Al 2006 li queda poc...

Doncs si, sembla mentida. Fa un any exacte estava pensant quina seria l'inocentada que podria fer als meus amics l'endemà. Tansols queden 4 dies per que un nou any comenci i, amb ell, nous reptes i promeses. M'enduc mil moments bons, però malauradament m'enduc tres o quatre moments per oblidar. I sense titubejar diré que vaig començar sent part d'una penya més nombrosa de la que en sóc (si existeix) ara.

Odio aquesta metamorfosi, no m'hi sento còmode. Però, no obstant, sense part d'aquesta penya no puc viure. Hi he apostat tant, tantes il·lusions traspassades, tanta confiança dipositada, que no puc viure sense vosaltres. Però des d'on estic puc veure el peu de la muntanya, i recordar que algun dia vaig veure'l des de més alluny, des del cim. A la penya principal, al que s'han endut de mi els meus millors moments despres de resucitar com un fènix, els vull dedicar el millor de mi, tota la meva estimació i dir-los que, sense ells, les paraules que avui escric aquí en serien unes altres. Mireu si sou importants, que modifiqueu el meu futur.

Finalment, a tota l'altra gent que he conegut i deixat de coneixer, a tots els amics que s'han topat amb mi en aquest camí que va començar un 1 de gener de fa 361 dies, dir-los que començo un nou cami i espero veurel's, almenys, fins la propera duana del 2008. Gràcies a tothom!!!

Pd: El meu regal d'aquestes festes (que ja podriem dir que estan passades) els regalo aquest escrit d'en Jorge Bucay. Espero que l'entengueu com el vai entendre jo.

En el silencio de mi reflexión percibo todo mi mundo interno como si fuera una semilla, de alguna manera pequeña e insignificante pero también pletórica de potencialidades.

...Y veo en sus entrañas el germen de un árbol magnífico, el árbol de mi propia vida en proceso de desarrollo.

En su pequeñez, cada semilla contiene el espíritu del árbol que será después. Cada semilla sabe cómo transformarse en árbol, cayendo en tierra fértil, absorbiendo los jugos que la alimentan, expandiendo las ramas y el follaje, llenándose de flores y de frutos, para poder dar lo que tienen que dar.

Cada semilla sabe cómo llegar a ser árbol. Y tantas son las semillas como son los sueños secretos.

Dentro de nosotros, innumerables sueños esperan el tiempo de germinar, echar raíces y darse a luz, morir como semillas... para convertirse en árboles. Árboles magníficos y orgullosos que a su vez nos digan, en su solidez, que oigamos nuestra voz interior, que escuchemos la sabiduría de nuestros sueños semilla.

Ellos, los sueños, indican el camino con símbolos y señales de toda clase, en cada hecho, en cada momento, entre las cosas y entre las personas, en los dolores y en los placeres, en los triunfos y en los fracasos. Lo soñado nos enseña, dormidos o despiertos, a vernos, a escucharnos, a darnos cuenta. Nos muestra el rumbo en presentimientos huidizos o en relámpagos de lucidez cegadora.

Y así crecemos, nos desarrollamos, evolucionamos... Y un día, mientras transitamos este eterno presente que llamamos vida, las semillas de nuestros sueños se transformarán en árboles, y desplegarán sus ramas que, como alas gigantescas, cruzarán el cielo, uniendo en un solo trazo nuestro pasado y nuestro futuro.

Nada hay que temer,... una sabiduría interior las acompaña... porque cada semilla sabe... cómo llegar a ser árbol...

Nova secció FHM al blog

Doncs sí, al final la posaré. Ja fa temps que em rondava pel cap de posar-la, però creia que algu es podria sentir ofès i podria arribar a considerar la pàgina de "sexista". Obiament, no ho és, i si decideixo posar-la es pel simple fet de que sóc un lector habitual d'aquesta revista i com a la majoria de nois, m'atrauen les portades de la mateixa.

Decideixo posar, al menú de la dreta, la portada del més actual de la revista FHM, una de les revistes més llegides pels nois de 18 a 30 anys segons l'última enquesta de Focus Edicions. En ella, apart de els posats de les noies més sexys actualment, podem trobar-hi gran varietat de noticies curioses, critiques de pel·lícules, música i jocs i d'altres temes més o menys interessants.

No obstant, m'agradaria fer referència a un concurs que des del 2004 proposen anualment a la revista que, any rere any, va guanyant més adeptes. Es tracta del concurs "Vecinitas", un concurs on qualsevol noia de tota espanya pot enviar una foto seva i ser candidata al premi despres de ser votada pels seus lectors. Aquest any ha guanyat una noia de Madrid, Ana Alves, i encara que resulti curios, de les 100 que es van proposar per arribar a la final, aquesta és la que jo vaig triar. Vosaltres podeu opinar si seu mereix o no. Així que aquesta portada quedara arxivada al blog en aquest post. Pel que fa a les demés portades, haureu d'anar entrant cada més o hus les perdreu, ja que no quedaran arxivades!!!

Perduts #2

Wenas familia. Aquí hus deixo un video per a tots els fans de Perdidos. Una joia del Flash, molt currat i amb música original. En definitiva, més Freak impossible.

X cert, ja tinc els meus primers 6 crèdits de la universitat. Visca jo!

Barça - Madrid (Virtual)

Hus proposo un joc ràpid i fàcil, creat tansols amb una enquesta on-line. Tant fàcil com ajudar-me a fer un gol si ets del Barça, o no ajudant-me si ets del Madrid. Tu tries:

Jugo amb el Barça

Ajuda'm a fer un gol al Madrid!

Voleu jugar? Tansols heu de posar el codi HTML que trobareu a la pàgina web a una entrada del vostre Blog, i cada cop que hi clicareu fareu un gol al Madrid. De moment dem 28 a 62 (Guanya el Barça, esclar). Animeus!!!

Caga Tió...

Avui he nat de compres per Tarragona (víctima del consumisme, que hi farem...) i m'ha fet il·lusió veure la fireta que han muntat a la Rambla. M'han vingut records de quan era petit, quan esperava com a boig per anar a la Sagrada Família de Barcelona a comprar una nova figureta per al pessebre, o una simbomba per cantar despres del sopar de Nadal, o quelcom per posar a l'arbre. Algunes d'aquestes tradicions les mantinc, però d'altres no. I d'entre totes aquestes la que més enyorança em causa és la del tió.


Cada any, sobre el 8 de desembre i des que tinc ús de raó, el tió apareixia baix de l'arbre amb la seva barretina. Tal com em deien els pares, cada dia li donava una mica de llesques de pa sec. Màgicament (hi dic així perque per tots es sabut que un tió no menja) les llesquen es convertien en petites engrunes que restaven despres del seu àpat. Quina llàstima que mai estigués allà per veure com ho feia...

Dies més tard, justament el 24 de desembre (nit bona, i sempre despres de sopar) el tió ens sorprenia tapat amb una manta. I aquí venia on jo no hi estava d'acord. Pobre tió, tots els dies alimentant-lo per acabar fotent-li la pallissa de la seva vida. M'enrecordo que un any m'hi vaig negar a fer-li mal i vai voler aixecar la manta per comprovar si calia estalviar-nos lo de la pallissa... No obstant, la família em va calmar dient que el tió era tan fort i robust que necessitava cops ben forts, més o menys equivalents als copets a l'esquena que ens donen quan tenim tós. Això si, la pallissa sempre valía la pena. Neules, torrons, últimament Ferreros Rocher...

Doncs bé, estic ben segur que quan tingui un fill i per molt que hagin canviat els temps, tindrà el seu tió. Perque són aquestes petites coses el que fan la felicitat, ja que que hi ha més bonic que un nen amb una il·lusió?

Ara em ve una curiositat: que li cantaveu al tió per que cagués? Jo em pensava que era igual a tot Catalunya, pro veig que no. Jo en un Caga tió, caga torró; si no cagues res et daré cop de bastó en tenia prou, però a Blanes, per exemple, la tradició és Tió, tió, caga torró, pel naixement del Nostre Senyor; com més cagaràs més content em faràs. No obstant, la grossa se l'endú una que també la canten per Barcelona, que diu Caga tió, tió de Nadal, posarem el pocs en sal, la gallina a la pasterai el poll a dalt del pi; toca, toca, Valentí. Ara passen bous i vaques, gallines amb sabatesi galls amb sabatons. Correu, correu minyons, que la teta fa torrons, el vicari els ha tastats diu que són un poc salats. Marieta, posa-hi mel; Marieta, posa-hi sucre, que seran un poc millor i així cagarà el tió; tió de Nadal, que caga torronsi pixa vi blanc (Mentre el crio va cantant aixó, el tió té temps de llegir el diari i fumar-se un puro i tot) Jejeje. Si voleu posar-ne alguna de diferent i que sigue popular cantar-la, la podeu posar als comments.

Així que ja sabeu. A donar força menjar al tió, que sinò no tindrem torrons pa nit bona!