Doncs bé, aquí hus presento un concurs/enquesta (ja hus ho dic ara: inútil) sobre l'altre blog que tinc que, per si no coneixeu, es diu Escolta'm i tracta de la múscia que em fa ser qui sóc, amb la que m'he criat i la que, d'alguna manera, em fa sentir algo.
El concurs/enquesta es tracta del següent: m'agradaria saber quin dels videoclips és el que agrada més a la gent i, pe contra, quins en son prescindibles. Per tal de saber-ho, he creat una poll (enquesta en inglés, pro em fa gràcia) per a que tothom digui la seva. Així que ara el premi al videoclip està a les vostres mans.
Durant aquests dies, dalt de tot dels dos blog que tinc hi trobareu l'enquesta, formada per una finestreta d'elecció i un botó per Votar. Poseu el videoclip que més hus agradi (ja sigui per la cançó o pel video) i feu clic a votar. Ho podeu fer tantes vegades com vulguesiu.
D'aqui uns dies tancaré aquesta poll (jejeje) i veurem qui és el guanyador. Si no n'hi ha o hi ha empat, realitzarem una altra poll (jejejeje). Per tal de no tenir conflictes amb noves entrades, de moment no posaré cap videoclip més al blog, deixant el lloc nº 40 per al proper videoclip de Robbie Williams que està a punt de llençar. Fins llavors, podeu anar veient videoclips anteriors i decidir quin és el millor. Gràcies per la vostra participació!!!
.
dimarts, de gener 30, 2007
Off
Dncs bé, el motiu pel qual escric avui és el següent mail que m'ha arribat, al igual que a molts de vosaltres de ben segur. Diu així:
Hola!
El dia 1 de febrer de 19:55 h. a 20.00 h. es proposa apagar totes les llums per a donar-li un respir al planeta (la proposta prové de França). Si la resposta és massiva, l'estalvi energètic pot ser brutal. Només 5 minuts, i a veure què passa. Sí sí, ja sé que estarem 5 minuts a fosques amb cara de tontos, pero recordeu que internet té molta força i podem fer una cosa gran.Passeu la notícia!
Bé, la proposta em sembla perfecta. Estic convençut de que la unió (i en aquest cas de pensaments i compromisos) fa la força. No obstant hi veig inconvenients.
Primerament, el "pasotisme" general de la gent. La veritat es que desconec si la proposta ha sortit per algun mitjà de comunicació, però la veritat es que no veig que moltes mestresses de casa apaguin la tele just quan al noi que ha anat al Diario de Patricia li comuniquen que te una germana que desconeix, o be que els joves apaguin la PlayStation just quan tenen que lluitar contra el "jefe final" de la pista. La veritat es que m'agradaria no pensar així, però la societat és un llibre obert que nem fullejant dia a dia, i dia a dia ens n'adonem de que aixó no té sol·lució i que per molt que ens disgusti, l'egocentrisme es la seva ordre del dia.
D'altra banda, m'enrecordo perfectament d'un mail que em van enviar ja fa uns anyets, dient que Messenger passaria a ser de pagament i que, com a protesta, haviem d'apagar els ordenadors durant 10 minuts. Doncs bé, al tornar, molta gent se'n va adonar de que no podien entrar a les seves adreces, ja que algú els havia robat. Bé, va ser una farsa ben grossa que al dia següent va sortir a diversos telediaris que consistia en que mentre tothom va apagar els ordenadors, diversos Crackers informàtics van aprofitar per entrar a les adreces que la gent no les feia anar en aquells moments. Una mentida que ens va deixar com a tontos i incrèduls.
Bé, no obstant, m'agradaria pensar que aquest cop aixó es diferent. Que perfí ens hem adonat de que gastem massa, i que si una persona apaga un llum no contribueix massa, pero units és una altra història (jo opino que si a qualsevol racó del món saltessin alhora milers de milions de persones, de ben segur que alterariem una mika l'orbita del planeta, encara que sigui una misèria). Vull pensar que de veritat la gent ho farà i prova d'aixó es que m'han arribat 12 correus amb el mateix assumpte, i aixó dóna esperança. Així que apagaré els llums, pro el router... ja ho vorem.
Hola!
El dia 1 de febrer de 19:55 h. a 20.00 h. es proposa apagar totes les llums per a donar-li un respir al planeta (la proposta prové de França). Si la resposta és massiva, l'estalvi energètic pot ser brutal. Només 5 minuts, i a veure què passa. Sí sí, ja sé que estarem 5 minuts a fosques amb cara de tontos, pero recordeu que internet té molta força i podem fer una cosa gran.Passeu la notícia!
Bé, la proposta em sembla perfecta. Estic convençut de que la unió (i en aquest cas de pensaments i compromisos) fa la força. No obstant hi veig inconvenients.
Primerament, el "pasotisme" general de la gent. La veritat es que desconec si la proposta ha sortit per algun mitjà de comunicació, però la veritat es que no veig que moltes mestresses de casa apaguin la tele just quan al noi que ha anat al Diario de Patricia li comuniquen que te una germana que desconeix, o be que els joves apaguin la PlayStation just quan tenen que lluitar contra el "jefe final" de la pista. La veritat es que m'agradaria no pensar així, però la societat és un llibre obert que nem fullejant dia a dia, i dia a dia ens n'adonem de que aixó no té sol·lució i que per molt que ens disgusti, l'egocentrisme es la seva ordre del dia.
D'altra banda, m'enrecordo perfectament d'un mail que em van enviar ja fa uns anyets, dient que Messenger passaria a ser de pagament i que, com a protesta, haviem d'apagar els ordenadors durant 10 minuts. Doncs bé, al tornar, molta gent se'n va adonar de que no podien entrar a les seves adreces, ja que algú els havia robat. Bé, va ser una farsa ben grossa que al dia següent va sortir a diversos telediaris que consistia en que mentre tothom va apagar els ordenadors, diversos Crackers informàtics van aprofitar per entrar a les adreces que la gent no les feia anar en aquells moments. Una mentida que ens va deixar com a tontos i incrèduls.
Bé, no obstant, m'agradaria pensar que aquest cop aixó es diferent. Que perfí ens hem adonat de que gastem massa, i que si una persona apaga un llum no contribueix massa, pero units és una altra història (jo opino que si a qualsevol racó del món saltessin alhora milers de milions de persones, de ben segur que alterariem una mika l'orbita del planeta, encara que sigui una misèria). Vull pensar que de veritat la gent ho farà i prova d'aixó es que m'han arribat 12 correus amb el mateix assumpte, i aixó dóna esperança. Així que apagaré els llums, pro el router... ja ho vorem.
diumenge, de gener 28, 2007
"Para David de tu Vecinita Ana"...
Qui m'ho anava a dir a mi que despres de 1 any i mig de comprar la FHM podria estar sentat al costat de la guanyadora del concurs més important de la revista...
Doncs si. Ahir, dissabte 27 de gener, vam poder gaudir (i emfatitzo aixó de gaudir) de la presencia de la guanyadora i finalistes del concurs Vecinitas 2007. Se que tampoc és res de espectacular e inolvidable, pro que vols, fa gràcia quan fa tant de temps que hi vas darrere. La veritat és que jo vaig aportar el meu granet d'arena per a que Ana fós la guanyadora quan ningu en sabia gaire sobre ella enviant 2 SMS. I no penseu que estic fardant de res ara que l'he vist en persona, si no hus ho creieu mireu el post que vaig postejar el dissabte 23 de desembre del 2006.
Que em queda d'ella? Doncs saber que hi vaig parlar, que em va dedicar un DVD i que m'enduc un grapadet de petons (res fora del normal, com tots els que estaven allí per saludar-la). I apart de tot, una cosa més efímera:
.JPG)
Diu: "Para David de tu vecinita Ana, Besos"
Bé, doncs és aixó el que em queda. Ni mes ni menys q Besos. Ara esperar que surti alguna foto meva amb ella a la web de Sala Metro...
I tal com dic al meu nick: Comprar la FHM mensualment: 2,40€ Entrada a Metro: 10€ Poder estimar i estar amb la Vecinita Ana Alves: "No tiene precio"
Doncs si. Ahir, dissabte 27 de gener, vam poder gaudir (i emfatitzo aixó de gaudir) de la presencia de la guanyadora i finalistes del concurs Vecinitas 2007. Se que tampoc és res de espectacular e inolvidable, pro que vols, fa gràcia quan fa tant de temps que hi vas darrere. La veritat és que jo vaig aportar el meu granet d'arena per a que Ana fós la guanyadora quan ningu en sabia gaire sobre ella enviant 2 SMS. I no penseu que estic fardant de res ara que l'he vist en persona, si no hus ho creieu mireu el post que vaig postejar el dissabte 23 de desembre del 2006.
Que em queda d'ella? Doncs saber que hi vaig parlar, que em va dedicar un DVD i que m'enduc un grapadet de petons (res fora del normal, com tots els que estaven allí per saludar-la). I apart de tot, una cosa més efímera:
Diu: "Para David de tu vecinita Ana, Besos"Bé, doncs és aixó el que em queda. Ni mes ni menys q Besos. Ara esperar que surti alguna foto meva amb ella a la web de Sala Metro...
I tal com dic al meu nick: Comprar la FHM mensualment: 2,40€ Entrada a Metro: 10€ Poder estimar i estar amb la Vecinita Ana Alves: "No tiene precio"
divendres, de gener 26, 2007
Ara arribes tu...
Estem a 4º(Una misèria comparat en los 80º de l'Absenta). Segur que mon pare, quan torni, fardarà del fred que feia aquest matí, tot dient-me que encara estavem a menys graus.La foto que veieu a la dreta és d'un termòmetre que tinc darrere al jardí. Des de que el vaig comprar, és la temperatura més baixa que he vist indicada en ell. Pobre mercuri...
Diuen que per que nevi hem d'estar a 3º o menys. Jo opino que no nevarà, pro no per la temperatura, sinó perque no veig ni un núvol de pluja. Així que queda suspes el pla d'esquiar a la muntanya de les mares de Dèu (si no ets del meu poble, aixó últim no ho entendràs).
Familia, són les tres i deu de la tarda. No se vosaltes... Pero jo tinc fred.
dilluns, de gener 22, 2007
"En mi casa jugamos así..."
Veig que la sèrie "Història d'un segrest" ha tingut molt d'èxit en el seu capítol pilot. Més endavant posaré la continuació, però avui vull parlar d'un tema diferent.
Si, heu adivinat. La imatge és del Monopoly. Sempre he estat un addicte als jocs de taula. Quan era petit no passaba any que en demanes un als Reis, tot i que sabia que no hi jugaria mai (almenys amb el meu germà, a ell no li agraden massa). Doncs bé, aquest any he decidit demanar un altre cop un joc que un cop va estar en les meves mans (diguem que "no se on" el vaig deixar). Heu acertat, el Monopoly.
Doncs bé, ha tingut sortida. Dins de "La Penya" s'ha convertit en una alternativa que no desagrada a ningú. Quan no ens queda res, Monopoly. I no cal dir que uneix (crec) encara que al final només hi hagi un guanyador.
Bé, ja n'hi ha prou d'històries. El que vull posar en aquest post realment son unes regles "d'anar per casa" que he trobat per internet. Des de que es va inventar el primer joc de taula, també es va inventar la primera regla i amb ella, la regla personalitzada. Aquí hus en deixo unes quantes, les que més gràcia m'han fet.
Regles per al Monopoly d'anar per casa
Estacions amb viatges
Regla: Quan un jugador poseeix més d'una estació, pot viatjar entre elles sempre que hi caigui en alguna seva. Així, per exemple, si un jugador es vol estalviar passar per un carrer podrà saltarse'l sempre i quan caigui en una estació de la seva propietat i en tingui una altra.
Opinió personal: M'encanta. Perfí les estacions son estacions, i no sé perque aquesta regla no hi esta en el joc original.
Carrers amb cases
Regla: Els jugadors poden realitzar operacions immobiliàries (posar cases i hotels) en qualsevol dels carrers que poseeixin, encara que no tinguin propietats del mateix color.
Opinió personal: Destrossa l'encant del Monopoly. És per a un joc ràpid, en el qual mai caldrà fer tractes i tot estarà basat en l'atzar. No la compro.
Sis Estacions
Regla: Les dos companyies, tant la d'electricitat com la d'aigües, seran considerades com estacions. Així, si un jugador poseeix 5 estacions el preu serà de 400€ i si poseeix les 6, 800€
Opinió personal: M'agrada. No m'entusiasma, però hi posa un cert encant en les companyies que moltes vegades passes de comprar pel poc benefici que hi guanyes.
Inmunitat
Regla: Un jugador pot decidir no cobrar a un altre en caure a algun carrer com a part d'una negociació. És a dir, si un jugador vol aconseguir un titol de propietat que li falta i que té un altre jugador, li pot proposar a aquest inmunitat alhora de caure-hi i, per tant, no cobrar-li res.
Opinió personal: No la compro. Ja he jugat amb aquesta regla i no ha donat resultat. Ho trobo injust per als altres jugadors.
Carrers compartits
Regla: Un jugador pot estar d'acord amb un altre per tal de dividir els beneficis que treurà d'un carrer com a part d'una negociació.
Opinió personal: Aixó potser m'agrada més. És identica a la de inmunitat però almenys així hi perden els dos, ja que només guanyaràn la meitat. No obstant, la tindria que provar primer.
Pena màxima
Regla: Quan un jugador està a la presó no pot realitzar cap operació, ni obtenir beneficis ni hipotecar.
Opinió personal: Compro. La veritat es que ni em va ni em vé massa, però trobo que la presó és un càstig i no una benedicció, com passa al final de moltes partides.
Preus posats pels jugadors (Partides llargues)
Regla: Cada jugador, al principi de la pàrtida, escriu en un paper i en secret quan estaria disposat a pagar per cada carrer. Un cop han finalitzat tots, el preu de cada carrer s'obté fent la mitja aritmètica del preu que ha escrit cada jugador (és a dir, es sumen els valors que ha posat cadascun dels jugadors al carrer i es divideix pel nombre de jugadors).
Opinió personal: M'agrada molt. Un nou al·licient per no fer del Monopoly un joc repetitiu (encara que no el considero així). Però només si saps que la partida la podras acabar.
L'home de les taxes
Regla: A part dels jugadors normals, també hi jugarà un jugador fictici que representarà la banca. La seva fitxa serà col·locada al tauler i cada ronda haurà de ser tirada per un jugador. El propietari de la propietat on hi caigui l'home de les taxes haurà de pagar el seu preu a la banca.
Opinió personal: Una regla una mica punyetera. Compro per a partides molt puntuals, però no compro per a partides normals.
Joc honest
Regla: Un jugador sempre haura de pagar a un altre en caure a una propietat d'ell, encara que aquest no li ho demani o no se'n doni compte.
Opinió personal: "Que bonic sería el món, si tots fossim amics...". No compro (jijiji).
Mort Súbita
Regla: Un jugador que serà elegit al principi del joc i per atzar (per exemple, posant paperets en una bosseta i en un dibuixar-hi una estrella) realitzarà la tasca de "Àngel de la mort". Quan aquest jugador es cansi de la partida, aixecarà el tauler i el deixarà caure, tot dient "Fin del juego". Aquesta operació només podrà ser realitzada si el jugador hi està jugant.
Opinió personal: Jajajaja, que animal! No compro, no compro, tot i que algun dia es podria provar.
Doble tauler (Partida llarga)
Regla: Es jugarà amb dos taulers. Quan un jugador caigui "Parking gratuït" o a la casella de "Salida", podrà decidir en quin dels dos taulers jugar.
Regla Personalitzada: Es jugarà amb dos taulers. Quan un jugador passi pel primer "Parking gratuït" passarà directament a la casella de "Salida" de l'altre tauler. Quan arribi a la casella de "Salida" del 2on tauler, continuarà desde "Parkin Gratuït" del 1er tauler, i així continuament.
Opinió personal: M'agrada i no, pero si volem una partida llarguíssima la compro. No obstant, falta trobar dos taulers...
Doble Salari
Regla: Quan un jugador cau a la casella de "Salida", cobra el doble. És a dir, 400€.
Opinió Personal: COMPROOOO!!!
Prohibit caselles compartides
Regla: Quan un jugador cau en una casella on hi ha un altre jugador, aquest haurà de retrocedir fins on ha sortit el jugador nou que ha arribat a la seva casella.
Opinió Personal: Un nou al·licient i una nova manera de cagarte en algú (sempre parlant del joc, eh!). Compro.
Dos Fitxes (Partida llarga)
Regla: Cada jugador jugarà amb dos fitxes, jugant cada ronda amb una diferent.
Opinió personal: Depen de la partida compro, depen de la partida no compro.
I bé, aqui s'acaben les regles que més m'han agradat. Ara miro dalt i me'n dono compte de que el meu testament es mes curt que tot el que he escrit, pero almenys espero que estiguis llegint aixó ara, jeje. Deixa'm un comment pa dirme que et semblen!!!
Si, heu adivinat. La imatge és del Monopoly. Sempre he estat un addicte als jocs de taula. Quan era petit no passaba any que en demanes un als Reis, tot i que sabia que no hi jugaria mai (almenys amb el meu germà, a ell no li agraden massa). Doncs bé, aquest any he decidit demanar un altre cop un joc que un cop va estar en les meves mans (diguem que "no se on" el vaig deixar). Heu acertat, el Monopoly.
Doncs bé, ha tingut sortida. Dins de "La Penya" s'ha convertit en una alternativa que no desagrada a ningú. Quan no ens queda res, Monopoly. I no cal dir que uneix (crec) encara que al final només hi hagi un guanyador.
Bé, ja n'hi ha prou d'històries. El que vull posar en aquest post realment son unes regles "d'anar per casa" que he trobat per internet. Des de que es va inventar el primer joc de taula, també es va inventar la primera regla i amb ella, la regla personalitzada. Aquí hus en deixo unes quantes, les que més gràcia m'han fet.
Regles per al Monopoly d'anar per casa
Estacions amb viatges
Regla: Quan un jugador poseeix més d'una estació, pot viatjar entre elles sempre que hi caigui en alguna seva. Així, per exemple, si un jugador es vol estalviar passar per un carrer podrà saltarse'l sempre i quan caigui en una estació de la seva propietat i en tingui una altra.
Opinió personal: M'encanta. Perfí les estacions son estacions, i no sé perque aquesta regla no hi esta en el joc original.
Carrers amb cases
Regla: Els jugadors poden realitzar operacions immobiliàries (posar cases i hotels) en qualsevol dels carrers que poseeixin, encara que no tinguin propietats del mateix color.
Opinió personal: Destrossa l'encant del Monopoly. És per a un joc ràpid, en el qual mai caldrà fer tractes i tot estarà basat en l'atzar. No la compro.
Sis Estacions
Regla: Les dos companyies, tant la d'electricitat com la d'aigües, seran considerades com estacions. Així, si un jugador poseeix 5 estacions el preu serà de 400€ i si poseeix les 6, 800€
Opinió personal: M'agrada. No m'entusiasma, però hi posa un cert encant en les companyies que moltes vegades passes de comprar pel poc benefici que hi guanyes.
Inmunitat
Regla: Un jugador pot decidir no cobrar a un altre en caure a algun carrer com a part d'una negociació. És a dir, si un jugador vol aconseguir un titol de propietat que li falta i que té un altre jugador, li pot proposar a aquest inmunitat alhora de caure-hi i, per tant, no cobrar-li res.
Opinió personal: No la compro. Ja he jugat amb aquesta regla i no ha donat resultat. Ho trobo injust per als altres jugadors.
Carrers compartits
Regla: Un jugador pot estar d'acord amb un altre per tal de dividir els beneficis que treurà d'un carrer com a part d'una negociació.
Opinió personal: Aixó potser m'agrada més. És identica a la de inmunitat però almenys així hi perden els dos, ja que només guanyaràn la meitat. No obstant, la tindria que provar primer.
Pena màxima
Regla: Quan un jugador està a la presó no pot realitzar cap operació, ni obtenir beneficis ni hipotecar.
Opinió personal: Compro. La veritat es que ni em va ni em vé massa, però trobo que la presó és un càstig i no una benedicció, com passa al final de moltes partides.
Preus posats pels jugadors (Partides llargues)
Regla: Cada jugador, al principi de la pàrtida, escriu en un paper i en secret quan estaria disposat a pagar per cada carrer. Un cop han finalitzat tots, el preu de cada carrer s'obté fent la mitja aritmètica del preu que ha escrit cada jugador (és a dir, es sumen els valors que ha posat cadascun dels jugadors al carrer i es divideix pel nombre de jugadors).
Opinió personal: M'agrada molt. Un nou al·licient per no fer del Monopoly un joc repetitiu (encara que no el considero així). Però només si saps que la partida la podras acabar.
L'home de les taxes
Regla: A part dels jugadors normals, també hi jugarà un jugador fictici que representarà la banca. La seva fitxa serà col·locada al tauler i cada ronda haurà de ser tirada per un jugador. El propietari de la propietat on hi caigui l'home de les taxes haurà de pagar el seu preu a la banca.
Opinió personal: Una regla una mica punyetera. Compro per a partides molt puntuals, però no compro per a partides normals.
Joc honest
Regla: Un jugador sempre haura de pagar a un altre en caure a una propietat d'ell, encara que aquest no li ho demani o no se'n doni compte.
Opinió personal: "Que bonic sería el món, si tots fossim amics...". No compro (jijiji).
Mort Súbita
Regla: Un jugador que serà elegit al principi del joc i per atzar (per exemple, posant paperets en una bosseta i en un dibuixar-hi una estrella) realitzarà la tasca de "Àngel de la mort". Quan aquest jugador es cansi de la partida, aixecarà el tauler i el deixarà caure, tot dient "Fin del juego". Aquesta operació només podrà ser realitzada si el jugador hi està jugant.
Opinió personal: Jajajaja, que animal! No compro, no compro, tot i que algun dia es podria provar.
Doble tauler (Partida llarga)
Regla: Es jugarà amb dos taulers. Quan un jugador caigui "Parking gratuït" o a la casella de "Salida", podrà decidir en quin dels dos taulers jugar.
Regla Personalitzada: Es jugarà amb dos taulers. Quan un jugador passi pel primer "Parking gratuït" passarà directament a la casella de "Salida" de l'altre tauler. Quan arribi a la casella de "Salida" del 2on tauler, continuarà desde "Parkin Gratuït" del 1er tauler, i així continuament.
Opinió personal: M'agrada i no, pero si volem una partida llarguíssima la compro. No obstant, falta trobar dos taulers...
Doble Salari
Regla: Quan un jugador cau a la casella de "Salida", cobra el doble. És a dir, 400€.
Opinió Personal: COMPROOOO!!!
Prohibit caselles compartides
Regla: Quan un jugador cau en una casella on hi ha un altre jugador, aquest haurà de retrocedir fins on ha sortit el jugador nou que ha arribat a la seva casella.
Opinió Personal: Un nou al·licient i una nova manera de cagarte en algú (sempre parlant del joc, eh!). Compro.
Dos Fitxes (Partida llarga)
Regla: Cada jugador jugarà amb dos fitxes, jugant cada ronda amb una diferent.
Opinió personal: Depen de la partida compro, depen de la partida no compro.
I bé, aqui s'acaben les regles que més m'han agradat. Ara miro dalt i me'n dono compte de que el meu testament es mes curt que tot el que he escrit, pero almenys espero que estiguis llegint aixó ara, jeje. Deixa'm un comment pa dirme que et semblen!!!
dimecres, de gener 17, 2007
Història d'un Segrest (Capítol.1)
Capítol 1.- Error Fatal
Dimarts pel matí. Dos amics, David i Franki es disposen a piratejar una PlayStation2, per tal de que Franki pugui jugar al joc de moda: Dragon Ball Budokai Tencaichi 2. És tanta l'obsessió pel joc, que alhora de fer la comanda obliden mirar la versió de la PlayStation. Franki es torna boig i no distingeix d'amic entre enemic. L'error és fatal, i David ho pagarà car...
Dimarts pel matí. Dos amics, David i Franki es disposen a piratejar una PlayStation2, per tal de que Franki pugui jugar al joc de moda: Dragon Ball Budokai Tencaichi 2. És tanta l'obsessió pel joc, que alhora de fer la comanda obliden mirar la versió de la PlayStation. Franki es torna boig i no distingeix d'amic entre enemic. L'error és fatal, i David ho pagarà car...
Ara l'únic objectiu es trobar el joc. El pla malèfic de Franki ja havia començat, i tot i que David ja ho començava a sospitar, mai hagués imaginat la magnitud del desastre que li estava a punt d'ocórrer...
David pateix per la seva vida, i per tal de calmar el seu "amic" segrestador, accedeix a obeir tot el que ell digui. Mentrestant, al poble, la família comença a patir i el joc no apareix...
Resar, malgrat ho va fer, no era la solució. La solució era trobar el joc tan pronte com puguessin. Malauradament, el destí va fer que en aquella botiga tampoc hi fós. El que David no podia entendre es que cap dels dependents es dongués compte de que ell estava segrestat, i que no hi possesin remei. Al passar per devant de la botiga de Gascó d'Amposta...
En aquesta ocasió, tampoc hi ha sort. Així que Franki posa un nou destí: Vinaròs. David cada cop creu menys en que puguin trobar cap exemplar del joc, i sap que si a Vinaròs no el troben, continuaran anant més i més lluny. Franki, preocupat i embogit, es disposa a agafar la carretera Nacional amb la qual es dirigiran a Vinaròs, quan de sobte, a un adelantament...
Conseguira Franki dominar el cotxe per tal de no col·lisionar? Aguantarà el cor de David aquesta presió del segrest? I el que és més important, fins quant aguantarà Franki sense cometre cap bogeria que posi en perill a David?
Continuarà...
dimarts, de gener 16, 2007
Història d'un segrest (TvSpot)
El vici pot arribar a ser la pijor arma, pot cambiar a les persones. I un dia, quan menys t'ho esperes, aquest vici fa que el que creies que era el teu amic pugui arribar a ser el teu pitjor enemic, pot arribar a ser el teu segrestador...
Història d'un segrest
Demà, aquí, al Racó d'Spliter
diumenge, de gener 14, 2007
Para ser conductor de primera...
Weno, deixant de banda el "tetricisme" i el "malrollete" dels dos últims posts, és hora de dibuixar un gran somriure, en aquest cas, de satisfacció.
Si, i dic satisfacció perque ahir tot va anar sobre rodes. I no es un joc de paraules perque ahir em tocava dur un dels cotxes a mi (encara que em va perfecte per parlar del que parlaré) però és que a la nit passada no se li pot treure cap "però". En aquest moments estic agust amb mi mateix. Estic bé amb tots i cadascun dels membres del que algun dia van ser la colla més unida del món, i estic content de veure que de vegades som capaços de reviure bons moments com si la colla no hagués mort mai.
Un 10 per Francesc, un 10 per Serra, un 10 per Aaron, un 10 per Carlitos, un 10 per lo Nap, un 10 per Ventura i dos deus més per a dos persones que encara que no formaven part de la meva antiga penya se'l mereixen: Olga i Joel.
Malgrat les desavinències de dos integrants del grup que fan que, en part, no entengui els motius pels quals la "ruqueria" que els separa no pugui ser sol·lucionada sent amics des de la infància i alhora fan que no puguem gaudir al 100% dels fruits de les nostres reunions festives, ahir em vaig sentir, diguem-ne, net i sense preocupacions. Vaig gaudir amb tots i cadascun d'ells, i a ells va dedicat aquest blog amb tot el meu carinyo i afecte.
No obstant cal recordar que almenys, per a mi, el moment més tendre de la nit en el que em vaig sentir inclús amb una certa melancolía que podía haver-me provocat alguna llàgrima van ser els últims 5 minutets al de Palmira, comentant la jugada de la nit i gastant els últims somriures abans d'anar a dormir. Dessitjo per primer cop des de fa molt de temps que, si menys no, aixó no s'acabi i que pugui gaudir de infinites nits com la d'ahir amb tots i cadascun de vosaltres.
Si, i dic satisfacció perque ahir tot va anar sobre rodes. I no es un joc de paraules perque ahir em tocava dur un dels cotxes a mi (encara que em va perfecte per parlar del que parlaré) però és que a la nit passada no se li pot treure cap "però". En aquest moments estic agust amb mi mateix. Estic bé amb tots i cadascun dels membres del que algun dia van ser la colla més unida del món, i estic content de veure que de vegades som capaços de reviure bons moments com si la colla no hagués mort mai.
Un 10 per Francesc, un 10 per Serra, un 10 per Aaron, un 10 per Carlitos, un 10 per lo Nap, un 10 per Ventura i dos deus més per a dos persones que encara que no formaven part de la meva antiga penya se'l mereixen: Olga i Joel.
Malgrat les desavinències de dos integrants del grup que fan que, en part, no entengui els motius pels quals la "ruqueria" que els separa no pugui ser sol·lucionada sent amics des de la infància i alhora fan que no puguem gaudir al 100% dels fruits de les nostres reunions festives, ahir em vaig sentir, diguem-ne, net i sense preocupacions. Vaig gaudir amb tots i cadascun d'ells, i a ells va dedicat aquest blog amb tot el meu carinyo i afecte.
No obstant cal recordar que almenys, per a mi, el moment més tendre de la nit en el que em vaig sentir inclús amb una certa melancolía que podía haver-me provocat alguna llàgrima van ser els últims 5 minutets al de Palmira, comentant la jugada de la nit i gastant els últims somriures abans d'anar a dormir. Dessitjo per primer cop des de fa molt de temps que, si menys no, aixó no s'acabi i que pugui gaudir de infinites nits com la d'ahir amb tots i cadascun de vosaltres.
La Caja Kovak
Jo que em pensava que havia descobert Amèrica i resulta que aquesta pel·lícula sobre la cançó Gloomy Sunday ha fet promoció per totes les cadenes, diaris i telediaris. És un problema causat per no veure massa la televisió i no estar per Barcelona amb la meva dosis diaria de diaris gratuïts, jeje. Aquí hus deixo el videoclip/trailer de la pel·licula. La veritat es que ha perdut una mica l'encant al veure que s'ha venut tant (Vamos, que ja no em fa tanta gràcia nar a veure-la, però que pot estar bé...)
divendres, de gener 12, 2007
Gloomy Sunday
Aquest matí m'he aixecat amb ganes de buscar alguna pel·lícula nova per poder anar a veure més endavant, de cinema independent. He entrat, doncs, a la web del millor cinema, al meu parer, d'aquest tipus de pel·lícules: el cinema Verdi. I entre links i més links a pàgines diferents, he topat amb una pel·lícula que crec que ja he vist anunciada algun cop i que m'ha cridat l'atenció. La pel·lícula es diu La Caja Kovak i és del director mallorquí Daniel Monzón. El que vindria després d'aixó és el que m'ha sorpres més.
La pel·lícula gira entorn a una cançó titulada Glommy Sunday. Sigui o no una llegenda urbana almenys a mi no m'ha deixat indiferent, així que dedicaré aquest post a parlar-ne d'ella i de tot el que rere d'ella amaga.
Glommy Sunday va ser composta en 1933 per Rezso Seress (música) i Laszlo Javor (lletra), i va pasar desapercebuda fins el 1936. És en aquesta data quan comença a veures relacionada amb una sèrie de suicidis, pels quals les autoritats del país van decidir prohibirla. Esmenada censura va cridar l'atención dels norteamericanos els quals van aprofitar l'ocasió i a finals del mateix any ja hi havía una cantitat important de versions.
La llegenda conta que van ser més de 17 els suicidis relacionats amb Gloomy Sunday a Hungría abans que la cançó fos prohibida. Les conexiones es van establir quan es va saber que les persones es van matar durant o després d'escoltar la cançó, fent referència a la cançó en les seves notes suicides, o bé van ser trobades amb una fulla de la lletra de la cançó en les seves mans. Des de llavors, es diu que han hagut centenars de morts per aquesta cançó, diguem-ne, maleïda. Entre les victimes es troba el propi Rezso Seress, tirant-se des d'un edifici a Budapest.
Amb aquest post no vull fer entrar el canguelis a ningú, ni que creieu o no creieu. El que em fascina es el que mou a aquesta sèrie de gent al fatal destí tansols escoltant una cançó. Em fascina que la música, pura matemàtica (almenys quan estudiava solfa es van cansar de dirme que era aixó), estigui tant relacionada amb el nostre subconscient i que pugui inferir tant en els nostres sentiments o actes.
Si esteu més interessats en el tema, em deixeu un comment i més avant postejaré la lletra, tant la versió original com la traducció. No obstant, no he pogut trobar la cançó original, tansols versions.
Per als més osats, aquí hus deixo una versió. La veritat es que he escoltat la cançó i m'estimo igual la vida que avans d'escoltar-la, pero no he pogut evitar tancar els ulls i notar un formigueig, pensant que (potser) moltes persones van morir escoltant aquesta cançó.
La pel·lícula gira entorn a una cançó titulada Glommy Sunday. Sigui o no una llegenda urbana almenys a mi no m'ha deixat indiferent, així que dedicaré aquest post a parlar-ne d'ella i de tot el que rere d'ella amaga.Glommy Sunday va ser composta en 1933 per Rezso Seress (música) i Laszlo Javor (lletra), i va pasar desapercebuda fins el 1936. És en aquesta data quan comença a veures relacionada amb una sèrie de suicidis, pels quals les autoritats del país van decidir prohibirla. Esmenada censura va cridar l'atención dels norteamericanos els quals van aprofitar l'ocasió i a finals del mateix any ja hi havía una cantitat important de versions.
La llegenda conta que van ser més de 17 els suicidis relacionats amb Gloomy Sunday a Hungría abans que la cançó fos prohibida. Les conexiones es van establir quan es va saber que les persones es van matar durant o després d'escoltar la cançó, fent referència a la cançó en les seves notes suicides, o bé van ser trobades amb una fulla de la lletra de la cançó en les seves mans. Des de llavors, es diu que han hagut centenars de morts per aquesta cançó, diguem-ne, maleïda. Entre les victimes es troba el propi Rezso Seress, tirant-se des d'un edifici a Budapest.
Amb aquest post no vull fer entrar el canguelis a ningú, ni que creieu o no creieu. El que em fascina es el que mou a aquesta sèrie de gent al fatal destí tansols escoltant una cançó. Em fascina que la música, pura matemàtica (almenys quan estudiava solfa es van cansar de dirme que era aixó), estigui tant relacionada amb el nostre subconscient i que pugui inferir tant en els nostres sentiments o actes.
Si esteu més interessats en el tema, em deixeu un comment i més avant postejaré la lletra, tant la versió original com la traducció. No obstant, no he pogut trobar la cançó original, tansols versions.
Per als més osats, aquí hus deixo una versió. La veritat es que he escoltat la cançó i m'estimo igual la vida que avans d'escoltar-la, pero no he pogut evitar tancar els ulls i notar un formigueig, pensant que (potser) moltes persones van morir escoltant aquesta cançó.
dimecres, de gener 10, 2007
Robbie Williams
Bé, suposo que tothom te un o una cantant preferit o preferida. En el meu cas és Robbie Williams i tal com fa el meu amic Franki, hus posaré al dia una miqueta sobre la seva biografia.
Robbie Williams és un cantant britànic de pop. Nascut a Burslem (Stoke-on-Trent, Staffordshire, Anglaterra), el 13 de febrer del 1974.
Va començar la seva carrera musical com a membre del grup Take That, sent el membre més carismàtic i estimat per moltes de les fans d'aquest grup "boy band" (tipus de grups de pop sorgits als anys 90 a Estats Units i Regne Unit, format per nois joves). El 1995 va abandonar el grup per discrepàncies i desavinences amb el manager del grup.
Aleshores el músic va adoptar un estil de vida d'abandonament, amb drogues i alcohol, del qual va poder sortir afortunadament amb força de voluntat i anant a una clínica de desintoxicació.
El 1997 va treure el seu primer disc, Life Thru A Lens, del qual destaquen els singles Old Before I Die, Let Me Entertain You i Angels, aquest últim un dels seus grans èxits.
El seu segon disc, del 1998, anomenat I've Been Expecting You, destaca el single de gran èxit Millennium, entre d'altres de més èxit al Regne Unit que aqui al nostre país.
Els seus primers dos àlbums van ser molt populars al Regne Unit i Europa, però no als Estats Units. És per això que va editar el recopilatori The Ego Has Landed per al públic nord-americà el 1999.
L'àlbum Sing When You're Winning, de finals de l'any 2000, es van extreure els singles: Rock DJ, Kids (del que fa duet amb Kylie Minogue) i The Road To Mandalay. El videoclip de la cançó Rock DJ va provocar un impacte pel públic, ja que es veia a Robbie Williams, amb efectes especials, arrencant-se la pell, músculs i òrgans fins quedar-se amb els ossos, això va fer que es censurés en alguns països i televisions, no ho va fer Canal Plus, que el va emetre sense censura i amb absoluta normalitat dins del programa diari de videoclips "Los 40 Principales".
El 2001 Robbie llança al mercat el disc Swing When You're Winning , el qual conta tansols amb covers de temes d'estil Swing , els quals van ser dedicats als seus grans ídols com ara Frank Sinatra , Sammy Davis Jr. , etc... . En aquest disc amés enregistra el tema "Something Stupid" amb l'actriu australiana Nicole Kidman.
El pròxim àlbum va sortir a la venda a la tardor del 2002, Escapology, on es troba una de les seves millors cançons de la seva carrera musical: Feel. També es va extreure d'aquest disc, el single Come Undone, que també va portar la seva polèmica el videoclip.
A la tardor del any 2003, Robbie fa un gran concert a Knebworth. Al fer-lo, Robbie va aconseguir entrar als record Guiness, 2 cops, un per conseguir omplir Knebworth 3 días consecutius i un altre per fer el karaoke més gran del món al cantar "Strong". Tot el que va ocorrer en aquest concert es recopila en el disc Live Summer 2003 del qual, més tard, en trau una edició de doble DVD anomenada "What we did last summer".
El 2004 va fer un recopilatori de les seves millors cançons, Greatest Hits, amb dos cançons inèdites que van ser singles: Radio, d'èxit considerable i Misunderstood.
El 2005 va reaparèixer amb un nou disc d'estudi: Intensive Care. D'aquest àlbum s'ha tret el single d'èxit Tripping, Advertising Space i Sin Sin Sin. Aquest àlbum es va presentar al públic, amb un concert a Berlín el 9 d'octubre del 2005 i que ha estat retransmès per La 2 de TVE el 31 de desembre del 2005.
En 2006 llença el seu nou disc sent també el llançament del seu nou single RUDEBOX, a continuació de la serie de concerts dins de la gira "Close Encounters Tour" per Asia i América Latina (Xile, Argentina i Mèxic), despres d'haver tingut gran éxit amb la seva gira iniciada el 2005 i part del 2006 Intensive Care. Actualment ha llançat dos singles més: Lovelight i She's Madonna, aquet últim dedicat a la reina del pop Britànic.
Bé, se que em deixo moltes coses, pero no vui explaiar-me massa fent d'aquest post un post aburrit que segurament ningú llegirà (encara que crec que ja hi està condemnat). A tots aquells que els agradi Robbie Williams, els agrairia que o bé deixesint un comment o m'agreguessin al messenger. Merci!
Robbie Williams és un cantant britànic de pop. Nascut a Burslem (Stoke-on-Trent, Staffordshire, Anglaterra), el 13 de febrer del 1974.Va començar la seva carrera musical com a membre del grup Take That, sent el membre més carismàtic i estimat per moltes de les fans d'aquest grup "boy band" (tipus de grups de pop sorgits als anys 90 a Estats Units i Regne Unit, format per nois joves). El 1995 va abandonar el grup per discrepàncies i desavinences amb el manager del grup.
Aleshores el músic va adoptar un estil de vida d'abandonament, amb drogues i alcohol, del qual va poder sortir afortunadament amb força de voluntat i anant a una clínica de desintoxicació.
El 1997 va treure el seu primer disc, Life Thru A Lens, del qual destaquen els singles Old Before I Die, Let Me Entertain You i Angels, aquest últim un dels seus grans èxits.
El seu segon disc, del 1998, anomenat I've Been Expecting You, destaca el single de gran èxit Millennium, entre d'altres de més èxit al Regne Unit que aqui al nostre país.
Els seus primers dos àlbums van ser molt populars al Regne Unit i Europa, però no als Estats Units. És per això que va editar el recopilatori The Ego Has Landed per al públic nord-americà el 1999.
L'àlbum Sing When You're Winning, de finals de l'any 2000, es van extreure els singles: Rock DJ, Kids (del que fa duet amb Kylie Minogue) i The Road To Mandalay. El videoclip de la cançó Rock DJ va provocar un impacte pel públic, ja que es veia a Robbie Williams, amb efectes especials, arrencant-se la pell, músculs i òrgans fins quedar-se amb els ossos, això va fer que es censurés en alguns països i televisions, no ho va fer Canal Plus, que el va emetre sense censura i amb absoluta normalitat dins del programa diari de videoclips "Los 40 Principales".
El 2001 Robbie llança al mercat el disc Swing When You're Winning , el qual conta tansols amb covers de temes d'estil Swing , els quals van ser dedicats als seus grans ídols com ara Frank Sinatra , Sammy Davis Jr. , etc... . En aquest disc amés enregistra el tema "Something Stupid" amb l'actriu australiana Nicole Kidman.
El pròxim àlbum va sortir a la venda a la tardor del 2002, Escapology, on es troba una de les seves millors cançons de la seva carrera musical: Feel. També es va extreure d'aquest disc, el single Come Undone, que també va portar la seva polèmica el videoclip.
A la tardor del any 2003, Robbie fa un gran concert a Knebworth. Al fer-lo, Robbie va aconseguir entrar als record Guiness, 2 cops, un per conseguir omplir Knebworth 3 días consecutius i un altre per fer el karaoke més gran del món al cantar "Strong". Tot el que va ocorrer en aquest concert es recopila en el disc Live Summer 2003 del qual, més tard, en trau una edició de doble DVD anomenada "What we did last summer".
El 2004 va fer un recopilatori de les seves millors cançons, Greatest Hits, amb dos cançons inèdites que van ser singles: Radio, d'èxit considerable i Misunderstood.
El 2005 va reaparèixer amb un nou disc d'estudi: Intensive Care. D'aquest àlbum s'ha tret el single d'èxit Tripping, Advertising Space i Sin Sin Sin. Aquest àlbum es va presentar al públic, amb un concert a Berlín el 9 d'octubre del 2005 i que ha estat retransmès per La 2 de TVE el 31 de desembre del 2005.
En 2006 llença el seu nou disc sent també el llançament del seu nou single RUDEBOX, a continuació de la serie de concerts dins de la gira "Close Encounters Tour" per Asia i América Latina (Xile, Argentina i Mèxic), despres d'haver tingut gran éxit amb la seva gira iniciada el 2005 i part del 2006 Intensive Care. Actualment ha llançat dos singles més: Lovelight i She's Madonna, aquet últim dedicat a la reina del pop Britànic.
Bé, se que em deixo moltes coses, pero no vui explaiar-me massa fent d'aquest post un post aburrit que segurament ningú llegirà (encara que crec que ja hi està condemnat). A tots aquells que els agradi Robbie Williams, els agrairia que o bé deixesint un comment o m'agreguessin al messenger. Merci!
dimarts, de gener 09, 2007
6 Cordes...
Doncs bé, aquesta és la meva nova guitarra. No té res en especial, ni es de cap color viu. Pero ja puc dir que tinc guitarra pròpia. Fins ara tocava (o més ben dit, feia l'intent de tocar) una guitarra que tenia el meu pare amb els trastes rovellats. Ara tinc aquesta bellesa (que encara que no se quant val, des del dia que me la van donar he tingut tanta cura amb ella com si fós de vidre) i vull començar a saber-ne tocar, i quan dic saber-ne no em refereixo a saber tres o quatre cançonetes d'acords fàcils. Se que em portarà temps, però per un cop que tinc algo molt clar, no em trenqueu la i·lusió!!!Per cert, estic pensant en posar-li nom (eis, no estic boig, molts músics posen nom a les seves guitarres). Alguna suggerència???
Grans Frases del doctor Gregory House
Doncs bé, ja tinc una altra sèrie digna de ser recomanada. A aquestes altures suposo que tothom el coneix (dic altures ja que aquesta nit s'estrena la tercera temporada al canal Cuatro). La sèrie es diu House MD. El protagonista que dona nom a la sèrie és Gregory House, doctor especialitzat en malaltíes víriques i infeccioses de fama mundial únic pels seus mètodes de diagnòstic poc ortodoxes. Amb el seu equip, a cada episodi intentara posar cura a una nova malaltía rebuscada que no podría ser diagnosticada per cap altre metge.Bé, tal com diu el meu pare, aquesta sèrie es per a tots aquells que no s'han tingut que passejar hores i hores per un passadís d'Hospital a causa de tenir un ésser estimat ingressat. No obstant, el que em fascina de la sèrie és el caràcter de l'esmenat doctor. Un humor negre, sarcàstic i ple de filosofía que fa obrir (almenys a mi) els ulls davant de situacions que poden o no tenir relació amb el capítol. De les meravelles que diu, en destaco:
- (Dr House a una monja) "Seguro que tienes mucha fe en Dios , pero a que miras a los lados al cruzar la calle "
- (Els metges li diuen a House que pot ser que li amputin una cama i ell s'hi nega) "Me gusta mi pierna, está conmigo desde que era un niño".
- (Chase li pregunta a House si li agradaria que discutís la seva vida privada) "Pues no, por eso carezco de vida privada".
- (House a la directora de l'hospital) "No soy el único de mi equipo, pero en mi equipo soy único"
I per no fer-ho llarg (aquestes tansols són les que em venen més a la memòria, però la llista podria ser interminable) aquí en deixo dos que em van deixar al·lucinat:
- (A una pacient que vol ser donada de baixa per morir a casa seva amb dignitat) "No se muere con dignidad, se vive con ella"
- (House esta a casa de la seva ex-dona ajudant-la a fregar els plats quan de sobte entra l'actual marit d'ella i pregunta que esta pasant) "¡No es lo que parece! Parece que estamos fregando los platos pero en realidad estamos follando".
Potser a vosaltres ni hus va ni hus vé, però a mi m'encanta. Així que queda recomanada, i tots aquells que hi vulguin dir la seva que deixin comentaris!!!
dimarts, de gener 02, 2007
Any Gañan!!!
Aquest 2007 hus dessitjo tota la felicitat del món, que per cada llàgrima de tristesa obtingueu cent d'alegria i que al final d'any ens tornessim a trobar tots al mateix punt d'on sortim, però carregats de tot alló que hem sembrat en aquest any. Feliç Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaany!!!
"No te digo na, y te lo digo tó!"
"No te digo na, y te lo digo tó!"
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
