No te mates por las mates...

Doncs bé, avui estic preocupat. Tota la vida fent matemàtiques, i a la meva edat de 20 anys, amb un dilema. Segurament algo faig malament, però mentre feia exercicis de Matemàtiques per a la Universitat, m'he trobat amb que 1 = 2. Al·lucinant, oi?

La veritat és que estic dessitjant que algú de matemàtiques em llegeixi i em digui el que estic fent malament, però allà va el meu procés de resolució:

---------------------------------------

Tenim dos variables amb el mateix valor:

x=1 i y=1 d'on y=x

D'aqui obtenim que si en restem una a l'altra, el resultat és nul

x-y=0 ja que 1-1=0

Bé, ara multipiquem cada valor per un mateix nombre qualsevol. Per exemple, el 2:

2·x i 2·y d'on 2x=2y

D'aquí obtenim el mateix resultat que en el pas dos:

2x-2y=0 ja que 2-2=0

(Faig un parèntesi, peque m'entra el riure. Estic convençut de que és la tonteria més gran que deu haver, i que hus fotreu de mi tot el que voldreu i més, però que voleu, les mates mai han sigut el meu fort...)

Bé, tenim dos eqüacions:

x-y=0 i 2x-2y=0

Com que obtenim resultats iguals, podem afirmar que:

x-y=2x-2y d'on 1(x-y)=2(x-y)

I d'aqui eliminem:

1(x-y)=2(x-y)

I obtenim el dilema:

¿¿¿ 1=2 ???

---------------------------------------

Bé, ja ho veieu. Potser una tonteria, pro necessito que algún matemàtic em posi una sol·lució (No, al profe no liu pregunto q es capaç de deixar-me en evidència devant de la classe, i per aixó recorro a vosatltres). Gràcies!!!

Dibuixa'm un somriure

Avui no escric res. Avui, fes-me un favor, i riu una estona ;)

SPAM

De ben petit, sempre m'ha agradat rebre cartes. Abans d'entrar a casa, sempre em veies amb la maneta dins la bústia intentant agafar amb els ditets les cartes que havia deixat el carter. Anys més tard, quan vaig començar amb internet i el messenger, al·lucinava quan algú m'enviava un mail. Flipava quan veia que em posava "tiene 15 mensajes en la bandeja de entrada". Ara n'estic fart, i em posa malalt.

Ja no hi ha alegria en veure que tin "120 mensajes en la bandeja de entrada", perque dubto que hi hagui algun que hagui estat escrit per preguntar com estic, per nara a pendre algo... Tots els e-mails (i descartant aquells de propaganda) són del tipus FW, aquells "reenvia esto a 10 personas"... Doncs bé, analitzant el que contenen, aqui hus deixo 10 raons per a que no m'enviessiu més!

1. Em menjo a gatets, gossets i altres animals moníssims, i si m'envies mails amb fotos d'ells em fas entrar més gana de menjarme'ls.

2. T'agradaria continuar sent el meu amic, tal com diuen els mails q
m'envies.

3. El noi que està malalt no cobrarà ni un duro (molt a pesar meu) per reenviar el missatge.

4. Crec que tinc sentit de l'humor, però la broma que m'envies no és gens divertida.

5. Si reenvio el missatge a 10 persones, mor un Unicorn.

6. Ja he fet el test de intel·ligència, em se les preguntes de memòria i ja consegueixo ser un superdotat.

7. Estic esperant a que tanquen el messenger i el posin de pagament, i el ninot no es torna blau.

8. Si vulgues veure bebes i crios, en compraria un llibre de
maternitat.

9. Tinc 22 Nokies, la XBox, un xec de 2000€ i una entrada doble per nar a Eurodisney (no vull ser egoista)

10. Porto exactamen 4231 anys de mala sort, acumulat per la gent a qui no he reenviat el mail. Que la meva sort canvii, depen de tu.

Suposo que haureu notat que va de conya, encara que el missatge es el mateix. Ara, amb aixó no dic que no m'enviessiu res, simplement que mireu una miqueta més el que envieu, que sen's va el dit massa ràpid a "Reenviar"!

Clons meus en Estats Units

Fa poc ens divertiem mirant el nostre D.N.I. i intentat averiguar quantes persones es deien igual que nosaltres. Ens ho havien comentat els companys, el nombre que nava al darrere dels signes "<" era el nombre de gent que es deia igual que nosaltres. Gràcies a internet, avui en dia, ja sabem que aixó es FALÇ, donat que dos noies que es deien exactament igual tenien nombres diferents. Quina llàstima...

No obstant, avui m'he topat amb una pàgina web algo curiosa. Es tracta de un cercador de persones que es diuen igual que tu, tant de nom com de cognom. De moment només està a caire de Estats Units, ja que és molt dificil fer un cens mundial. No obstant, i coneixent la rapidesa del món d'Internet, ja pots dir que es a nivell mundial. La web es diu How Many of me, i com ja he dit, tansols has d'apuntar el teu nom i el primer cognom i et donarà els resultats. Resulta que a Amèrica hi han 3,553,128 Davids (és el seté nom més popular) i 3,300 Capels. En conjunt, hi ha 36 David Capels a Estats Units.

Així que a partir d'ara, penseu que quan esteu insultant a David Capel, som 37 persones al món (com a mínim) que ens cagarem en vatros! Jejeje. Aqui hus deixo el recuadre que ho verifica, i des d'on podeu entrar a la web:

HowManyOfMe.com

There are: 39 people with my name in the U.S.A. How many have your name?

Per cert, a Estats Units i han 1.048 James Bond, 113 Harry Potter i 503 George Bush (pobrets...)

Pd: Absteniu comentaris tipo "Quina falta de faena tens, macho" o "Com se nota que tens temps lliure". Ja ho sé!

Perduts

Aquesta nit i després de no haver estat emesa la semana pasada, Televisió Espanyola emetrà tres capítols (2x16, 2x17 i 2x18) Centrats en Sun i Jin el primer, en Locke el segon i en Hurley el tercer.

Per als que no coneguin la sèrie els recomano abans de tot llegir tota la trama de la primera temporada, ja que a la televisió estan emeten la segona. Una bona font és Wikipedia-Lost.

Per als que ja seguiu aquesta sèrie, hus posaré un avanç del primer capítol que veureu aquesta nit (atenció, SPOILER, si no has vist la sèrie avans, no ho llegeixis!):

2x16 Toda la verdad

Jin destrossa l'hort per a que Sun torni amb ell i no sigui objecte d'un altre atac per part de "los otros". Sun creu que está embarasada i la por a comunicar-ho a Jin la manté aliena al que ocòrre al seu voltant. Sun recorda que després de varies visites ginecológiques, el metge li diagnostica
una endometrosi que li impediría tenir fills. Mentre, Locke i Jack, demanen a Ana Lucia que interrogui al presoner Henry Gale. Ana Lucia consegueix que Gale li descrigui en un mapa la ubicació exacta del globus amb el que es van estrellar ell i la seva esposa. Ana Lucia, Sayid i Charlie s'internaran en el bosc per saber si diu la veritat o no.

Els altres dos prefereixo no escriure'ls ja que considero que destrossen la trama si no heu vist abans el 2x16.

Ja sabeu que he aposat també per la sèrie El triangulo de las Bermudas. No obstant, recomano molt més aquesta si heu seguit fins ara la sèrie i teniu intencions de seguir-la veient. Però si mai heu vist Perdidos, mireu la de Cuatro (Són tres capitols, mentre que Perdidos en son 25 a la primera temporada, 24 a la segona i la tercera encara no han acabat)

El Triangle de les Bermudes

Des de ben petit sempre m'ha apasionat aquest tema, i els meus pares n'estan farts de que els hi fes preguntes cada cop que en sentia parlar per la tele. Per als qui no ho saben, el Triangle de les Bermudes (situat el l'oceà Atlàntic, entre les illes Bermudes, Puerto Rico i Fort Laureade) contenen un gran misteri, fet que fa que tabé se l'anomeni el Triangle del Diable. El misteri consisteix en que hi han desaparegut nombrosos vaixells, avions i persones, i mai més se n'ha sabut res d'ells.

No fa molt vaig emprar internet per tal de obtenir més informació, diguem-ne, científica, i hi vaig trobar diferentes explicacions. Hi passa la Corrent del Golf que fa que el temps sigui inestable, hi ha un camp magnètic molt elevat que atrapa els avions, sota l'aigua hi han nombroses erupcions volcàniques que provoquen bombolles i fan perdre les propietats de flotar (Principi d'Arquímedes), etc...

Bé, doncs aquesta nit la cadena "Cuatro" (Cadena que aposta per unes sèries de televisió de gran èxit) emetrà el primer dels tres capítols d'una sèrie anomenada, com no, El Triángulo de las Bermudas, de gran èxit als estats units i produïda entre d'altres per Bryan Singer (X-Men). La sèrie pinta bona, ja que per rodar-la s'hi van destinar 22 millons de dòlars i intervenen més de 850 efectes especials.

A aquells que no tinguin que fer res aquesta nit i tinguin ganes de saber més sobre el tema, els animo a que la mirin aquesta nit a les 22.00 h, i en comments n'anem parlant. No obstant, jo avui no la miraré. La grabaré i la miraré demà, ja que recomano molt més que miressiu Perdidos!

Music never dies!

A tots aquells que heu entrat algun cop a aquest blog en les últimes semanes: no he borrat l'espai dels videoclips! A partir d'ara, el blog es diu Escolta'm i el continuaré editant i postejant cada cop que una cançó em motivi. A tots els que no heu entrat, hus invito a que hi entreu. Trobareu algunes cançons que han impactat en la meva vida (es com buscar-les al youtube, però aixó que hus estalvieu!). Entreu-hi, hus esperen Robbie Williams, Queens of the stone age, Foo Fighters, Pereza, muchachito Bombo Inferno, No doubt, Oasis...

Pregó d'inici del Blog

Bé, crec q no cal tornar-me a presentar. Weno, almenys hus donaré la benvinguda al nou blog. Un nou blog comporta noves obligacions, alhora que noves sensacions. Crec que hi haurà prouta gent que dira: "Cullons aquest paio, mira que ha fet blogs diferents, i sempre fracasa!". Ehms, doncs si, esteu en lo cert.

He intentat evaluar el perquè, i bàsicament és degut a que parlo tansols de mi. Em centro en mi, em prenc el blog com un diari personal, on jo sóc el protagonista i director de la pel·lícula que es narra. I no dic que aixó estigui malament, però vull cambiar (sips, la meva vida és un canvi continu). Així que intentaré fer un experiment: no parlar de mi. Parlaré d'allo que m'agrada, de les notícies que em sorprenen, el que faig amb els amics...

Potser els que no em conegueu massa direu "Doncs si que era egocèntric el tio, sempre parlant d'ell mateix". Bé, aixó no es cert. Simplement emprava el blog com a vàlvula d'escapament, un lloc on quan tingues algun problema o sentiment l'exposés a tot el món per evitar ser compadit per un amic i obtenir una resposta més objectiva. A aquestes altures de la pel·lícula (i no em vull equivocar) ja tinc amics amb qui poder exposar problemes i ser respost amb objectivitat. Així que ara dedicaré el blog a un caire més "cultural", on tractaré temes que cregui actuals i d'interés.

Bé, aquest és el sermó que sempre he de fer en començar un blog nou. No hus prometo que tingui una vida llarga, però almenys hi dedicaré interés i esperança. A tots els que heu llegit aixó, Gràcies!