dimecres, de febrer 28, 2007

This Saturday Night...

Riding through the city on my bike all day, 'Coz the filth took away my license. It doesn't get me down and I feel OK, 'Coz the sights that I'm seeing are priceless! Everything seems to look as it should, But, I wonder what goes on behind doors. A fella looking dapper - and he's sitting with a slapper, Then I see it's a pimp and his crack whore!

You might laugh - you might frown, Walking round London town.

Sun is in the sky, oh why, oh why Would I wanna be anywhere else? Sun is in the sky, oh why, oh why Would I wanna be anywhere else? When you look with your eyes, Everything seems nice... But, if you look twice, You can see it's all lies!...

dimarts, de febrer 27, 2007

No hay más portadas...

Bé, despres de veure la portada de la FHM d'aquest més i a causa de no trobar millor portada que la de la vecinita Ana Alves, he decidit tancar la secció que apareixia al menú de la dreta titulat "FHM del mes". No obstant, i per a tots aquells que han estat esperant que posés la portada actual, us la deixo aquí penjada.


Eps, aclarint una cosa, jo continuaré comprant-me la revista i si mai apareix alguna nova portada que valgui la pena, ja la penjaré!

I parlant de portades i tal, buscant per internet he trobat una altra portada de la vecinita diferent a la que va sortir a la venda finalment, jutjeu vosaltres mateixos quina guanya (Me pido la que sta sentadeta, yummi...)


...


Porque Ana, desde que tu saliste en portada las demás saben a poco...

divendres, de febrer 23, 2007

Buhonsios als Blogs


Que significa aquest Buhonsio? Doncs que la pàgina que esteu veient està lliure de publicitat comercial d'empreses. Si en voleu tenir un en la vostra web heu d'acceptar el següent:

1. Que esteu en contra de la publicitat d'empreses en els weblogs.

2. Que creieu que la publicitat d'empreses en els blogs devaluen el medi.

3. Que en el vostre blog no s'accepta diners a cambi de publicitat.
Així que ja sabeu, a partir d'ara aquest blog te un nou inquilí: el buhonsio. Si voleu tenirn-ne un podeu copiarla diractament des del meu blog o entrar aquí.

dijous, de febrer 15, 2007

Les coses ben fetes...

..

Perque una vegada algú em va dir que les coses o es fan ben fetes...
... o no es fan.
..
Properament, entrega de premis Escolta'm Music Awards (Ben feta).
..

diumenge, de febrer 11, 2007

2205

Gràcies a tots aquells que han visitat algun cop la meva web!
No deixeu de visitar-me!

Racó de Spliter86
Escolta'm
Old Spliter86
..

divendres, de febrer 09, 2007

And the beat goes on!

Weis, petits!

El blog Escolta'm ja torna a estar en funcionament! Torna, i de quina manera. En un dia, ja he posat 3 videoclips i, ja que és el començament de la segona temporada, us en faré un breu comentariet de cadascun d'ells.

Bé, el primer de tots és el de Robbie Williams, cantant She is Madonna. Molts no ho sabreu, però aquest videoclip és primicia mundial. Moltes televisions encara no l'han pogut comprar, i moltes d'elles ni tampoc el voldran ja que és bastant polèmic. En ell, surt Robbie Williams vestit de dona, en un bar d'ambient. Tot i que la cançó va dedicada a la reina del Pop, amb aquest videoclip se'n fot una mica de la societat que l'acusa de bisexualitat. Així calla unes quantes boques i deixa que aquells que no poden viure sense criticar, tinguin algo que menjar. A mi, simplement m'agrada.

El segon li ho dec a Andrea, que va ser la que me'l va donar a conèixer. Es diu I'm not okay i és dels My Chemical Romance. Va dedicat a tots aquells que han estat algun cop abandonats, que s'han sentit apartats per la societat o que, simplement, algun cop no han estat bé. El que més m'agrada de la cançó es quan, de sobte, cambia el "I'm not okay" per un "I'm okay now" i ho confirma amb un "trust me". La veritat, una cançó per despertar.

I parlant de despertar, l'última cançó. Aquest grup ja l'he posat algun cop a la web, es diuen Foo Fighters i la cançó Everlong. Bàsicament, m'agrada. Molt romanticota sense deixar de banda el ritme canyero, tot i que si escolteu la versió acústica que van fer pel disc "Skins and Bones" se us posarà la pell de gallina.

I així us deixo, amb el somni dels Foo. Que continueu somiant i no dubteu d'anar visitant el blog Escolta'm!!! Xaoo!

Escolta'm Music Awards (Final)

Weis, com que tinc una estona lliure, acabo de trucar a Axl Rose pa que vingue a recollir el trofeu i fer una entrega de premis improvitzada (tal com fan als realitis que no funcionen). Així que prepareu els vostres videos perque aquí comença l'entrega de premis de...

ESCOLTA'M MUSIC AWARDS
(Vol.1)


David: Bona nit a tothom. Siguen benvinguts a l'entrega de premis Escolta'm Music Awards. Veig que tenim molt de públic...

Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó son aplausos)

David: Gent de tot arreu es concentra aqui avui per veure qui ha sigut el guanyador final d'aquesta entrega de premis. Ultimament hem pogut veure que la cosa estava molt emocionant, no hem menjat altre en els telediaris, tomates i especials del Canal 33. Pero en aquests moments... Cerramos Líneas Telefonicas!

Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó també son aplausos)

David: Paloma, si em pots portar el sobre que duu el guanyador definitiu... Gràcies. El públic ha decidit amb els seus vots a la pàgina web Escolta'm que el guanyadorde la primera edició ... amb un X% dels vots (cadascú que posi el numero que vulgui a la X) sigui...

Públic: WAAAAAAAAA!!! DILO YAAAAA!!! LILY LILY (una part dels integrants) AXL AXL (una altra part dels integrants)...

David: AaaaAAAaaAAAaaaAAAAxL ROOOOOOOOOOSe!!!!!!!

Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó també son aplausos?)

David: I aquí tenim el guanyador! Congratulations Mr. Rose
Axl: Thank you so fucking much.

David: Que sent pel premi que acaba de guanyar i dels milers i milers de persones que l'han votat.
Axl: Well, Yow se que en España la gent em kiere so fucking mucho, and este premio ho demuestring.

David: Doncs si, esta vist que si. Suposo que em disculparà si li dic que no creia que al final guanyés vosté.
Axl: Well, la truth es que me la suing!

David: Jejejeje (glups, un mal trago menys). L'atril és seu. Vol dir alguna cosa?
Axl: Well, yeah. I want dir a tota la people que tomorrow dematí I'm saking a la venda my nou disco, Chinesse DemoCrazy.

David: Esta segur de que el treura demà?
Axl: I nunca fucking miento!

David: Ok Mr. Rose. Em plau haver-lo vist en persona i espero de que disfruti aquest lloc honorable en el meu blog, que tal com està vist, no el consegueix tothom.
Axl: Well, la truth es que me la suing!

David: Jejejeje. You so fucking funny!!! I ara, per despedir al guanyador, m'agradaria que tot el públic s'aixequi i digui alló que hem entrenat abans de començar. Senyor Axl Rose...

Public: GOOOOOOOOOD FUUUUUUUCKIIIIIING NIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIGHT!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Si, aixó també són aplaudiments)

dijous, de febrer 08, 2007

And the winner is...

Bé, vist les condicions a les quals ha arribat aquests premis, em veig obligat a tancar l'enquesta.

S'ha posat en joc el meu nom i el de molts votants, quan aixó no era més que un entreteniment més. Una enquesta que a mi em servia per a veure quin era el videoclip que més agradaba a tots els "lectors" del meu blog i que, al final, ha arribat a ser una batalla campal en la que m'he vist involucrat de ple.

Les causes, per mi en son dos: la "mea culpa" alhora de definir les opcions de vot i la "malentesa" de tots que no han vist en aquesta enquesta una "tonteria" més. I per tal d'explaiarme una mica més, em basaré en el problema més gros que hi ha hagut dins de la votació, que ha sigut la batalla Axl Rose - Lily Allen.

Si em pregunten si m'agrada Axl Rose, la veritat es que diré que no i, de fet, és l'únic videoclip que està penjat en honor a una altra persona. Per tal d'evitar que aquesta persona no s'enfadés, vaig decidir que podia entrar dins dels premis (la veritat, si per mi fós no hagués entrat). No obstant, aquesta persona s'ha enfadat (o almenys, m'ha criticat) per un comentari que no ha sabut entendre. Segurament, jo, algun dia, vaig dir que no volia que Patience guanyés, i aquesta persona ho ha utilitzat per a girar la truita a les votacions i acusar-me de manipulació.

Bé, al meu pareixer aquest és el recurs que s'utilitza quan les coses no et van be i quan el guanyador és un altre (tal com fa el PP). Tot i així, assumeixo la culpa i prego disculpes a totes aquelles persones que "s'han vist obligades" a votar perquè jo els he "obligat". HU SENTO MOOOOOOOOOLTISSIMMMMMMM!!!

Ara bé, que estúpid sóc! D'haver-ho sabut, hagues dit que guanyés Robbie Williams enlloc de Lily Allen, ja que realment aquesta última m'és ben indiferent.

No voldria acabar sense donar les gràcies a tots aquells que han votat, tant siguen "equips", com "persones aburrides" i "gent que buscaba algo més que un premi". A tots ells, mil gràcies pels 279 vots. Us prometo que la propera ho faré millor, de ben segur.

Ah, per cert, se m'oblidaba. Ha guanyat Axl Rose en la cançó Patience (posats a manipular el faig guanyar, així tots contents i no caldrà llegir comentaris que, la veritat, no agraden). Ja faré una entrada més guapeta en l'entrega de premis més endavant. Xaooo!

dimecres, de febrer 07, 2007

Sopar Monopoly 2007 vol.1

Bé, avui postejo les fotos que ens vam fer ahir al sopar del pis de les señoretes de llucmajor. No se si es notara a les fotos, pero va ser una nit espectacular. L'únic però és que no hi ha cap però, i diuen que aixó és dolent pq "segundos platos nunca fueron buenos". Per si un cas, un dia d'estos hu repetim i ho corroborem.

Mel de sopar, de Truita, de Pizzes, de Monopoly de Chocolate, de Monopoly Normal, de juerga tant Indoor com Outdoor. Tot és mereix un 10, al igual que tots els que hi vam ser allí. Cracks com ara Doanna, Andrea, Paula i Victor van fer de la nit d'ahir una nit inolvidable.

Sabeu que sempre em quedo amb alguna coseta de totes les experiències, i x a mi el millor moment de la nit va ser Pinzaman con ButanoGirl i l'escena de l'Indiana Jones al parquet dels crios (per no parlar del momento ¿¿Tongo??). Brutal!!!

Weno, lo dit, aqui hus deixo les fotos. feu clic damunt d'elles i s'aniran passant!!!

diumenge, de febrer 04, 2007

Mono de música

M'encanta la sortida que estan tenint els Escolta'm Music Awards. Estic segur de que no seran els últims que faré. No obstant, aixó té un problema: no puc postejar més cançons fins que no acabi el concurs. Doncs si, duc el mono.

No obstant, m'he proposat una cosa. Avui penjare un videoclip d'una cançó que vaig escoltar ahir (gràcies a Andrea) dels My Chemical Romance. La cançó es diu I'm not okay i no se si es pel que diu o que, pero segur que l'arrastrare per Barcelona aquests dies amb el meu Mp3. Aquí la teniu:



Brutal. Aquesta cançó no la podeu votar, pero quan acabin els premis la posare al blog Escolta'm i la podreu votar en la propera edició dels Escolta'm Music Awards. Ja em deixareu un comment dient-me que hus sembla!!!

This is not personal...

Bé, tal com diu el títol, el que ara llegireu no es personal. No té res a veure en mi. Simplement es un favor a un bon amic, al qual li presto un raconet per als seus pensaments. Gaudiu de la lectura:

Matinada d'un dia fred d'hivern. Imagineu un bar d'ambient apagat, trist, amb una apagada i trista cançó sonant d'una vella máquina de música. Dins d'aquest bar, a la barra, un noi sostenint un got de whisky i, alhora, únic client. Doncs bé, aquest sóc jo. Tinc molts noms, tants com persones em coneixen, però em podeu dir Detectiu. La veritat és que ara veig borrós, pero ja no se si es pel que he arribat a beure o pel que he arribat a plorar. La culpa, com sempre, una noia. Si em permeteu, hus contaré la meva història.

Ella, la Modelito, és perfecta. Cabells d'or i mirada penetrant. Si de veritat existeixen els angels, ella n'és una. Molts pagarien per estar amb ella. El problema és que no se'n dona compte del que jo estic pagant. La veritat es que ens portem d'uns quants anys, encara que per mi l'amor no té edat. Molts diuen que me n'oblidi, que no hi pensi, que ja trobaré algo millor. Il·lusos, que poc saben del sentiment "estimar". No obstant, raó no els fa falta...

Han sigut varies les ocasions en que les nostres vides s'han creuat. Normalment m'agrada conduir per Deltebre City amb el meu Opel Corsa notant com el vent colpeja la meva cara mentre fumo un cigarret, i mentre escolto qualsevol cançó de Pig Noise. Ella, amb la seva moto roja i negra, de vegades m'ha dirigit mirades que han travessat el meus ulls. De vegades no se que és el que realment vol. Han sigut innumerables les ocasions en les quals m'ho he jugat tot per ella. No em jutgeu per la imatge que veieu ara, la veritat és que sota aquesta gabardina de detectiu s'hi troba un dels nois més tímids i més carinyosos que pugueu trobar pel món. No és per tirarme floretes, pero com jo ja no en queden. I parlant de floretes, hus contaré una de les meves missions que l'hi vaig dedicar.

Casi poèticament, vaig reunir una colla de amics per nar per tota Deltebre City a buscar, de matinada, un ram de flors collides per tot arreu. Burlant la policía i fent actes gairebé bandàlics, vam conseguir reunir una dotzena de flors diferents i les vaig posar devant de la seva porta, junt amb una nota. Mai he tingut constància de si li han agradat. La veritat, es que després de fer-ho em va semblar un insult, ja que vaig intentar juntar les flors més boniques del poble, pero ni unídes igualaven la seva bellesa.

Innumerables missatges i trucades no corresposes han fet de mi el que ara veieu, un noi consumit que s’ha vist, trist i amb l’esperança agotada, reflexat com si fos un tren que ha pasat innumerables ocasions per la mateixa estació. Estació on aguarda la modelito que mai puja al tren. Estic segur de que no serà l’ultima vegada que jo passi per l’estació, donant-li l’oportunitat de pujar. Però mentrestant, ella s’esta perdent el millor tren de la seva vida, ja que tal com diu la cançó del meu grup prefeit: "solo yo te entiendo"

Bé, molts de vosaltres no entendreu ni faba, pero espero que la noia al qual va dirigit ho llisque, i que recorde que jo no influeixo en res. Aqui el protagonista es el meu amic.

divendres, de febrer 02, 2007

The final countdown...

La veritat es que m'heu deixat sorprés. No m'esperava que hi votes tanta gent (de fet, no m'esperava q hi votes ningú) als Escoltam Music Awards, però, bé, mil gràcies.

Doncs bé, tinc notícies. El dia 10 de febrer serà l'entrega dels premis, d'aqui una semaneta. potser ho trobeu precipitat, pero fer coincidir tants cantants un mateix dia per fer una entrega de premis, la veritat es que es dificil d'aconseguir. De moment, que es preparin la guapa Lily Allen, Melendi (a qui li envio un saludo enorme! ¬¬), Robbie Williams, Foo Fighters, Roger Sanchez, Portishead, Fito y Fitipaldis, Oasis, Nena Daconte, Muchachito Bombo Infierno i Queens of the stone age. Bé, si vol venir Axl Rose, que s'asome, que despues donem picadetes (almenos algo es algo, noi).

Finalment, hus avanço que ja estic treballant en el trofeu que s'endura el guanyador. No hus en puc parlar massa del disseny, pero hus avanço que serà una Onsia d'or (Jejeje). Fins el dia 10, continueu votant i visiteu el meu blog.

I sobretot, sigueu i feu feliços als demés!

dimarts, de gener 30, 2007

Escolta'm Music Awards

Doncs bé, aquí hus presento un concurs/enquesta (ja hus ho dic ara: inútil) sobre l'altre blog que tinc que, per si no coneixeu, es diu Escolta'm i tracta de la múscia que em fa ser qui sóc, amb la que m'he criat i la que, d'alguna manera, em fa sentir algo.

El concurs/enquesta es tracta del següent: m'agradaria saber quin dels videoclips és el que agrada més a la gent i, pe contra, quins en son prescindibles. Per tal de saber-ho, he creat una poll (enquesta en inglés, pro em fa gràcia) per a que tothom digui la seva. Així que ara el premi al videoclip està a les vostres mans.

Durant aquests dies, dalt de tot dels dos blog que tinc hi trobareu l'enquesta, formada per una finestreta d'elecció i un botó per Votar. Poseu el videoclip que més hus agradi (ja sigui per la cançó o pel video) i feu clic a votar. Ho podeu fer tantes vegades com vulguesiu.

D'aqui uns dies tancaré aquesta poll (jejeje) i veurem qui és el guanyador. Si no n'hi ha o hi ha empat, realitzarem una altra poll (jejejeje). Per tal de no tenir conflictes amb noves entrades, de moment no posaré cap videoclip més al blog, deixant el lloc nº 40 per al proper videoclip de Robbie Williams que està a punt de llençar. Fins llavors, podeu anar veient videoclips anteriors i decidir quin és el millor. Gràcies per la vostra participació!!!
.

Off

Dncs bé, el motiu pel qual escric avui és el següent mail que m'ha arribat, al igual que a molts de vosaltres de ben segur. Diu així:

Hola!

El dia 1 de febrer de 19:55 h. a 20.00 h. es proposa apagar totes les llums per a donar-li un respir al planeta (la proposta prové de França). Si la resposta és massiva, l'estalvi energètic pot ser brutal. Només 5 minuts, i a veure què passa. Sí sí, ja sé que estarem 5 minuts a fosques amb cara de tontos, pero recordeu que internet té molta força i podem fer una cosa gran.Passeu la notícia!

Bé, la proposta em sembla perfecta. Estic convençut de que la unió (i en aquest cas de pensaments i compromisos) fa la força. No obstant hi veig inconvenients.

Primerament, el "pasotisme" general de la gent. La veritat es que desconec si la proposta ha sortit per algun mitjà de comunicació, però la veritat es que no veig que moltes mestresses de casa apaguin la tele just quan al noi que ha anat al Diario de Patricia li comuniquen que te una germana que desconeix, o be que els joves apaguin la PlayStation just quan tenen que lluitar contra el "jefe final" de la pista. La veritat es que m'agradaria no pensar així, però la societat és un llibre obert que nem fullejant dia a dia, i dia a dia ens n'adonem de que aixó no té sol·lució i que per molt que ens disgusti, l'egocentrisme es la seva ordre del dia.

D'altra banda, m'enrecordo perfectament d'un mail que em van enviar ja fa uns anyets, dient que Messenger passaria a ser de pagament i que, com a protesta, haviem d'apagar els ordenadors durant 10 minuts. Doncs bé, al tornar, molta gent se'n va adonar de que no podien entrar a les seves adreces, ja que algú els havia robat. Bé, va ser una farsa ben grossa que al dia següent va sortir a diversos telediaris que consistia en que mentre tothom va apagar els ordenadors, diversos Crackers informàtics van aprofitar per entrar a les adreces que la gent no les feia anar en aquells moments. Una mentida que ens va deixar com a tontos i incrèduls.

Bé, no obstant, m'agradaria pensar que aquest cop aixó es diferent. Que perfí ens hem adonat de que gastem massa, i que si una persona apaga un llum no contribueix massa, pero units és una altra història (jo opino que si a qualsevol racó del món saltessin alhora milers de milions de persones, de ben segur que alterariem una mika l'orbita del planeta, encara que sigui una misèria). Vull pensar que de veritat la gent ho farà i prova d'aixó es que m'han arribat 12 correus amb el mateix assumpte, i aixó dóna esperança. Així que apagaré els llums, pro el router... ja ho vorem.

diumenge, de gener 28, 2007

"Para David de tu Vecinita Ana"...

Qui m'ho anava a dir a mi que despres de 1 any i mig de comprar la FHM podria estar sentat al costat de la guanyadora del concurs més important de la revista...

Doncs si. Ahir, dissabte 27 de gener, vam poder gaudir (i emfatitzo aixó de gaudir) de la presencia de la guanyadora i finalistes del concurs Vecinitas 2007. Se que tampoc és res de espectacular e inolvidable, pro que vols, fa gràcia quan fa tant de temps que hi vas darrere. La veritat és que jo vaig aportar el meu granet d'arena per a que Ana fós la guanyadora quan ningu en sabia gaire sobre ella enviant 2 SMS. I no penseu que estic fardant de res ara que l'he vist en persona, si no hus ho creieu mireu el post que vaig postejar el dissabte 23 de desembre del 2006.

Que em queda d'ella? Doncs saber que hi vaig parlar, que em va dedicar un DVD i que m'enduc un grapadet de petons (res fora del normal, com tots els que estaven allí per saludar-la). I apart de tot, una cosa més efímera:

Diu: "Para David de tu vecinita Ana, Besos"

Bé, doncs és aixó el que em queda. Ni mes ni menys q Besos. Ara esperar que surti alguna foto meva amb ella a la web de Sala Metro...

I tal com dic al meu nick: Comprar la FHM mensualment: 2,40€ Entrada a Metro: 10€ Poder estimar i estar amb la Vecinita Ana Alves: "No tiene precio"

divendres, de gener 26, 2007

Ara arribes tu...

Estem a 4º(Una misèria comparat en los 80º de l'Absenta). Segur que mon pare, quan torni, fardarà del fred que feia aquest matí, tot dient-me que encara estavem a menys graus.

La foto que veieu a la dreta és d'un termòmetre que tinc darrere al jardí. Des de que el vaig comprar, és la temperatura més baixa que he vist indicada en ell. Pobre mercuri...

Diuen que per que nevi hem d'estar a 3º o menys. Jo opino que no nevarà, pro no per la temperatura, sinó perque no veig ni un núvol de pluja. Així que queda suspes el pla d'esquiar a la muntanya de les mares de Dèu (si no ets del meu poble, aixó últim no ho entendràs).

Familia, són les tres i deu de la tarda. No se vosaltes... Pero jo tinc fred.

dilluns, de gener 22, 2007

"En mi casa jugamos así..."

Veig que la sèrie "Història d'un segrest" ha tingut molt d'èxit en el seu capítol pilot. Més endavant posaré la continuació, però avui vull parlar d'un tema diferent.


Si, heu adivinat. La imatge és del Monopoly. Sempre he estat un addicte als jocs de taula. Quan era petit no passaba any que en demanes un als Reis, tot i que sabia que no hi jugaria mai (almenys amb el meu germà, a ell no li agraden massa). Doncs bé, aquest any he decidit demanar un altre cop un joc que un cop va estar en les meves mans (diguem que "no se on" el vaig deixar). Heu acertat, el Monopoly.

Doncs bé, ha tingut sortida. Dins de "La Penya" s'ha convertit en una alternativa que no desagrada a ningú. Quan no ens queda res, Monopoly. I no cal dir que uneix (crec) encara que al final només hi hagi un guanyador.

Bé, ja n'hi ha prou d'històries. El que vull posar en aquest post realment son unes regles "d'anar per casa" que he trobat per internet. Des de que es va inventar el primer joc de taula, també es va inventar la primera regla i amb ella, la regla personalitzada. Aquí hus en deixo unes quantes, les que més gràcia m'han fet.

Regles per al Monopoly d'anar per casa

Estacions amb viatges

Regla: Quan un jugador poseeix més d'una estació, pot viatjar entre elles sempre que hi caigui en alguna seva. Així, per exemple, si un jugador es vol estalviar passar per un carrer podrà saltarse'l sempre i quan caigui en una estació de la seva propietat i en tingui una altra.
Opinió personal: M'encanta. Perfí les estacions son estacions, i no sé perque aquesta regla no hi esta en el joc original.

Carrers amb cases

Regla: Els jugadors poden realitzar operacions immobiliàries (posar cases i hotels) en qualsevol dels carrers que poseeixin, encara que no tinguin propietats del mateix color.
Opinió personal: Destrossa l'encant del Monopoly. És per a un joc ràpid, en el qual mai caldrà fer tractes i tot estarà basat en l'atzar. No la compro.

Sis Estacions

Regla: Les dos companyies, tant la d'electricitat com la d'aigües, seran considerades com estacions. Així, si un jugador poseeix 5 estacions el preu serà de 400€ i si poseeix les 6, 800€
Opinió personal: M'agrada. No m'entusiasma, però hi posa un cert encant en les companyies que moltes vegades passes de comprar pel poc benefici que hi guanyes.

Inmunitat

Regla: Un jugador pot decidir no cobrar a un altre en caure a algun carrer com a part d'una negociació. És a dir, si un jugador vol aconseguir un titol de propietat que li falta i que té un altre jugador, li pot proposar a aquest inmunitat alhora de caure-hi i, per tant, no cobrar-li res.
Opinió personal: No la compro. Ja he jugat amb aquesta regla i no ha donat resultat. Ho trobo injust per als altres jugadors.

Carrers compartits

Regla: Un jugador pot estar d'acord amb un altre per tal de dividir els beneficis que treurà d'un carrer com a part d'una negociació.
Opinió personal: Aixó potser m'agrada més. És identica a la de inmunitat però almenys així hi perden els dos, ja que només guanyaràn la meitat. No obstant, la tindria que provar primer.

Pena màxima

Regla: Quan un jugador està a la presó no pot realitzar cap operació, ni obtenir beneficis ni hipotecar.
Opinió personal: Compro. La veritat es que ni em va ni em vé massa, però trobo que la presó és un càstig i no una benedicció, com passa al final de moltes partides.

Preus posats pels jugadors (Partides llargues)

Regla: Cada jugador, al principi de la pàrtida, escriu en un paper i en secret quan estaria disposat a pagar per cada carrer. Un cop han finalitzat tots, el preu de cada carrer s'obté fent la mitja aritmètica del preu que ha escrit cada jugador (és a dir, es sumen els valors que ha posat cadascun dels jugadors al carrer i es divideix pel nombre de jugadors).
Opinió personal: M'agrada molt. Un nou al·licient per no fer del Monopoly un joc repetitiu (encara que no el considero així). Però només si saps que la partida la podras acabar.
L'home de les taxes

Regla: A part dels jugadors normals, també hi jugarà un jugador fictici que representarà la banca. La seva fitxa serà col·locada al tauler i cada ronda haurà de ser tirada per un jugador. El propietari de la propietat on hi caigui l'home de les taxes haurà de pagar el seu preu a la banca.
Opinió personal: Una regla una mica punyetera. Compro per a partides molt puntuals, però no compro per a partides normals.

Joc honest

Regla: Un jugador sempre haura de pagar a un altre en caure a una propietat d'ell, encara que aquest no li ho demani o no se'n doni compte.
Opinió personal: "Que bonic sería el món, si tots fossim amics...". No compro (jijiji).

Mort Súbita

Regla: Un jugador que serà elegit al principi del joc i per atzar (per exemple, posant paperets en una bosseta i en un dibuixar-hi una estrella) realitzarà la tasca de "Àngel de la mort". Quan aquest jugador es cansi de la partida, aixecarà el tauler i el deixarà caure, tot dient "Fin del juego". Aquesta operació només podrà ser realitzada si el jugador hi està jugant.
Opinió personal: Jajajaja, que animal! No compro, no compro, tot i que algun dia es podria provar.

Doble tauler (Partida llarga)

Regla: Es jugarà amb dos taulers. Quan un jugador caigui "Parking gratuït" o a la casella de "Salida", podrà decidir en quin dels dos taulers jugar.
Regla Personalitzada: Es jugarà amb dos taulers. Quan un jugador passi pel primer "Parking gratuït" passarà directament a la casella de "Salida" de l'altre tauler. Quan arribi a la casella de "Salida" del 2on tauler, continuarà desde "Parkin Gratuït" del 1er tauler, i així continuament.
Opinió personal: M'agrada i no, pero si volem una partida llarguíssima la compro. No obstant, falta trobar dos taulers...

Doble Salari

Regla: Quan un jugador cau a la casella de "Salida", cobra el doble. És a dir, 400€.
Opinió Personal: COMPROOOO!!!

Prohibit caselles compartides

Regla: Quan un jugador cau en una casella on hi ha un altre jugador, aquest haurà de retrocedir fins on ha sortit el jugador nou que ha arribat a la seva casella.
Opinió Personal: Un nou al·licient i una nova manera de cagarte en algú (sempre parlant del joc, eh!). Compro.

Dos Fitxes (Partida llarga)

Regla: Cada jugador jugarà amb dos fitxes, jugant cada ronda amb una diferent.
Opinió personal: Depen de la partida compro, depen de la partida no compro.

I bé, aqui s'acaben les regles que més m'han agradat. Ara miro dalt i me'n dono compte de que el meu testament es mes curt que tot el que he escrit, pero almenys espero que estiguis llegint aixó ara, jeje. Deixa'm un comment pa dirme que et semblen!!!

dimecres, de gener 17, 2007

Història d'un Segrest (Capítol.1)

Capítol 1.- Error Fatal

Dimarts pel matí. Dos amics, David i Franki es disposen a piratejar una PlayStation2, per tal de que Franki pugui jugar al joc de moda: Dragon Ball Budokai Tencaichi 2. És tanta l'obsessió pel joc, que alhora de fer la comanda obliden mirar la versió de la PlayStation. Franki es torna boig i no distingeix d'amic entre enemic. L'error és fatal, i David ho pagarà car...

Ara l'únic objectiu es trobar el joc. El pla malèfic de Franki ja havia començat, i tot i que David ja ho començava a sospitar, mai hagués imaginat la magnitud del desastre que li estava a punt d'ocórrer...

David pateix per la seva vida, i per tal de calmar el seu "amic" segrestador, accedeix a obeir tot el que ell digui. Mentrestant, al poble, la família comença a patir i el joc no apareix...

Resar, malgrat ho va fer, no era la solució. La solució era trobar el joc tan pronte com puguessin. Malauradament, el destí va fer que en aquella botiga tampoc hi fós. El que David no podia entendre es que cap dels dependents es dongués compte de que ell estava segrestat, i que no hi possesin remei. Al passar per devant de la botiga de Gascó d'Amposta...

En aquesta ocasió, tampoc hi ha sort. Així que Franki posa un nou destí: Vinaròs. David cada cop creu menys en que puguin trobar cap exemplar del joc, i sap que si a Vinaròs no el troben, continuaran anant més i més lluny. Franki, preocupat i embogit, es disposa a agafar la carretera Nacional amb la qual es dirigiran a Vinaròs, quan de sobte, a un adelantament...


Conseguira Franki dominar el cotxe per tal de no col·lisionar? Aguantarà el cor de David aquesta presió del segrest? I el que és més important, fins quant aguantarà Franki sense cometre cap bogeria que posi en perill a David?

Continuarà...

dimarts, de gener 16, 2007

Història d'un segrest (TvSpot)



El vici pot arribar a ser la pijor arma, pot cambiar a les persones. I un dia, quan menys t'ho esperes, aquest vici fa que el que creies que era el teu amic pugui arribar a ser el teu pitjor enemic, pot arribar a ser el teu segrestador...

Història d'un segrest

Demà, aquí, al Racó d'Spliter

diumenge, de gener 14, 2007

Para ser conductor de primera...

Weno, deixant de banda el "tetricisme" i el "malrollete" dels dos últims posts, és hora de dibuixar un gran somriure, en aquest cas, de satisfacció.

Si, i dic satisfacció perque ahir tot va anar sobre rodes. I no es un joc de paraules perque ahir em tocava dur un dels cotxes a mi (encara que em va perfecte per parlar del que parlaré) però és que a la nit passada no se li pot treure cap "però". En aquest moments estic agust amb mi mateix. Estic bé amb tots i cadascun dels membres del que algun dia van ser la colla més unida del món, i estic content de veure que de vegades som capaços de reviure bons moments com si la colla no hagués mort mai.

Un 10 per Francesc, un 10 per Serra, un 10 per Aaron, un 10 per Carlitos, un 10 per lo Nap, un 10 per Ventura i dos deus més per a dos persones que encara que no formaven part de la meva antiga penya se'l mereixen: Olga i Joel.

Malgrat les desavinències de dos integrants del grup que fan que, en part, no entengui els motius pels quals la "ruqueria" que els separa no pugui ser sol·lucionada sent amics des de la infància i alhora fan que no puguem gaudir al 100% dels fruits de les nostres reunions festives, ahir em vaig sentir, diguem-ne, net i sense preocupacions. Vaig gaudir amb tots i cadascun d'ells, i a ells va dedicat aquest blog amb tot el meu carinyo i afecte.

No obstant cal recordar que almenys, per a mi, el moment més tendre de la nit en el que em vaig sentir inclús amb una certa melancolía que podía haver-me provocat alguna llàgrima van ser els últims 5 minutets al de Palmira, comentant la jugada de la nit i gastant els últims somriures abans d'anar a dormir. Dessitjo per primer cop des de fa molt de temps que, si menys no, aixó no s'acabi i que pugui gaudir de infinites nits com la d'ahir amb tots i cadascun de vosaltres.