Matinada d'un dia fred d'hivern. Imagineu un bar d'ambient apagat, trist, amb una apagada i trista cançó sonant d'una vella máquina de música. Dins d'aquest bar, a la barra, un noi sostenint un got de whisky i, alhora, únic client. Doncs bé, aquest sóc jo. Tinc molts noms, tants com persones em coneixen, però em podeu dir Detectiu. La veritat és que ara veig borrós, pero ja no se si es pel que he arribat a beure o pel que he arribat a plorar. La culpa, com sempre, una noia. Si em permeteu, hus contaré la meva història.
Ella, la Modelito, és perfecta. Cabells d'or i mirada penetrant. Si de veritat existeixen els angels, ella n'és una. Molts pagarien per estar amb ella. El problema és que no se'n dona compte del que jo estic pagant. La veritat es que ens portem d'uns quants anys, encara que per mi l'amor no té edat. Molts diuen que me n'oblidi, que no hi pensi, que ja trobaré algo millor. Il·lusos, que poc saben del sentiment "estimar". No obstant, raó no els fa falta...
Han sigut varies les ocasions en que les nostres vides s'han creuat. Normalment m'agrada conduir per Deltebre City amb el meu Opel Corsa notant com el vent colpeja la meva cara mentre fumo un cigarret, i mentre escolto qualsevol cançó de Pig Noise. Ella, amb la seva moto roja i negra, de vegades m'ha dirigit mirades que han travessat el meus ulls. De vegades no se que és el que realment vol. Han sigut innumerables les ocasions en les quals m'ho he jugat tot per ella. No em jutgeu per la imatge que veieu ara, la veritat és que sota aquesta gabardina de detectiu s'hi troba un dels nois més tímids i més carinyosos que pugueu trobar pel món. No és per tirarme floretes, pero com jo ja no en queden. I parlant de floretes, hus contaré una de les meves missions que l'hi vaig dedicar.
Casi poèticament, vaig reunir una colla de amics per nar per tota Deltebre City a buscar, de matinada, un ram de flors collides per tot arreu. Burlant la policía i fent actes gairebé bandàlics, vam conseguir reunir una dotzena de flors diferents i les vaig posar devant de la seva porta, junt amb una nota. Mai he tingut constància de si li han agradat. La veritat, es que després de fer-ho em va semblar un insult, ja que vaig intentar juntar les flors més boniques del poble, pero ni unídes igualaven la seva bellesa.
Innumerables missatges i trucades no corresposes han fet de mi el que ara veieu, un noi consumit que s’ha vist, trist i amb l’esperança agotada, reflexat com si fos un tren que ha pasat innumerables ocasions per la mateixa estació. Estació on aguarda la modelito que mai puja al tren. Estic segur de que no serà l’ultima vegada que jo passi per l’estació, donant-li l’oportunitat de pujar. Però mentrestant, ella s’esta perdent el millor tren de la seva vida, ja que tal com diu la cançó del meu grup prefeit: "solo yo te entiendo"
Bé, molts de vosaltres no entendreu ni faba, pero espero que la noia al qual va dirigit ho llisque, i que recorde que jo no influeixo en res. Aqui el protagonista es el meu amic.






4 comentaris:
Buenas soc el protagoniste dakesta historia, soc el detectiu.
primer k tot,amb el vostre permis, deixeume dona les meves sinceres gràcies al meu amic David Capel per deixarme escriure la meva historia k realment ma passat.
El motiu pel qual ai volgut escriure esta historia tant frustran es pq nesecitava treure i expresar els meus sentimens dalguna manera i trobava k aquesta era la mes apropiada: escrivint!
I recordeu akesta frase feta k posiblement us servira para recapacita: "UNA PERSONA NO VALORA EL K TÉ FINS K NO HO PERD".
Detectiu, ja sas que aquí estem per aquestes coses. Espero que almenys aixó et serveixi d'ajut per arreglar, no aquet assumpte, sinó el teu cor ;)
Vist des d'una perspectiva pròxima a la realitat d'aquesta història, cal dir que és espectacular i melàncolica, està escrita amb tots els sentiments.
Només ens queda remarcar l'esperança agotada i la desesperació del Detectiu reflexat en la soledad, esperant l'amor "no correspongut".
Ella s'esta perdent,... tu t'estàs perdent... però hem de recordar que en aquesta vida TOT té recompensa!
"si no te equivocas de vez en cuando, quiere decir que no estás aprovechando todas las oportunidades... y es que cada final marca otro inicio"
Sort noi, i ànim!
Publica un comentari a l'entrada