A que esta enganchat Gregory?

Vicodina es uno de los múltiples nombres comerciales de la hidrocodona (dihidrocodeinona), un opioide derivado de la codeína (metilmorfina). Se trata de un narcótico que se usa como analgésico por vía oral. Su consumo se ha incrementado mucho en los últimos años. Se puede encontrar en cápsulas o jarabe. Asimismo, es un agente antitusígeno, que suprime el reflejo de la tos mediante una acción directa sobre el sistema nervioso central (presuntamente, a nivel del tallo cerebral o de la protuberancia).

Este medicamento se utiliza para aliviar desde el dolor moderado al moderadamente intenso. Generalmente se toma cada 4-6 horas. La hidrocodona puede producir dependencia y un agravado síndrome de abstinencia si se abandona súbitamente el fármaco. No debe utilizarse el medicamento durante un período más largo que el establecido por su médico.

Al tratarse de un narcótico, puede inhibir el miedo.

Fragment extret de Wikipedia

House M.D.

Doncs bé, llevat de la falta d'inspiració que he tingut aquesta semana i per la cual demano disculpes a tots els fidels seguidors (claro, claro...), us deixo un "perfecte" anunci de una de les tres millors sèries que he vist mai. El doctor Gregory House describint a cadascun dels membres del seu equip, company i directora.

Les altres dugues són Prision Break i Perdidos, de les quals parlaré més endevant. Si no ens veien aquesta setmana, porteus bé!
..

La hospitalidad

Yeha!

Bueno, bueno, bueno... A donde vamos a llegar! Eh? Que ya nadie confia en nadie, que nos miramos los unos a los otros con ojos de resquemor. Antes las cosas no eran así. La gente te trataba con respeto, eh? Habia sinvergüenzas, pero no tantos como ahora...

A donde quiero llegar? Pues que hoy voy a hablar de un tema que esta en desuso...

- Te quedas a comer?
- No, es que no pued...
- No, no, te quedas a comer.

..

Vull millorar l'Anglès!

I'm searching for people who want to learn a little bit of Spanish or Catalan, with the proposal of talk in english too, because I want to learn English. For the moment I would talk by messenger or e-mail, but if we go on fine, we can meet in somewhere place of Barcelona. Please, If you look that and you're interested, send me a mail or write me a comment! Thanks!

Pd: Excuse me for the abd english :S

Escolta'm Music Awards vol.2

Ja està oberta la segona enquesta per decidir el millor videoclip de la segona temporada del blog Escolta'm. A tots aquells que tinguin una estoneta lliure, els invito a que votin el seu. Recordeu que si algun videoclip no es veu (apareix el text "this video is no longer avaliable") hi escriviu un comentari al mateix per tal de que el pugui reemplaçar.

Aquest cop només decidireu entre 20 videoclips, no com l'altra vegada on hi havien 40 i moltes cançons van quedar deixades de banda injustament. Ah, i sobretot, voteu perque us agradi a vosaltres, mai ho fesseu perque algu us ha dit q ho fesseu. Be Free, my friends!

La enquesta es tancara automàticament el 20 de març. Així que, ara mateix, QUEDA OBERT EL SEGON CERTAMEN DELS ESCOLTAM MUSIC AWARDS!!!

Baixant dels núvols

Com sempre em pasa, quan estic il·lusionat amb alguna cosa me n'oblido de les altres. Partint de la gran metàfora "empra el pasat com un trampolí, no com un sofà" he de reconèixer que a vegades a aquest sofà s'hi està molt agust, i fa molta mandra llençarte amb el trampolí. Arriba el punt on m'he d'aixecar de nou per a donar pas a noves idees, experiències...

Com alguns sabreu, em refereixo a l'efecte Lily Allen que ha deixat petja en mi des de dissabte, i tot allò que he deixat per internet ha tractat d'ella des del concert. Així que paso el tema a secundàri (sempre i quant les condicions ho permètin). No obstant, avans de deixar el tema "zanjao" "likidao" i "finikitao", m'agradaria fer un aclariment que, encara que és de molt poc interès social, pot despertar alguna cosa en algú.

Fins ara mai he tingut cantant femenina predilecta. La causa és que quan escolto una cançó m'agrada aplicar-la a la meva vida sempre que sigui possible, buscar-li sentit per poder gaudir-la al màxim. Aquest fet es dona molt més en cançons cantades per cantants masculins (ja siguin Robbie Williams, Foo Fighters, Jarabe de Palo...) que a cançons cantades per cantants femenines. No obstant, despres del concert de Lily me n'he adonat que també es pot tenir un o una cantant del sexe contrari.

Deixant de banda la lletra, amb la qual puc estar o no estar-hi d'acord, Lily Allen m'ofereix dos plaers (bé, en realitat un plaer i una admiració): la seva espectacular veu i el seu caràcter. Pel que fa al primer he de confesar que en sentir-la al concert em vaig quedar bocabadat. Com diria en col·loquial, "flipat" o bé "embobao". Un registre molt alt difícil de superar i sense cap desafí. El mateix Risto de "Operacion Triunfo" no hi podria trobar-hi cap defecte, i n'estic ben segur. Pel que fa al segon, bé, hus deixaré uns videos aqui baix i jutgeu vosaltres mateixos. Estan en anglès, així que us recomano que el poseu en pràctica com estic fent jo.

Si no enteneu ni papa, deixeu-me un comentari i us escriuré el que diu (encara que em fa mooooolta mandra, jijiji). Ara jo a descobrir noves coses. I tu, que estas llegint aixó, fes algo de profit. I si no se t'ocorre res de bo, doncs, no deixis de llegir-me (xD).

La Gran amb el Gran

Doncs si, quina sorpreseta. Resulta que pel que es veu, la "meua xocoteta" estava grabant amb Mark Ronson i este, alhora, treballava per al Rudebox de Robbie Williams. Ell necesitava una corista i ella, que encara no era famosa, va acceptar.

"Penso que el seu so es molt bo, encara que ara no recordo com es deien o de que anaven" afirma la cantant al diari Australià "The Herald Sun" sobre les cançons Bongo Bong i Keep On.

Doncs aqui baix hus deixo les dos cançonetes, aviam si la distingiu!





Fonts: Lily Allen collaborates with Robbie Williams

Mel de Lily

Doncs bé, ahir vam assistir al conert de Lily Allen, cantant britànica que ens ha ofert un únic concert a tota Espanya. Junt amb Andrea i Paula, hem pogut assistir a un concert que, més que res, ens ha sorprés la gran calitat de veu que te la cantant. Normalment, a gairebé tots els directes, el cantant deixa algo que dessitjar pel que fa a la veu, ja que ens acostumem a escoltar el só nítid i depurat del CD que hem escoltat prèviament. En aquest cas, em puc arriscar a dir sense cap mena de preocupació que Lily ha millorat inclús al CD.

Bé, pel que fa al personal, em sento, diguessem, molt afortunat. No ja tansols per haver pogut assistir amb dos bones amigues a un bon concert, sinó per les coses "materials" que m'enduc. I aquí va la llista:

· Botella d'aigua amb la que va estar bebent la cantant.
· Tovallola amb la cual es va aixugar (en aquest cas no suor, sino els llavis mullats despres de beure aigua) la cantant.
· Autògraf de la cantant.
· Foto amb la cantant.


Potser serà una tonteria, una ridiculesa. No deixa de ser més el poder fetichista que és pot donar a aquests materials, encara que d'altra banda, i en aquest cas emprant números, de la població actual Española (44.708.964 (INE 2006)) sóc l'únic que poseeix aquests objectes. Molt bèstia, ja que no a tothom agrada la cantant i molts més ni la coneixen, però no deixem de banda que l'artista comença ara, i que aixó adquirirà un preu, ja no monetàri sinò a nivell de fan, en el futur.

Acabaré donant les gràcies tant a Paula com a Andrea, ja no per algo en concret, sinó per tot. Unes bones amigues amb les qual se que sempre podré contar. Mil gràcies!!!

Pd: Lily, the next time I will wear a cap, I promise!