dimecres, de febrer 28, 2007

This Saturday Night...

Riding through the city on my bike all day, 'Coz the filth took away my license. It doesn't get me down and I feel OK, 'Coz the sights that I'm seeing are priceless! Everything seems to look as it should, But, I wonder what goes on behind doors. A fella looking dapper - and he's sitting with a slapper, Then I see it's a pimp and his crack whore!

You might laugh - you might frown, Walking round London town.

Sun is in the sky, oh why, oh why Would I wanna be anywhere else? Sun is in the sky, oh why, oh why Would I wanna be anywhere else? When you look with your eyes, Everything seems nice... But, if you look twice, You can see it's all lies!...

dimarts, de febrer 27, 2007

No hay más portadas...

Bé, despres de veure la portada de la FHM d'aquest més i a causa de no trobar millor portada que la de la vecinita Ana Alves, he decidit tancar la secció que apareixia al menú de la dreta titulat "FHM del mes". No obstant, i per a tots aquells que han estat esperant que posés la portada actual, us la deixo aquí penjada.


Eps, aclarint una cosa, jo continuaré comprant-me la revista i si mai apareix alguna nova portada que valgui la pena, ja la penjaré!

I parlant de portades i tal, buscant per internet he trobat una altra portada de la vecinita diferent a la que va sortir a la venda finalment, jutjeu vosaltres mateixos quina guanya (Me pido la que sta sentadeta, yummi...)


...


Porque Ana, desde que tu saliste en portada las demás saben a poco...

divendres, de febrer 23, 2007

Buhonsios als Blogs


Que significa aquest Buhonsio? Doncs que la pàgina que esteu veient està lliure de publicitat comercial d'empreses. Si en voleu tenir un en la vostra web heu d'acceptar el següent:

1. Que esteu en contra de la publicitat d'empreses en els weblogs.

2. Que creieu que la publicitat d'empreses en els blogs devaluen el medi.

3. Que en el vostre blog no s'accepta diners a cambi de publicitat.
Així que ja sabeu, a partir d'ara aquest blog te un nou inquilí: el buhonsio. Si voleu tenirn-ne un podeu copiarla diractament des del meu blog o entrar aquí.

dijous, de febrer 15, 2007

Les coses ben fetes...

..

Perque una vegada algú em va dir que les coses o es fan ben fetes...
... o no es fan.
..
Properament, entrega de premis Escolta'm Music Awards (Ben feta).
..

diumenge, de febrer 11, 2007

2205

Gràcies a tots aquells que han visitat algun cop la meva web!
No deixeu de visitar-me!

Racó de Spliter86
Escolta'm
Old Spliter86
..

divendres, de febrer 09, 2007

And the beat goes on!

Weis, petits!

El blog Escolta'm ja torna a estar en funcionament! Torna, i de quina manera. En un dia, ja he posat 3 videoclips i, ja que és el començament de la segona temporada, us en faré un breu comentariet de cadascun d'ells.

Bé, el primer de tots és el de Robbie Williams, cantant She is Madonna. Molts no ho sabreu, però aquest videoclip és primicia mundial. Moltes televisions encara no l'han pogut comprar, i moltes d'elles ni tampoc el voldran ja que és bastant polèmic. En ell, surt Robbie Williams vestit de dona, en un bar d'ambient. Tot i que la cançó va dedicada a la reina del Pop, amb aquest videoclip se'n fot una mica de la societat que l'acusa de bisexualitat. Així calla unes quantes boques i deixa que aquells que no poden viure sense criticar, tinguin algo que menjar. A mi, simplement m'agrada.

El segon li ho dec a Andrea, que va ser la que me'l va donar a conèixer. Es diu I'm not okay i és dels My Chemical Romance. Va dedicat a tots aquells que han estat algun cop abandonats, que s'han sentit apartats per la societat o que, simplement, algun cop no han estat bé. El que més m'agrada de la cançó es quan, de sobte, cambia el "I'm not okay" per un "I'm okay now" i ho confirma amb un "trust me". La veritat, una cançó per despertar.

I parlant de despertar, l'última cançó. Aquest grup ja l'he posat algun cop a la web, es diuen Foo Fighters i la cançó Everlong. Bàsicament, m'agrada. Molt romanticota sense deixar de banda el ritme canyero, tot i que si escolteu la versió acústica que van fer pel disc "Skins and Bones" se us posarà la pell de gallina.

I així us deixo, amb el somni dels Foo. Que continueu somiant i no dubteu d'anar visitant el blog Escolta'm!!! Xaoo!

Escolta'm Music Awards (Final)

Weis, com que tinc una estona lliure, acabo de trucar a Axl Rose pa que vingue a recollir el trofeu i fer una entrega de premis improvitzada (tal com fan als realitis que no funcionen). Així que prepareu els vostres videos perque aquí comença l'entrega de premis de...

ESCOLTA'M MUSIC AWARDS
(Vol.1)


David: Bona nit a tothom. Siguen benvinguts a l'entrega de premis Escolta'm Music Awards. Veig que tenim molt de públic...

Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó son aplausos)

David: Gent de tot arreu es concentra aqui avui per veure qui ha sigut el guanyador final d'aquesta entrega de premis. Ultimament hem pogut veure que la cosa estava molt emocionant, no hem menjat altre en els telediaris, tomates i especials del Canal 33. Pero en aquests moments... Cerramos Líneas Telefonicas!

Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó també son aplausos)

David: Paloma, si em pots portar el sobre que duu el guanyador definitiu... Gràcies. El públic ha decidit amb els seus vots a la pàgina web Escolta'm que el guanyadorde la primera edició ... amb un X% dels vots (cadascú que posi el numero que vulgui a la X) sigui...

Públic: WAAAAAAAAA!!! DILO YAAAAA!!! LILY LILY (una part dels integrants) AXL AXL (una altra part dels integrants)...

David: AaaaAAAaaAAAaaaAAAAxL ROOOOOOOOOOSe!!!!!!!

Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó també son aplausos?)

David: I aquí tenim el guanyador! Congratulations Mr. Rose
Axl: Thank you so fucking much.

David: Que sent pel premi que acaba de guanyar i dels milers i milers de persones que l'han votat.
Axl: Well, Yow se que en España la gent em kiere so fucking mucho, and este premio ho demuestring.

David: Doncs si, esta vist que si. Suposo que em disculparà si li dic que no creia que al final guanyés vosté.
Axl: Well, la truth es que me la suing!

David: Jejejeje (glups, un mal trago menys). L'atril és seu. Vol dir alguna cosa?
Axl: Well, yeah. I want dir a tota la people que tomorrow dematí I'm saking a la venda my nou disco, Chinesse DemoCrazy.

David: Esta segur de que el treura demà?
Axl: I nunca fucking miento!

David: Ok Mr. Rose. Em plau haver-lo vist en persona i espero de que disfruti aquest lloc honorable en el meu blog, que tal com està vist, no el consegueix tothom.
Axl: Well, la truth es que me la suing!

David: Jejejeje. You so fucking funny!!! I ara, per despedir al guanyador, m'agradaria que tot el públic s'aixequi i digui alló que hem entrenat abans de començar. Senyor Axl Rose...

Public: GOOOOOOOOOD FUUUUUUUCKIIIIIING NIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIGHT!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Si, aixó també són aplaudiments)

dijous, de febrer 08, 2007

And the winner is...

Bé, vist les condicions a les quals ha arribat aquests premis, em veig obligat a tancar l'enquesta.

S'ha posat en joc el meu nom i el de molts votants, quan aixó no era més que un entreteniment més. Una enquesta que a mi em servia per a veure quin era el videoclip que més agradaba a tots els "lectors" del meu blog i que, al final, ha arribat a ser una batalla campal en la que m'he vist involucrat de ple.

Les causes, per mi en son dos: la "mea culpa" alhora de definir les opcions de vot i la "malentesa" de tots que no han vist en aquesta enquesta una "tonteria" més. I per tal d'explaiarme una mica més, em basaré en el problema més gros que hi ha hagut dins de la votació, que ha sigut la batalla Axl Rose - Lily Allen.

Si em pregunten si m'agrada Axl Rose, la veritat es que diré que no i, de fet, és l'únic videoclip que està penjat en honor a una altra persona. Per tal d'evitar que aquesta persona no s'enfadés, vaig decidir que podia entrar dins dels premis (la veritat, si per mi fós no hagués entrat). No obstant, aquesta persona s'ha enfadat (o almenys, m'ha criticat) per un comentari que no ha sabut entendre. Segurament, jo, algun dia, vaig dir que no volia que Patience guanyés, i aquesta persona ho ha utilitzat per a girar la truita a les votacions i acusar-me de manipulació.

Bé, al meu pareixer aquest és el recurs que s'utilitza quan les coses no et van be i quan el guanyador és un altre (tal com fa el PP). Tot i així, assumeixo la culpa i prego disculpes a totes aquelles persones que "s'han vist obligades" a votar perquè jo els he "obligat". HU SENTO MOOOOOOOOOLTISSIMMMMMMM!!!

Ara bé, que estúpid sóc! D'haver-ho sabut, hagues dit que guanyés Robbie Williams enlloc de Lily Allen, ja que realment aquesta última m'és ben indiferent.

No voldria acabar sense donar les gràcies a tots aquells que han votat, tant siguen "equips", com "persones aburrides" i "gent que buscaba algo més que un premi". A tots ells, mil gràcies pels 279 vots. Us prometo que la propera ho faré millor, de ben segur.

Ah, per cert, se m'oblidaba. Ha guanyat Axl Rose en la cançó Patience (posats a manipular el faig guanyar, així tots contents i no caldrà llegir comentaris que, la veritat, no agraden). Ja faré una entrada més guapeta en l'entrega de premis més endavant. Xaooo!

dimecres, de febrer 07, 2007

Sopar Monopoly 2007 vol.1

Bé, avui postejo les fotos que ens vam fer ahir al sopar del pis de les señoretes de llucmajor. No se si es notara a les fotos, pero va ser una nit espectacular. L'únic però és que no hi ha cap però, i diuen que aixó és dolent pq "segundos platos nunca fueron buenos". Per si un cas, un dia d'estos hu repetim i ho corroborem.

Mel de sopar, de Truita, de Pizzes, de Monopoly de Chocolate, de Monopoly Normal, de juerga tant Indoor com Outdoor. Tot és mereix un 10, al igual que tots els que hi vam ser allí. Cracks com ara Doanna, Andrea, Paula i Victor van fer de la nit d'ahir una nit inolvidable.

Sabeu que sempre em quedo amb alguna coseta de totes les experiències, i x a mi el millor moment de la nit va ser Pinzaman con ButanoGirl i l'escena de l'Indiana Jones al parquet dels crios (per no parlar del momento ¿¿Tongo??). Brutal!!!

Weno, lo dit, aqui hus deixo les fotos. feu clic damunt d'elles i s'aniran passant!!!

diumenge, de febrer 04, 2007

Mono de música

M'encanta la sortida que estan tenint els Escolta'm Music Awards. Estic segur de que no seran els últims que faré. No obstant, aixó té un problema: no puc postejar més cançons fins que no acabi el concurs. Doncs si, duc el mono.

No obstant, m'he proposat una cosa. Avui penjare un videoclip d'una cançó que vaig escoltar ahir (gràcies a Andrea) dels My Chemical Romance. La cançó es diu I'm not okay i no se si es pel que diu o que, pero segur que l'arrastrare per Barcelona aquests dies amb el meu Mp3. Aquí la teniu:



Brutal. Aquesta cançó no la podeu votar, pero quan acabin els premis la posare al blog Escolta'm i la podreu votar en la propera edició dels Escolta'm Music Awards. Ja em deixareu un comment dient-me que hus sembla!!!

This is not personal...

Bé, tal com diu el títol, el que ara llegireu no es personal. No té res a veure en mi. Simplement es un favor a un bon amic, al qual li presto un raconet per als seus pensaments. Gaudiu de la lectura:

Matinada d'un dia fred d'hivern. Imagineu un bar d'ambient apagat, trist, amb una apagada i trista cançó sonant d'una vella máquina de música. Dins d'aquest bar, a la barra, un noi sostenint un got de whisky i, alhora, únic client. Doncs bé, aquest sóc jo. Tinc molts noms, tants com persones em coneixen, però em podeu dir Detectiu. La veritat és que ara veig borrós, pero ja no se si es pel que he arribat a beure o pel que he arribat a plorar. La culpa, com sempre, una noia. Si em permeteu, hus contaré la meva història.

Ella, la Modelito, és perfecta. Cabells d'or i mirada penetrant. Si de veritat existeixen els angels, ella n'és una. Molts pagarien per estar amb ella. El problema és que no se'n dona compte del que jo estic pagant. La veritat es que ens portem d'uns quants anys, encara que per mi l'amor no té edat. Molts diuen que me n'oblidi, que no hi pensi, que ja trobaré algo millor. Il·lusos, que poc saben del sentiment "estimar". No obstant, raó no els fa falta...

Han sigut varies les ocasions en que les nostres vides s'han creuat. Normalment m'agrada conduir per Deltebre City amb el meu Opel Corsa notant com el vent colpeja la meva cara mentre fumo un cigarret, i mentre escolto qualsevol cançó de Pig Noise. Ella, amb la seva moto roja i negra, de vegades m'ha dirigit mirades que han travessat el meus ulls. De vegades no se que és el que realment vol. Han sigut innumerables les ocasions en les quals m'ho he jugat tot per ella. No em jutgeu per la imatge que veieu ara, la veritat és que sota aquesta gabardina de detectiu s'hi troba un dels nois més tímids i més carinyosos que pugueu trobar pel món. No és per tirarme floretes, pero com jo ja no en queden. I parlant de floretes, hus contaré una de les meves missions que l'hi vaig dedicar.

Casi poèticament, vaig reunir una colla de amics per nar per tota Deltebre City a buscar, de matinada, un ram de flors collides per tot arreu. Burlant la policía i fent actes gairebé bandàlics, vam conseguir reunir una dotzena de flors diferents i les vaig posar devant de la seva porta, junt amb una nota. Mai he tingut constància de si li han agradat. La veritat, es que després de fer-ho em va semblar un insult, ja que vaig intentar juntar les flors més boniques del poble, pero ni unídes igualaven la seva bellesa.

Innumerables missatges i trucades no corresposes han fet de mi el que ara veieu, un noi consumit que s’ha vist, trist i amb l’esperança agotada, reflexat com si fos un tren que ha pasat innumerables ocasions per la mateixa estació. Estació on aguarda la modelito que mai puja al tren. Estic segur de que no serà l’ultima vegada que jo passi per l’estació, donant-li l’oportunitat de pujar. Però mentrestant, ella s’esta perdent el millor tren de la seva vida, ja que tal com diu la cançó del meu grup prefeit: "solo yo te entiendo"

Bé, molts de vosaltres no entendreu ni faba, pero espero que la noia al qual va dirigit ho llisque, i que recorde que jo no influeixo en res. Aqui el protagonista es el meu amic.

divendres, de febrer 02, 2007

The final countdown...

La veritat es que m'heu deixat sorprés. No m'esperava que hi votes tanta gent (de fet, no m'esperava q hi votes ningú) als Escoltam Music Awards, però, bé, mil gràcies.

Doncs bé, tinc notícies. El dia 10 de febrer serà l'entrega dels premis, d'aqui una semaneta. potser ho trobeu precipitat, pero fer coincidir tants cantants un mateix dia per fer una entrega de premis, la veritat es que es dificil d'aconseguir. De moment, que es preparin la guapa Lily Allen, Melendi (a qui li envio un saludo enorme! ¬¬), Robbie Williams, Foo Fighters, Roger Sanchez, Portishead, Fito y Fitipaldis, Oasis, Nena Daconte, Muchachito Bombo Infierno i Queens of the stone age. Bé, si vol venir Axl Rose, que s'asome, que despues donem picadetes (almenos algo es algo, noi).

Finalment, hus avanço que ja estic treballant en el trofeu que s'endura el guanyador. No hus en puc parlar massa del disseny, pero hus avanço que serà una Onsia d'or (Jejeje). Fins el dia 10, continueu votant i visiteu el meu blog.

I sobretot, sigueu i feu feliços als demés!