dijous, d’abril 26, 2007
dimecres, d’abril 18, 2007
Concerts Gratuïts
La Plaça Odisea està al costat mateix del Maremagnum, i durant els propers dies (de dijous a dissabte de les dos properes semanes) es celebraran tant concerts com xerrades. Segons el meu parer, em sebla una idea excelent per tallar una mica amb la tensió dels estudis i fer, tal com diu l'Alcalde, Barcelona. Tantdebó aquestes idees és duguessin més enllà de la ciutat comtal (com m'enyoro el meu poble, eh...).
Demà a la nit, per començar, actuaran "El Chico con la Espina en el Costado" i "The Linn Youki Project" des de les 20:30 fins les 23:30 (quina llàstima per als que tenim classe de tarda, no?). Si voleu saber-ne més sobre aquesta proposta, us aconsello que entreu a la pàgina www.laplasaodisea.com
Ens veiem allí!
divendres, d’abril 13, 2007
No digueu que no...
No digueu que no, que no us ha passat mai amb cap noia...
Per cert, reconec que he tingut el blog molt abandonat aquests dies... Disculpeume, però es que estic molt liat, m'he de dutxar i he de jugar al pro (ala, toma excuses!)
dimarts, d’abril 03, 2007
Remember, remember...
Al volver a su país formó parte de una conspiración dirigida por Catesby y Percy, con el objetivo de hacer volar el Parlamento mediante explosivos situados en la base del edificio, y que Fawkes debía hacer explotar cuando los parlamentarios estuviesen reunidos.
Arrestado el 5 de noviembre de 1605, declaró que quería volar el Parlamento para acabar con las persecuciones religiosas. Se negó a denunciar a sus cómplices y fue ejecutado.
Desde entonces, el 5 de noviembre, se rememora en Inglaterra la Bonfire Night (La noche de las hogueras) donde se simula que se quema en la hoguera a Guy Fawkes."
I ara ve quan vosaltres em rpegunteu: perquè nassos escrius aixó? Doncs, bàsicament, per que he vist una pel·licula, V de Vendetta, i m'ha recordat coses que tenia oblidades. Coses que amo i que odio, tal com la llibertat i la hipocresia. Aquest home, el senyor Fawkes, va morir per uns ideals, un acte terrorista. Tots sabem que no està bé, però, tal com la frase que deixa caure la pel·licula, Los símbolos tienen el valor que les da la gente, por sí solo un símbolo no significa nada. Ell no volia matar a ningú perque si, no per odi vers aquesta persona, sinó per un ideal. Bé, se que és un tema complicat, ja que actualment amb el mateix panorama i amb el mateix modus operandi: mentre es pugui emprar la foça, per a què necessitem el dialeg...
No obstant, o més ben dit, apart d'aixó, el que m'agradaria incitar en vosaltres és el verdader valor de les "CELEBRACIONS, HOMENATGES I DIES DE FESTA" que de quan en quan, i a mode de petites vacances, emprem. I aquí hus deixo la pregunta, no perque em respongueu, sino perque hi penseu:
- Realment, que "recordem" a la diada de Catalunya, l'onze de Setembre? I el dia de l'Hispanitat? (Reflexionem-hi)
dijous, de març 29, 2007
A que esta enganchat Gregory?
Vicodina es uno de los múltiples nombres comerciales de la hidrocodona (dihidrocodeinona), un opioide derivado de la codeína (metilmorfina). Se trata de un narcótico que se usa como analgésico por vía oral. Su consumo se ha incrementado mucho en los últimos años. Se puede encontrar en cápsulas o jarabe. Asimismo, es un agente antitusígeno, que suprime el reflejo de la tos mediante una acción directa sobre el sistema nervioso central (presuntamente, a nivel del tallo cerebral o de la protuberancia).Este medicamento se utiliza para aliviar desde el dolor moderado al moderadamente intenso. Generalmente se toma cada 4-6 horas. La hidrocodona puede producir dependencia y un agravado síndrome de abstinencia si se abandona súbitamente el fármaco. No debe utilizarse el medicamento durante un período más largo que el establecido por su médico.
Al tratarse de un narcótico, puede inhibir el miedo.
Fragment extret de Wikipedia
diumenge, de març 25, 2007
House M.D.
Doncs bé, llevat de la falta d'inspiració que he tingut aquesta semana i per la cual demano disculpes a tots els fidels seguidors (claro, claro...), us deixo un "perfecte" anunci de una de les tres millors sèries que he vist mai. El doctor Gregory House describint a cadascun dels membres del seu equip, company i directora.
Les altres dugues són Prision Break i Perdidos, de les quals parlaré més endevant. Si no ens veien aquesta setmana, porteus bé!
..
Les altres dugues són Prision Break i Perdidos, de les quals parlaré més endevant. Si no ens veien aquesta setmana, porteus bé!
..
diumenge, de març 11, 2007
La hospitalidad
Yeha!
Bueno, bueno, bueno... A donde vamos a llegar! Eh? Que ya nadie confia en nadie, que nos miramos los unos a los otros con ojos de resquemor. Antes las cosas no eran así. La gente te trataba con respeto, eh? Habia sinvergüenzas, pero no tantos como ahora...
A donde quiero llegar? Pues que hoy voy a hablar de un tema que esta en desuso...
- Te quedas a comer?
- No, es que no pued...
- No, no, te quedas a comer...
Bueno, bueno, bueno... A donde vamos a llegar! Eh? Que ya nadie confia en nadie, que nos miramos los unos a los otros con ojos de resquemor. Antes las cosas no eran así. La gente te trataba con respeto, eh? Habia sinvergüenzas, pero no tantos como ahora...
A donde quiero llegar? Pues que hoy voy a hablar de un tema que esta en desuso...
- Te quedas a comer?
- No, es que no pued...
- No, no, te quedas a comer.
dijous, de març 08, 2007
Vull millorar l'Anglès!
Pd: Excuse me for the abd english :S
dimarts, de març 06, 2007
Escolta'm Music Awards vol.2
Ja està oberta la segona enquesta per decidir el millor videoclip de la segona temporada del blog Escolta'm. A tots aquells que tinguin una estoneta lliure, els invito a que votin el seu. Recordeu que si algun videoclip no es veu (apareix el text "this video is no longer avaliable") hi escriviu un comentari al mateix per tal de que el pugui reemplaçar.
Aquest cop només decidireu entre 20 videoclips, no com l'altra vegada on hi havien 40 i moltes cançons van quedar deixades de banda injustament. Ah, i sobretot, voteu perque us agradi a vosaltres, mai ho fesseu perque algu us ha dit q ho fesseu. Be Free, my friends!
La enquesta es tancara automàticament el 20 de març. Així que, ara mateix, QUEDA OBERT EL SEGON CERTAMEN DELS ESCOLTAM MUSIC AWARDS!!!
Aquest cop només decidireu entre 20 videoclips, no com l'altra vegada on hi havien 40 i moltes cançons van quedar deixades de banda injustament. Ah, i sobretot, voteu perque us agradi a vosaltres, mai ho fesseu perque algu us ha dit q ho fesseu. Be Free, my friends!
La enquesta es tancara automàticament el 20 de març. Així que, ara mateix, QUEDA OBERT EL SEGON CERTAMEN DELS ESCOLTAM MUSIC AWARDS!!!
dilluns, de març 05, 2007
Baixant dels núvols
Com sempre em pasa, quan estic il·lusionat amb alguna cosa me n'oblido de les altres. Partint de la gran metàfora "empra el pasat com un trampolí, no com un sofà" he de reconèixer que a vegades a aquest sofà s'hi està molt agust, i fa molta mandra llençarte amb el trampolí. Arriba el punt on m'he d'aixecar de nou per a donar pas a noves idees, experiències...
Com alguns sabreu, em refereixo a l'efecte Lily Allen que ha deixat petja en mi des de dissabte, i tot allò que he deixat per internet ha tractat d'ella des del concert. Així que paso el tema a secundàri (sempre i quant les condicions ho permètin). No obstant, avans de deixar el tema "zanjao" "likidao" i "finikitao", m'agradaria fer un aclariment que, encara que és de molt poc interès social, pot despertar alguna cosa en algú.
Fins ara mai he tingut cantant femenina predilecta. La causa és que quan escolto una cançó m'agrada aplicar-la a la meva vida sempre que sigui possible, buscar-li sentit per poder gaudir-la al màxim. Aquest fet es dona molt més en cançons cantades per cantants masculins (ja siguin Robbie Williams, Foo Fighters, Jarabe de Palo...) que a cançons cantades per cantants femenines. No obstant, despres del concert de Lily me n'he adonat que també es pot tenir un o una cantant del sexe contrari.
Deixant de banda la lletra, amb la qual puc estar o no estar-hi d'acord, Lily Allen m'ofereix dos plaers (bé, en realitat un plaer i una admiració): la seva espectacular veu i el seu caràcter. Pel que fa al primer he de confesar que en sentir-la al concert em vaig quedar bocabadat. Com diria en col·loquial, "flipat" o bé "embobao". Un registre molt alt difícil de superar i sense cap desafí. El mateix Risto de "Operacion Triunfo" no hi podria trobar-hi cap defecte, i n'estic ben segur. Pel que fa al segon, bé, hus deixaré uns videos aqui baix i jutgeu vosaltres mateixos. Estan en anglès, així que us recomano que el poseu en pràctica com estic fent jo.
Si no enteneu ni papa, deixeu-me un comentari i us escriuré el que diu (encara que em fa mooooolta mandra, jijiji). Ara jo a descobrir noves coses. I tu, que estas llegint aixó, fes algo de profit. I si no se t'ocorre res de bo, doncs, no deixis de llegir-me (xD).
Com alguns sabreu, em refereixo a l'efecte Lily Allen que ha deixat petja en mi des de dissabte, i tot allò que he deixat per internet ha tractat d'ella des del concert. Així que paso el tema a secundàri (sempre i quant les condicions ho permètin). No obstant, avans de deixar el tema "zanjao" "likidao" i "finikitao", m'agradaria fer un aclariment que, encara que és de molt poc interès social, pot despertar alguna cosa en algú.
Fins ara mai he tingut cantant femenina predilecta. La causa és que quan escolto una cançó m'agrada aplicar-la a la meva vida sempre que sigui possible, buscar-li sentit per poder gaudir-la al màxim. Aquest fet es dona molt més en cançons cantades per cantants masculins (ja siguin Robbie Williams, Foo Fighters, Jarabe de Palo...) que a cançons cantades per cantants femenines. No obstant, despres del concert de Lily me n'he adonat que també es pot tenir un o una cantant del sexe contrari.
Deixant de banda la lletra, amb la qual puc estar o no estar-hi d'acord, Lily Allen m'ofereix dos plaers (bé, en realitat un plaer i una admiració): la seva espectacular veu i el seu caràcter. Pel que fa al primer he de confesar que en sentir-la al concert em vaig quedar bocabadat. Com diria en col·loquial, "flipat" o bé "embobao". Un registre molt alt difícil de superar i sense cap desafí. El mateix Risto de "Operacion Triunfo" no hi podria trobar-hi cap defecte, i n'estic ben segur. Pel que fa al segon, bé, hus deixaré uns videos aqui baix i jutgeu vosaltres mateixos. Estan en anglès, així que us recomano que el poseu en pràctica com estic fent jo.
Si no enteneu ni papa, deixeu-me un comentari i us escriuré el que diu (encara que em fa mooooolta mandra, jijiji). Ara jo a descobrir noves coses. I tu, que estas llegint aixó, fes algo de profit. I si no se t'ocorre res de bo, doncs, no deixis de llegir-me (xD).
La Gran amb el Gran
Doncs si, quina sorpreseta. Resulta que pel que es veu, la "meua xocoteta" estava grabant amb Mark Ronson i este, alhora, treballava per al Rudebox de Robbie Williams. Ell necesitava una corista i ella, que encara no era famosa, va acceptar.
"Penso que el seu so es molt bo, encara que ara no recordo com es deien o de que anaven" afirma la cantant al diari Australià "The Herald Sun" sobre les cançons Bongo Bong i Keep On.
Doncs aqui baix hus deixo les dos cançonetes, aviam si la distingiu!
Fonts: Lily Allen collaborates with Robbie Williams
"Penso que el seu so es molt bo, encara que ara no recordo com es deien o de que anaven" afirma la cantant al diari Australià "The Herald Sun" sobre les cançons Bongo Bong i Keep On.
Doncs aqui baix hus deixo les dos cançonetes, aviam si la distingiu!
Fonts: Lily Allen collaborates with Robbie Williams
diumenge, de març 04, 2007
Mel de Lily
Doncs bé, ahir vam assistir al conert de Lily Allen, cantant britànica que ens ha ofert un únic concert a tota Espanya. Junt amb Andrea i Paula, hem pogut assistir a un concert que, més que res, ens ha sorprés la gran calitat de veu que te la cantant. Normalment, a gairebé tots els directes, el cantant deixa algo que dessitjar pel que fa a la veu, ja que ens acostumem a escoltar el só nítid i depurat del CD que hem escoltat prèviament. En aquest cas, em puc arriscar a dir sense cap mena de preocupació que Lily ha millorat inclús al CD.
Bé, pel que fa al personal, em sento, diguessem, molt afortunat. No ja tansols per haver pogut assistir amb dos bones amigues a un bon concert, sinó per les coses "materials" que m'enduc. I aquí va la llista:
· Botella d'aigua amb la que va estar bebent la cantant.
· Tovallola amb la cual es va aixugar (en aquest cas no suor, sino els llavis mullats despres de beure aigua) la cantant.
· Autògraf de la cantant.
· Foto amb la cantant.

Potser serà una tonteria, una ridiculesa. No deixa de ser més el poder fetichista que és pot donar a aquests materials, encara que d'altra banda, i en aquest cas emprant números, de la població actual Española (44.708.964 (INE 2006)) sóc l'únic que poseeix aquests objectes. Molt bèstia, ja que no a tothom agrada la cantant i molts més ni la coneixen, però no deixem de banda que l'artista comença ara, i que aixó adquirirà un preu, ja no monetàri sinò a nivell de fan, en el futur.
Acabaré donant les gràcies tant a Paula com a Andrea, ja no per algo en concret, sinó per tot. Unes bones amigues amb les qual se que sempre podré contar. Mil gràcies!!!
Pd: Lily, the next time I will wear a cap, I promise!
Bé, pel que fa al personal, em sento, diguessem, molt afortunat. No ja tansols per haver pogut assistir amb dos bones amigues a un bon concert, sinó per les coses "materials" que m'enduc. I aquí va la llista:
· Botella d'aigua amb la que va estar bebent la cantant.
· Tovallola amb la cual es va aixugar (en aquest cas no suor, sino els llavis mullats despres de beure aigua) la cantant.
· Autògraf de la cantant.
· Foto amb la cantant.

Potser serà una tonteria, una ridiculesa. No deixa de ser més el poder fetichista que és pot donar a aquests materials, encara que d'altra banda, i en aquest cas emprant números, de la població actual Española (44.708.964 (INE 2006)) sóc l'únic que poseeix aquests objectes. Molt bèstia, ja que no a tothom agrada la cantant i molts més ni la coneixen, però no deixem de banda que l'artista comença ara, i que aixó adquirirà un preu, ja no monetàri sinò a nivell de fan, en el futur.
Acabaré donant les gràcies tant a Paula com a Andrea, ja no per algo en concret, sinó per tot. Unes bones amigues amb les qual se que sempre podré contar. Mil gràcies!!!
Pd: Lily, the next time I will wear a cap, I promise!
dimecres, de febrer 28, 2007
This Saturday Night...
Riding through the city on my bike all day, 'Coz the filth took away my license. It doesn't get me down and I feel OK, 'Coz the sights that I'm seeing are priceless! Everything seems to look as it should, But, I wonder what goes on behind doors. A fella looking dapper - and he's sitting with a slapper, Then I see it's a pimp and his crack whore!You might laugh - you might frown, Walking round London town.
Sun is in the sky, oh why, oh why Would I wanna be anywhere else? Sun is in the sky, oh why, oh why Would I wanna be anywhere else? When you look with your eyes, Everything seems nice... But, if you look twice, You can see it's all lies!...
dimarts, de febrer 27, 2007
No hay más portadas...
Bé, despres de veure la portada de la FHM d'aquest més i a causa de no trobar millor portada que la de la vecinita Ana Alves, he decidit tancar la secció que apareixia al menú de la dreta titulat "FHM del mes". No obstant, i per a tots aquells que han estat esperant que posés la portada actual, us la deixo aquí penjada.
.jpg)
Eps, aclarint una cosa, jo continuaré comprant-me la revista i si mai apareix alguna nova portada que valgui la pena, ja la penjaré!
I parlant de portades i tal, buscant per internet he trobat una altra portada de la vecinita diferent a la que va sortir a la venda finalment, jutjeu vosaltres mateixos quina guanya (Me pido la que sta sentadeta, yummi...)
...
Porque Ana, desde que tu saliste en portada las demás saben a poco...
.jpg)
Eps, aclarint una cosa, jo continuaré comprant-me la revista i si mai apareix alguna nova portada que valgui la pena, ja la penjaré!
I parlant de portades i tal, buscant per internet he trobat una altra portada de la vecinita diferent a la que va sortir a la venda finalment, jutjeu vosaltres mateixos quina guanya (Me pido la que sta sentadeta, yummi...)
...
Porque Ana, desde que tu saliste en portada las demás saben a poco...
divendres, de febrer 23, 2007
Buhonsios als Blogs

Que significa aquest Buhonsio? Doncs que la pàgina que esteu veient està lliure de publicitat comercial d'empreses. Si en voleu tenir un en la vostra web heu d'acceptar el següent:
1. Que esteu en contra de la publicitat d'empreses en els weblogs.Així que ja sabeu, a partir d'ara aquest blog te un nou inquilí: el buhonsio. Si voleu tenirn-ne un podeu copiarla diractament des del meu blog o entrar aquí.
2. Que creieu que la publicitat d'empreses en els blogs devaluen el medi.
3. Que en el vostre blog no s'accepta diners a cambi de publicitat.
dijous, de febrer 15, 2007
Les coses ben fetes...
diumenge, de febrer 11, 2007
2205
Gràcies a tots aquells que han visitat algun cop la meva web!
No deixeu de visitar-me!
Racó de Spliter86
Escolta'm
Old Spliter86
..
Gràcies a tots aquells que han visitat algun cop la meva web!
No deixeu de visitar-me!
Racó de Spliter86
Escolta'm
Old Spliter86
..
divendres, de febrer 09, 2007
And the beat goes on!
Weis, petits!
El blog Escolta'm ja torna a estar en funcionament! Torna, i de quina manera. En un dia, ja he posat 3 videoclips i, ja que és el començament de la segona temporada, us en faré un breu comentariet de cadascun d'ells.
Bé, el primer de tots és el de Robbie Williams, cantant She is Madonna. Molts no ho sabreu, però aquest videoclip és primicia mundial. Moltes televisions encara no l'han pogut comprar, i moltes d'elles ni tampoc el voldran ja que és bastant polèmic. En ell, surt Robbie Williams vestit de dona, en un bar d'ambient. Tot i que la cançó va dedicada a la reina del Pop, amb aquest videoclip se'n fot una mica de la societat que l'acusa de bisexualitat. Així calla unes quantes boques i deixa que aquells que no poden viure sense criticar, tinguin algo que menjar. A mi, simplement m'agrada.
El segon li ho dec a Andrea, que va ser la que me'l va donar a conèixer. Es diu I'm not okay i és dels My Chemical Romance. Va dedicat a tots aquells que han estat algun cop abandonats, que s'han sentit apartats per la societat o que, simplement, algun cop no han estat bé. El que més m'agrada de la cançó es quan, de sobte, cambia el "I'm not okay" per un "I'm okay now" i ho confirma amb un "trust me". La veritat, una cançó per despertar.
I parlant de despertar, l'última cançó. Aquest grup ja l'he posat algun cop a la web, es diuen Foo Fighters i la cançó Everlong. Bàsicament, m'agrada. Molt romanticota sense deixar de banda el ritme canyero, tot i que si escolteu la versió acústica que van fer pel disc "Skins and Bones" se us posarà la pell de gallina.
I així us deixo, amb el somni dels Foo. Que continueu somiant i no dubteu d'anar visitant el blog Escolta'm!!! Xaoo!
El blog Escolta'm ja torna a estar en funcionament! Torna, i de quina manera. En un dia, ja he posat 3 videoclips i, ja que és el començament de la segona temporada, us en faré un breu comentariet de cadascun d'ells.
Bé, el primer de tots és el de Robbie Williams, cantant She is Madonna. Molts no ho sabreu, però aquest videoclip és primicia mundial. Moltes televisions encara no l'han pogut comprar, i moltes d'elles ni tampoc el voldran ja que és bastant polèmic. En ell, surt Robbie Williams vestit de dona, en un bar d'ambient. Tot i que la cançó va dedicada a la reina del Pop, amb aquest videoclip se'n fot una mica de la societat que l'acusa de bisexualitat. Així calla unes quantes boques i deixa que aquells que no poden viure sense criticar, tinguin algo que menjar. A mi, simplement m'agrada.
El segon li ho dec a Andrea, que va ser la que me'l va donar a conèixer. Es diu I'm not okay i és dels My Chemical Romance. Va dedicat a tots aquells que han estat algun cop abandonats, que s'han sentit apartats per la societat o que, simplement, algun cop no han estat bé. El que més m'agrada de la cançó es quan, de sobte, cambia el "I'm not okay" per un "I'm okay now" i ho confirma amb un "trust me". La veritat, una cançó per despertar.
I parlant de despertar, l'última cançó. Aquest grup ja l'he posat algun cop a la web, es diuen Foo Fighters i la cançó Everlong. Bàsicament, m'agrada. Molt romanticota sense deixar de banda el ritme canyero, tot i que si escolteu la versió acústica que van fer pel disc "Skins and Bones" se us posarà la pell de gallina.
I així us deixo, amb el somni dels Foo. Que continueu somiant i no dubteu d'anar visitant el blog Escolta'm!!! Xaoo!
Escolta'm Music Awards (Final)
Weis, com que tinc una estona lliure, acabo de trucar a Axl Rose pa que vingue a recollir el trofeu i fer una entrega de premis improvitzada (tal com fan als realitis que no funcionen). Així que prepareu els vostres videos perque aquí comença l'entrega de premis de...
David: Bona nit a tothom. Siguen benvinguts a l'entrega de premis Escolta'm Music Awards. Veig que tenim molt de públic...
Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó son aplausos)
David: Gent de tot arreu es concentra aqui avui per veure qui ha sigut el guanyador final d'aquesta entrega de premis. Ultimament hem pogut veure que la cosa estava molt emocionant, no hem menjat altre en els telediaris, tomates i especials del Canal 33. Pero en aquests moments... Cerramos Líneas Telefonicas!
Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó també son aplausos)
David: Paloma, si em pots portar el sobre que duu el guanyador definitiu... Gràcies. El públic ha decidit amb els seus vots a la pàgina web Escolta'm que el guanyadorde la primera edició ... amb un X% dels vots (cadascú que posi el numero que vulgui a la X) sigui...
Públic: WAAAAAAAAA!!! DILO YAAAAA!!! LILY LILY (una part dels integrants) AXL AXL (una altra part dels integrants)...
David: AaaaAAAaaAAAaaaAAAAxL ROOOOOOOOOOSe!!!!!!!
Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó també son aplausos?)
David: I aquí tenim el guanyador! Congratulations Mr. Rose
Axl: Thank you so fucking much.
David: Que sent pel premi que acaba de guanyar i dels milers i milers de persones que l'han votat.
Axl: Well, Yow se que en España la gent em kiere so fucking mucho, and este premio ho demuestring.
David: Doncs si, esta vist que si. Suposo que em disculparà si li dic que no creia que al final guanyés vosté.
Axl: Well, la truth es que me la suing!
David: Jejejeje (glups, un mal trago menys). L'atril és seu. Vol dir alguna cosa?
Axl: Well, yeah. I want dir a tota la people que tomorrow dematí I'm saking a la venda my nou disco, Chinesse DemoCrazy.
David: Esta segur de que el treura demà?
Axl: I nunca fucking miento!
David: Ok Mr. Rose. Em plau haver-lo vist en persona i espero de que disfruti aquest lloc honorable en el meu blog, que tal com està vist, no el consegueix tothom.
Axl: Well, la truth es que me la suing!
David: Jejejeje. You so fucking funny!!! I ara, per despedir al guanyador, m'agradaria que tot el públic s'aixequi i digui alló que hem entrenat abans de començar. Senyor Axl Rose...
Public: GOOOOOOOOOD FUUUUUUUCKIIIIIING NIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIGHT!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Si, aixó també són aplaudiments)
ESCOLTA'M MUSIC AWARDS
(Vol.1)
(Vol.1)
David: Bona nit a tothom. Siguen benvinguts a l'entrega de premis Escolta'm Music Awards. Veig que tenim molt de públic...
Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó son aplausos)
David: Gent de tot arreu es concentra aqui avui per veure qui ha sigut el guanyador final d'aquesta entrega de premis. Ultimament hem pogut veure que la cosa estava molt emocionant, no hem menjat altre en els telediaris, tomates i especials del Canal 33. Pero en aquests moments... Cerramos Líneas Telefonicas!
Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó també son aplausos)
David: Paloma, si em pots portar el sobre que duu el guanyador definitiu... Gràcies. El públic ha decidit amb els seus vots a la pàgina web Escolta'm que el guanyadorde la primera edició ... amb un X% dels vots (cadascú que posi el numero que vulgui a la X) sigui...
Públic: WAAAAAAAAA!!! DILO YAAAAA!!! LILY LILY (una part dels integrants) AXL AXL (una altra part dels integrants)...
David: AaaaAAAaaAAAaaaAAAAxL ROOOOOOOOOOSe!!!!!!!
Públic: WAAAAAAAAA!!! FIUUU FIUUUU!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Aixó també son aplausos?)
David: I aquí tenim el guanyador! Congratulations Mr. Rose
Axl: Thank you so fucking much.
David: Que sent pel premi que acaba de guanyar i dels milers i milers de persones que l'han votat.
Axl: Well, Yow se que en España la gent em kiere so fucking mucho, and este premio ho demuestring.
David: Doncs si, esta vist que si. Suposo que em disculparà si li dic que no creia que al final guanyés vosté.
Axl: Well, la truth es que me la suing!
David: Jejejeje (glups, un mal trago menys). L'atril és seu. Vol dir alguna cosa?
Axl: Well, yeah. I want dir a tota la people que tomorrow dematí I'm saking a la venda my nou disco, Chinesse DemoCrazy.
David: Esta segur de que el treura demà?
Axl: I nunca fucking miento!
David: Ok Mr. Rose. Em plau haver-lo vist en persona i espero de que disfruti aquest lloc honorable en el meu blog, que tal com està vist, no el consegueix tothom.
Axl: Well, la truth es que me la suing!
David: Jejejeje. You so fucking funny!!! I ara, per despedir al guanyador, m'agradaria que tot el públic s'aixequi i digui alló que hem entrenat abans de començar. Senyor Axl Rose...
Public: GOOOOOOOOOD FUUUUUUUCKIIIIIING NIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIGHT!!! CLAPCLAPCLAPCLAP (Si, aixó també són aplaudiments)
dijous, de febrer 08, 2007
And the winner is...
Bé, vist les condicions a les quals ha arribat aquests premis, em veig obligat a tancar l'enquesta.
S'ha posat en joc el meu nom i el de molts votants, quan aixó no era més que un entreteniment més. Una enquesta que a mi em servia per a veure quin era el videoclip que més agradaba a tots els "lectors" del meu blog i que, al final, ha arribat a ser una batalla campal en la que m'he vist involucrat de ple.
Les causes, per mi en son dos: la "mea culpa" alhora de definir les opcions de vot i la "malentesa" de tots que no han vist en aquesta enquesta una "tonteria" més. I per tal d'explaiarme una mica més, em basaré en el problema més gros que hi ha hagut dins de la votació, que ha sigut la batalla Axl Rose - Lily Allen.
Si em pregunten si m'agrada Axl Rose, la veritat es que diré que no i, de fet, és l'únic videoclip que està penjat en honor a una altra persona. Per tal d'evitar que aquesta persona no s'enfadés, vaig decidir que podia entrar dins dels premis (la veritat, si per mi fós no hagués entrat). No obstant, aquesta persona s'ha enfadat (o almenys, m'ha criticat) per un comentari que no ha sabut entendre. Segurament, jo, algun dia, vaig dir que no volia que Patience guanyés, i aquesta persona ho ha utilitzat per a girar la truita a les votacions i acusar-me de manipulació.
Bé, al meu pareixer aquest és el recurs que s'utilitza quan les coses no et van be i quan el guanyador és un altre (tal com fa el PP). Tot i així, assumeixo la culpa i prego disculpes a totes aquelles persones que "s'han vist obligades" a votar perquè jo els he "obligat". HU SENTO MOOOOOOOOOLTISSIMMMMMMM!!!
Ara bé, que estúpid sóc! D'haver-ho sabut, hagues dit que guanyés Robbie Williams enlloc de Lily Allen, ja que realment aquesta última m'és ben indiferent.
No voldria acabar sense donar les gràcies a tots aquells que han votat, tant siguen "equips", com "persones aburrides" i "gent que buscaba algo més que un premi". A tots ells, mil gràcies pels 279 vots. Us prometo que la propera ho faré millor, de ben segur.
Ah, per cert, se m'oblidaba. Ha guanyat Axl Rose en la cançó Patience (posats a manipular el faig guanyar, així tots contents i no caldrà llegir comentaris que, la veritat, no agraden). Ja faré una entrada més guapeta en l'entrega de premis més endavant. Xaooo!
S'ha posat en joc el meu nom i el de molts votants, quan aixó no era més que un entreteniment més. Una enquesta que a mi em servia per a veure quin era el videoclip que més agradaba a tots els "lectors" del meu blog i que, al final, ha arribat a ser una batalla campal en la que m'he vist involucrat de ple.
Les causes, per mi en son dos: la "mea culpa" alhora de definir les opcions de vot i la "malentesa" de tots que no han vist en aquesta enquesta una "tonteria" més. I per tal d'explaiarme una mica més, em basaré en el problema més gros que hi ha hagut dins de la votació, que ha sigut la batalla Axl Rose - Lily Allen.
Si em pregunten si m'agrada Axl Rose, la veritat es que diré que no i, de fet, és l'únic videoclip que està penjat en honor a una altra persona. Per tal d'evitar que aquesta persona no s'enfadés, vaig decidir que podia entrar dins dels premis (la veritat, si per mi fós no hagués entrat). No obstant, aquesta persona s'ha enfadat (o almenys, m'ha criticat) per un comentari que no ha sabut entendre. Segurament, jo, algun dia, vaig dir que no volia que Patience guanyés, i aquesta persona ho ha utilitzat per a girar la truita a les votacions i acusar-me de manipulació.
Bé, al meu pareixer aquest és el recurs que s'utilitza quan les coses no et van be i quan el guanyador és un altre (tal com fa el PP). Tot i així, assumeixo la culpa i prego disculpes a totes aquelles persones que "s'han vist obligades" a votar perquè jo els he "obligat". HU SENTO MOOOOOOOOOLTISSIMMMMMMM!!!
Ara bé, que estúpid sóc! D'haver-ho sabut, hagues dit que guanyés Robbie Williams enlloc de Lily Allen, ja que realment aquesta última m'és ben indiferent.
No voldria acabar sense donar les gràcies a tots aquells que han votat, tant siguen "equips", com "persones aburrides" i "gent que buscaba algo més que un premi". A tots ells, mil gràcies pels 279 vots. Us prometo que la propera ho faré millor, de ben segur.
Ah, per cert, se m'oblidaba. Ha guanyat Axl Rose en la cançó Patience (posats a manipular el faig guanyar, així tots contents i no caldrà llegir comentaris que, la veritat, no agraden). Ja faré una entrada més guapeta en l'entrega de premis més endavant. Xaooo!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)






