, un 10 per Carlitos, un 10 per lo Nap, un 10 per Ventura i dos deus més per a dos persones que encara que no formaven part de la meva antiga penya se'l mereixen: Olga i Joel.
Malgrat les desavinències de dos integrants del grup que fan que, en part, no entengui els motius pels quals la "ruqueria" que els separa no pugui ser sol·lucionada sent amics des de la infància i alhora fan que no puguem gaudir al 100% dels fruits de les nostres reunions festives, ahir em vaig sentir, diguem-ne, net i sense preocupacions. Vaig gaudir amb tots i cadascun d'ells, i a ells va dedicat aquest blog amb tot el meu carinyo i afecte.
No obstant cal recordar que almenys, per a mi, el moment més tendre de la nit en el que em vaig sentir inclús amb una certa melancolía que podía haver-me provocat alguna llàgrima van ser els últims 5 minutets al de Palmira, comentant la jugada de la nit i gastant els últims somriures abans d'anar a dormir. Dessitjo per primer cop des de fa molt de temps que, si menys no, aixó no s'acabi i que pugui gaudir de infinites nits com la d'ahir amb tots i cadascun de vosaltres.
La Caja Kovak
Jo que em pensava que havia descobert Amèrica i resulta que aquesta pel·lícula sobre la cançó Gloomy Sunday ha fet promoció per totes les cadenes, diaris i telediaris. És un problema causat per no veure massa la televisió i no estar per Barcelona amb la meva dosis diaria de diaris gratuïts, jeje. Aquí hus deixo el videoclip/trailer de la pel·licula. La veritat es que ha perdut una mica l'encant al veure que s'ha venut tant (Vamos, que ja no em fa tanta gràcia nar a veure-la, però que pot estar bé...)
divendres, de gener 12, 2007
Gloomy Sunday
Aquest matí m'he aixecat amb ganes de buscar alguna pel·lícula nova per poder anar a veure més endavant, de cinema independent. He entrat, doncs, a la web del millor cinema, al meu parer, d'aquest tipus de pel·lícules: el cinema Verdi. I entre links i més links a pàgines diferents, he topat amb una pel·lícula que crec que ja he vist anunciada algun cop i que m'ha cridat l'atenció. La pel·lícula es diu La Caja Kovak i és del director mallorquí Daniel Monzón. El que vindria després d'aixó és el que m'ha sorpres més.
La pel·lícula gira entorn a una cançó titulada Glommy Sunday. Sigui o no una llegenda urbana almenys a mi no m'ha deixat indiferent, així que dedicaré aquest post a parlar-ne d'ella i de tot el que rere d'ella amaga.
Glommy Sunday va ser composta en 1933 per Rezso Seress (música) i Laszlo Javor (lletra), i va pasar desapercebuda fins el 1936. És en aquesta data quan comença a veures relacionada amb una sèrie de suicidis, pels quals les autoritats del país van decidir prohibirla. Esmenada censura va cridar l'atención dels norteamericanos els quals van aprofitar l'ocasió i a finals del mateix any ja hi havía una cantitat important de versions.
La llegenda conta que van ser més de 17 els suicidis relacionats amb Gloomy Sunday a Hungría abans que la cançó fos prohibida. Les conexiones es van establir quan es va saber que les persones es van matar durant o després d'escoltar la cançó, fent referència a la cançó en les seves notes suicides, o bé van ser trobades amb una fulla de la lletra de la cançó en les seves mans. Des de llavors, es diu que han hagut centenars de morts per aquesta cançó, diguem-ne, maleïda. Entre les victimes es troba el propi Rezso Seress, tirant-se des d'un edifici a Budapest.
Amb aquest post no vull fer entrar el canguelis a ningú, ni que creieu o no creieu. El que em fascina es el que mou a aquesta sèrie de gent al fatal destí tansols escoltant una cançó. Em fascina que la música, pura matemàtica (almenys quan estudiava solfa es van cansar de dirme que era aixó), estigui tant relacionada amb el nostre subconscient i que pugui inferir tant en els nostres sentiments o actes.
Si esteu més interessats en el tema, em deixeu un comment i més avant postejaré la lletra, tant la versió original com la traducció. No obstant, no he pogut trobar la cançó original, tansols versions.
Per als més osats, aquí hus deixo una versió. La veritat es que he escoltat la cançó i m'estimo igual la vida que avans d'escoltar-la, pero no he pogut evitar tancar els ulls i notar un formigueig, pensant que (potser) moltes persones van morir escoltant aquesta cançó.
La pel·lícula gira entorn a una cançó titulada Glommy Sunday. Sigui o no una llegenda urbana almenys a mi no m'ha deixat indiferent, així que dedicaré aquest post a parlar-ne d'ella i de tot el que rere d'ella amaga.Glommy Sunday va ser composta en 1933 per Rezso Seress (música) i Laszlo Javor (lletra), i va pasar desapercebuda fins el 1936. És en aquesta data quan comença a veures relacionada amb una sèrie de suicidis, pels quals les autoritats del país van decidir prohibirla. Esmenada censura va cridar l'atención dels norteamericanos els quals van aprofitar l'ocasió i a finals del mateix any ja hi havía una cantitat important de versions.
La llegenda conta que van ser més de 17 els suicidis relacionats amb Gloomy Sunday a Hungría abans que la cançó fos prohibida. Les conexiones es van establir quan es va saber que les persones es van matar durant o després d'escoltar la cançó, fent referència a la cançó en les seves notes suicides, o bé van ser trobades amb una fulla de la lletra de la cançó en les seves mans. Des de llavors, es diu que han hagut centenars de morts per aquesta cançó, diguem-ne, maleïda. Entre les victimes es troba el propi Rezso Seress, tirant-se des d'un edifici a Budapest.
Amb aquest post no vull fer entrar el canguelis a ningú, ni que creieu o no creieu. El que em fascina es el que mou a aquesta sèrie de gent al fatal destí tansols escoltant una cançó. Em fascina que la música, pura matemàtica (almenys quan estudiava solfa es van cansar de dirme que era aixó), estigui tant relacionada amb el nostre subconscient i que pugui inferir tant en els nostres sentiments o actes.
Si esteu més interessats en el tema, em deixeu un comment i més avant postejaré la lletra, tant la versió original com la traducció. No obstant, no he pogut trobar la cançó original, tansols versions.
Per als més osats, aquí hus deixo una versió. La veritat es que he escoltat la cançó i m'estimo igual la vida que avans d'escoltar-la, pero no he pogut evitar tancar els ulls i notar un formigueig, pensant que (potser) moltes persones van morir escoltant aquesta cançó.
dimecres, de gener 10, 2007
Robbie Williams
Bé, suposo que tothom te un o una cantant preferit o preferida. En el meu cas és Robbie Williams i tal com fa el meu amic Franki, hus posaré al dia una miqueta sobre la seva biografia.
Robbie Williams és un cantant britànic de pop. Nascut a Burslem (Stoke-on-Trent, Staffordshire, Anglaterra), el 13 de febrer del 1974.
Va començar la seva carrera musical com a membre del grup Take That, sent el membre més carismàtic i estimat per moltes de les fans d'aquest grup "boy band" (tipus de grups de pop sorgits als anys 90 a Estats Units i Regne Unit, format per nois joves). El 1995 va abandonar el grup per discrepàncies i desavinences amb el manager del grup.
Aleshores el músic va adoptar un estil de vida d'abandonament, amb drogues i alcohol, del qual va poder sortir afortunadament amb força de voluntat i anant a una clínica de desintoxicació.
El 1997 va treure el seu primer disc, Life Thru A Lens, del qual destaquen els singles Old Before I Die, Let Me Entertain You i Angels, aquest últim un dels seus grans èxits.
El seu segon disc, del 1998, anomenat I've Been Expecting You, destaca el single de gran èxit Millennium, entre d'altres de més èxit al Regne Unit que aqui al nostre país.
Els seus primers dos àlbums van ser molt populars al Regne Unit i Europa, però no als Estats Units. És per això que va editar el recopilatori The Ego Has Landed per al públic nord-americà el 1999.
L'àlbum Sing When You're Winning, de finals de l'any 2000, es van extreure els singles: Rock DJ, Kids (del que fa duet amb Kylie Minogue) i The Road To Mandalay. El videoclip de la cançó Rock DJ va provocar un impacte pel públic, ja que es veia a Robbie Williams, amb efectes especials, arrencant-se la pell, músculs i òrgans fins quedar-se amb els ossos, això va fer que es censurés en alguns països i televisions, no ho va fer Canal Plus, que el va emetre sense censura i amb absoluta normalitat dins del programa diari de videoclips "Los 40 Principales".
El 2001 Robbie llança al mercat el disc Swing When You're Winning , el qual conta tansols amb covers de temes d'estil Swing , els quals van ser dedicats als seus grans ídols com ara Frank Sinatra , Sammy Davis Jr. , etc... . En aquest disc amés enregistra el tema "Something Stupid" amb l'actriu australiana Nicole Kidman.
El pròxim àlbum va sortir a la venda a la tardor del 2002, Escapology, on es troba una de les seves millors cançons de la seva carrera musical: Feel. També es va extreure d'aquest disc, el single Come Undone, que també va portar la seva polèmica el videoclip.
A la tardor del any 2003, Robbie fa un gran concert a Knebworth. Al fer-lo, Robbie va aconseguir entrar als record Guiness, 2 cops, un per conseguir omplir Knebworth 3 días consecutius i un altre per fer el karaoke més gran del món al cantar "Strong". Tot el que va ocorrer en aquest concert es recopila en el disc Live Summer 2003 del qual, més tard, en trau una edició de doble DVD anomenada "What we did last summer".
El 2004 va fer un recopilatori de les seves millors cançons, Greatest Hits, amb dos cançons inèdites que van ser singles: Radio, d'èxit considerable i Misunderstood.
El 2005 va reaparèixer amb un nou disc d'estudi: Intensive Care. D'aquest àlbum s'ha tret el single d'èxit Tripping, Advertising Space i Sin Sin Sin. Aquest àlbum es va presentar al públic, amb un concert a Berlín el 9 d'octubre del 2005 i que ha estat retransmès per La 2 de TVE el 31 de desembre del 2005.
En 2006 llença el seu nou disc sent també el llançament del seu nou single RUDEBOX, a continuació de la serie de concerts dins de la gira "Close Encounters Tour" per Asia i América Latina (Xile, Argentina i Mèxic), despres d'haver tingut gran éxit amb la seva gira iniciada el 2005 i part del 2006 Intensive Care. Actualment ha llançat dos singles més: Lovelight i She's Madonna, aquet últim dedicat a la reina del pop Britànic.
Bé, se que em deixo moltes coses, pero no vui explaiar-me massa fent d'aquest post un post aburrit que segurament ningú llegirà (encara que crec que ja hi està condemnat). A tots aquells que els agradi Robbie Williams, els agrairia que o bé deixesint un comment o m'agreguessin al messenger. Merci!
Robbie Williams és un cantant britànic de pop. Nascut a Burslem (Stoke-on-Trent, Staffordshire, Anglaterra), el 13 de febrer del 1974.Va començar la seva carrera musical com a membre del grup Take That, sent el membre més carismàtic i estimat per moltes de les fans d'aquest grup "boy band" (tipus de grups de pop sorgits als anys 90 a Estats Units i Regne Unit, format per nois joves). El 1995 va abandonar el grup per discrepàncies i desavinences amb el manager del grup.
Aleshores el músic va adoptar un estil de vida d'abandonament, amb drogues i alcohol, del qual va poder sortir afortunadament amb força de voluntat i anant a una clínica de desintoxicació.
El 1997 va treure el seu primer disc, Life Thru A Lens, del qual destaquen els singles Old Before I Die, Let Me Entertain You i Angels, aquest últim un dels seus grans èxits.
El seu segon disc, del 1998, anomenat I've Been Expecting You, destaca el single de gran èxit Millennium, entre d'altres de més èxit al Regne Unit que aqui al nostre país.
Els seus primers dos àlbums van ser molt populars al Regne Unit i Europa, però no als Estats Units. És per això que va editar el recopilatori The Ego Has Landed per al públic nord-americà el 1999.
L'àlbum Sing When You're Winning, de finals de l'any 2000, es van extreure els singles: Rock DJ, Kids (del que fa duet amb Kylie Minogue) i The Road To Mandalay. El videoclip de la cançó Rock DJ va provocar un impacte pel públic, ja que es veia a Robbie Williams, amb efectes especials, arrencant-se la pell, músculs i òrgans fins quedar-se amb els ossos, això va fer que es censurés en alguns països i televisions, no ho va fer Canal Plus, que el va emetre sense censura i amb absoluta normalitat dins del programa diari de videoclips "Los 40 Principales".
El 2001 Robbie llança al mercat el disc Swing When You're Winning , el qual conta tansols amb covers de temes d'estil Swing , els quals van ser dedicats als seus grans ídols com ara Frank Sinatra , Sammy Davis Jr. , etc... . En aquest disc amés enregistra el tema "Something Stupid" amb l'actriu australiana Nicole Kidman.
El pròxim àlbum va sortir a la venda a la tardor del 2002, Escapology, on es troba una de les seves millors cançons de la seva carrera musical: Feel. També es va extreure d'aquest disc, el single Come Undone, que també va portar la seva polèmica el videoclip.
A la tardor del any 2003, Robbie fa un gran concert a Knebworth. Al fer-lo, Robbie va aconseguir entrar als record Guiness, 2 cops, un per conseguir omplir Knebworth 3 días consecutius i un altre per fer el karaoke més gran del món al cantar "Strong". Tot el que va ocorrer en aquest concert es recopila en el disc Live Summer 2003 del qual, més tard, en trau una edició de doble DVD anomenada "What we did last summer".
El 2004 va fer un recopilatori de les seves millors cançons, Greatest Hits, amb dos cançons inèdites que van ser singles: Radio, d'èxit considerable i Misunderstood.
El 2005 va reaparèixer amb un nou disc d'estudi: Intensive Care. D'aquest àlbum s'ha tret el single d'èxit Tripping, Advertising Space i Sin Sin Sin. Aquest àlbum es va presentar al públic, amb un concert a Berlín el 9 d'octubre del 2005 i que ha estat retransmès per La 2 de TVE el 31 de desembre del 2005.
En 2006 llença el seu nou disc sent també el llançament del seu nou single RUDEBOX, a continuació de la serie de concerts dins de la gira "Close Encounters Tour" per Asia i América Latina (Xile, Argentina i Mèxic), despres d'haver tingut gran éxit amb la seva gira iniciada el 2005 i part del 2006 Intensive Care. Actualment ha llançat dos singles més: Lovelight i She's Madonna, aquet últim dedicat a la reina del pop Britànic.
Bé, se que em deixo moltes coses, pero no vui explaiar-me massa fent d'aquest post un post aburrit que segurament ningú llegirà (encara que crec que ja hi està condemnat). A tots aquells que els agradi Robbie Williams, els agrairia que o bé deixesint un comment o m'agreguessin al messenger. Merci!
dimarts, de gener 09, 2007
6 Cordes...
Doncs bé, aquesta és la meva nova guitarra. No té res en especial, ni es de cap color viu. Pero ja puc dir que tinc guitarra pròpia. Fins ara tocava (o més ben dit, feia l'intent de tocar) una guitarra que tenia el meu pare amb els trastes rovellats. Ara tinc aquesta bellesa (que encara que no se quant val, des del dia que me la van donar he tingut tanta cura amb ella com si fós de vidre) i vull començar a saber-ne tocar, i quan dic saber-ne no em refereixo a saber tres o quatre cançonetes d'acords fàcils. Se que em portarà temps, però per un cop que tinc algo molt clar, no em trenqueu la i·lusió!!!Per cert, estic pensant en posar-li nom (eis, no estic boig, molts músics posen nom a les seves guitarres). Alguna suggerència???
Grans Frases del doctor Gregory House
Doncs bé, ja tinc una altra sèrie digna de ser recomanada. A aquestes altures suposo que tothom el coneix (dic altures ja que aquesta nit s'estrena la tercera temporada al canal Cuatro). La sèrie es diu House MD. El protagonista que dona nom a la sèrie és Gregory House, doctor especialitzat en malaltíes víriques i infeccioses de fama mundial únic pels seus mètodes de diagnòstic poc ortodoxes. Amb el seu equip, a cada episodi intentara posar cura a una nova malaltía rebuscada que no podría ser diagnosticada per cap altre metge.Bé, tal com diu el meu pare, aquesta sèrie es per a tots aquells que no s'han tingut que passejar hores i hores per un passadís d'Hospital a causa de tenir un ésser estimat ingressat. No obstant, el que em fascina de la sèrie és el caràcter de l'esmenat doctor. Un humor negre, sarcàstic i ple de filosofía que fa obrir (almenys a mi) els ulls davant de situacions que poden o no tenir relació amb el capítol. De les meravelles que diu, en destaco:
- (Dr House a una monja) "Seguro que tienes mucha fe en Dios , pero a que miras a los lados al cruzar la calle "
- (Els metges li diuen a House que pot ser que li amputin una cama i ell s'hi nega) "Me gusta mi pierna, está conmigo desde que era un niño".
- (Chase li pregunta a House si li agradaria que discutís la seva vida privada) "Pues no, por eso carezco de vida privada".
- (House a la directora de l'hospital) "No soy el único de mi equipo, pero en mi equipo soy único"
I per no fer-ho llarg (aquestes tansols són les que em venen més a la memòria, però la llista podria ser interminable) aquí en deixo dos que em van deixar al·lucinat:
- (A una pacient que vol ser donada de baixa per morir a casa seva amb dignitat) "No se muere con dignidad, se vive con ella"
- (House esta a casa de la seva ex-dona ajudant-la a fregar els plats quan de sobte entra l'actual marit d'ella i pregunta que esta pasant) "¡No es lo que parece! Parece que estamos fregando los platos pero en realidad estamos follando".
Potser a vosaltres ni hus va ni hus vé, però a mi m'encanta. Així que queda recomanada, i tots aquells que hi vulguin dir la seva que deixin comentaris!!!
dimarts, de gener 02, 2007
Any Gañan!!!
Aquest 2007 hus dessitjo tota la felicitat del món, que per cada llàgrima de tristesa obtingueu cent d'alegria i que al final d'any ens tornessim a trobar tots al mateix punt d'on sortim, però carregats de tot alló que hem sembrat en aquest any. Feliç Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaany!!!
"No te digo na, y te lo digo tó!"
"No te digo na, y te lo digo tó!"
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
